Hospitalitat
L'hospitalitat és la liberalitat d'oferir la pròpia llar als hostes, siguin coneguts o no, així com a elements per a la seva comoditat (menjar i beure, lloc per seure o dormir, companyia...)[1] o el bon accoliment que un país fa als estrangers.[2][3] S'utilitza també com a concepte dins del sector del turisme de pagament.[4][5]
És una virtut preuada a diverses cultures i èpoques,[6] amb predomini a les regions àrabs i orientals i els pobles nòmades i es considera socialment útil perquè ajuda a l'intercanvi entre veïns i assegura un dret futur a un viatger. Quan un home arriba a un poblat passa a ser un hoste i ha de rebre l'hospitalitat que necessiti i els dies que necessiti.
Referències modifica
- ↑ «Hospitalitat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Vilaseca, Oriol. «hospitalitat». Diccionari Invers de la Llengua Catalana. [Consulta: 22 juny 2018].
- ↑ Bayés, Pilarín «L'hospitalitat té avui més valor que mai». Social.cat, 14-02-2018.
- ↑ «El Congrés mundial del turisme se centra en l'hospitalitat». El Periòdic d'Andorra, 20-02-2018.
- ↑ «Bases ètiques de l'hospitalitat». A: Codi ètic turisme valencià: hospitalitat. València: Generalitat Valenciana, p. 4-5.
- ↑ AA.VV. «L'hospitalitat (monografia)» (pdf). Valors, XIV, 145, febrer 2017, pàg. 1-40. Arxivat de l'original el 2018-06-22 [Consulta: 22 juny 2018]. Arxivat 2018-06-22 a Wayback Machine.
Bibliografia modifica
- González Martín, Miguel. De l'hostilitat a l'hospitalitat (pdf). Barcelona: Cristianisme i Justícia, 2015. ISBN 978-84-9730-365-1.