Hubert Leonard

músic belga

Hubert Leonard (Bellaire, Lieja, 7 d'abril de 1819 - París, Illa de França, 6 de maig de 1890) fou un violinista i compositor belga.[1]

Infotaula de personaHubert Leonard
Hubert Léonard - Violinist und Komponist.jpg
Gravat d'Hubert Leonard
Biografia
Naixement7 d'abril de 1819
Bellaire, Lieja
Mort6 de maig de 1890(1890-05-06) (als 71 anys)
París, Illa de França
Lloc d'enterramentCementiri del Père-Lachaise, 25
NacionalitatBèlgica Bèlgica
Activitat
OcupacióViolinista, compositor
OcupadorConservatori reial de Brussel·les
ProfessorsFrançois-Antoine Habeneck
AlumnesHenri Marteau, Alfred De Sève, Martin-Pierre Marsick, Henry Schradieck, César Thomson i Joseph Dente
InstrumentViolí
Família
CònjugeAntonia Sitcher de Mendi

Spotify: 76J5C9i87MSkcSJjGs4Y6M Musicbrainz: b9742059-f4f9-4625-9973-e99f5132a40f Discogs: 2481771 IMSLP: Category:Léonard,_Hubert
Modifica les dades a Wikidata

Contava a penes nou anys quan per rebre les lliçons de violí del seu primer mestre, un bon músic nomenat Rouma havia de salvar diàriament a peu les quatre llegües de distància entre el seu poble i Lieja. Als deu anys deixà el seu antic professor per traslladar-se a París, protegit per un ric comerciant de Lieja (1836), i pel juliol del mateix any fou admès en el Conservatori, on fou deixeble de Habeneck.

Després formà part de diverses orquestres dels teatres de Varietats, Òpera Còmica i Gran Òpera, i el 1845 emprengué un viatge artístic per Alemanya on fou presentat a Mendelssohn, el qual l'acollí amb gran simpatia i li'n donà útils consells, que Leonard aprofità en les seves composicions musicals.

Visità Leipzig, Bona, Dresden i Berlín, donant a conèixer diverses composicions seves, que foren rebudes amb grans aplaudiments, aconseguint també extraordinari èxit com a executant en quants concerts prengué part. Al seu retorn es deixà escoltar a Aquisgrà, marxant després a Suècia, Hamburg, Viena i Brussel·les. En aquesta última ciutat fou nomenat professor de violí en el Conservatori (1848), i on tingué entre altres alumnes a Henry Schradieck, Joseph Dente, Martin Pierre Marsick i l'italià Federico Consolo,[2] aquest càrrec el desenvolupà fins al 1866, data en la qual es traslladà a París per a dedicar-se per complet a l'ensenyança i, on va tenir entre altres alumnes en l'hongarès Tivadar Nachéz,[3] Paul Viardot i a Henri Marteau.[4]

El 1851 casà amb la distingida cantant Antonia Sitcher de Mendi, donant els dos esposos a París diversos concerts, coronats per l'èxit, que ratificaren els públics de les principals ciutats dels Països Baixos, Dinamarca, Suècia, Noruega i Rússia en diversos viatges que emprengueren després. A partir de 1870 va romandre com a professor en el Conservatori de Moscou, en el que d'entre d'altres alumnes tingué al moscovita A. D. Kastalsky.[5]

Leonard era cavaller de l'Orde de Leopold de Bèlgica.

Obres més importantsModifica

  • Gymnastique du violiniste,
  • La Petite Gymnastique du jeune violiniste,
  • Ecole Léonard, mètode de violí.
  • L'ancienne Ecole italienne, estudi especial de la doble corda.
  • Le Trille du Diable, de Tartini, i diversos concerts, fantasies, duets, valsos, etc.

BibliografiaModifica

  1. Pérez Gutiérrez, Mariano. «Leonard, Hubert». A: Diccionario de la música y los músicos. Ediciones AKAL, 1985, p. 260. ISBN 978-84-7090-141-6. 
  2. *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 14, pàg. 1441. (ISBN 84-239-4514-6)
  3. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 909. (ISBN 84-7291-226-4)
  4. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 33, pàg. 438 (ISBN 84-239-4533-2)
  5. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 659. (ISBN 84-7291-255-8)