Hubert de Lieja
Hubert de Lieja (nascut vers 655 a Tolosa i mort al 30 de maig de 727 a Tervuren al ducat de Brabant) era bisbe de Maastricht i de Lieja de 705 a 727). És venerat com a sant per l'Església catòlica i l'ortodoxa.[1] No hi gaire fonts fiables contemporanis que permetin triar entre fets i llegenda.[2]
| |||
Nom original | (la) Hubertus | ||
---|---|---|---|
Biografia | |||
Naixement | c. dècada del 650 Tolosa (França) | ||
Mort | 30 maig 727 (62/72 anys) Tervuren (ducat de Brabant) | ||
Sepultura | Basílica de Sant Pere i Pau | ||
Bisbe de Lieja | |||
720 – Diòcesi: bisbat de Lieja | |||
Roman Catholic Bishop of Maastricht (en) | |||
705 – 720 Diòcesi: Ancient Diocese of Maastricht (en) | |||
Dades personals | |||
Religió | Església Catòlica | ||
Activitat | |||
Camp de treball | Església Catòlica | ||
Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic | ||
Enaltiment | |||
Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa | ||
Pelegrinatge | Saint-Hubert, Lieja | ||
Festivitat | 3 de novembre (trasllat del cos); 30 de maig | ||
Iconografia | Robes de bisbe, amb un cérvol; com a caçador, davant d'un cérvol amb una creu entre les banyes | ||
Patró de | Caçadors; matemàtics, òptics | ||
Família | |||
Fills | Floribert de Lieja | ||
Germans | Eudes I d'Aquitània |
Vida
modificaHubert era el fill primogènit de Boggis o Bodogisel, duc d'Aquitània i nebot del rei Caribert II. Nascut probablement a Tolosa de Llenguadoc, va ser criat a Metz i va viure com a comte palatí a la cort de Teodoric III (rei dels francs) de Nèustria, a París i a la de Pipí d'Héristal a Metz. El 682 va casar-se amb Floribanna, filla del comte de Lovaina que va morir en donar la vida al seu fill Floribert.
Va estudiar teologia i va ser ordenat sacerdot i va esdevenir ajudant de Lambert, a qui va succeir el 706 com a bisbe de Maastricht. Gran predicador, va evangelitzar les regions del futur Brabant i les Ardenes, una zona que actualment es troba a Bèlgica. En veure que el culte a Lambert de Lieja es desenvolupava entorn del lloc del seu assassinat a Lieja, va decidir de transferir la seva despulla des de Maastricht a aquesta ciutat, on va fer construir una catedral dedicada al sant i establir-hi la seu del bisbat.
Les circumstàncies de la transferència de la seu del bisbat de Maastricht a Lieja no són pas clares, però un dels factors principals pot haver estat el fet que Carlemany va estar-se força sovint al palau de Herstal, prop de Lieja. Segons l'historiador Kupper, «Hubert va contribuir molt a promoure Lieja, car el culte de Sant Lambert, i pot ser la devoció dels reis carolingis per aquest màrtir expliquen que Lieja esdevingués la seu episcopal.[…] El tercer factor va ser el programa de construcció de Notger».[3]
Al 727 va morir a Tervuren al ducat de Brabant, i el seu fill Floribert va succeir-lo a la seu. Va ser enterrat a l'església de Sant Pere de Lieja, però les seves restes van transferir-se el 825 a l'abadia d'Andagium (avui Saint-Hubert, que va esdevenir un lloc de romeria). Durant la revolució francesa, les seves relíquies van desaparèixer.[4]
Llegenda de la conversió
modificaSegons la llegenda que es va publicar al segle xv, set segles més tard i inspirada en la de Sant Eustaqui de Roma, Hubert estimava la vida de l'alta societat i era un apassionat de la caça, tant que també va anar a caçar un dia de festa, deixant de banda els seus deures religiosos. Les fonts divergeixen, sobre el dia exacte: divendres sant, pasqua o nadal.[5] No hi ha fets documentats sobre la seva conversió.[6] Ningú no el volgué acompanyar. Va trobar un gran cérvol blanc que portava un crucifix entre les banyes. Hubert el perseguí però el cérvol fugia, fins que va aturar-se i se sentí una veu que li va dir: «Hubert! Fins quan perseguiràs els animals al bosc? Fins quan aquesta passió vana farà que oblidis la salut de la teva ànima?». Hubert, temerós, s'agenollà i preguntà: «Senyor! Què haig de fer?». La veu li indicà que es convertís si no volia acabar a l'infern i el convidà a deixar la seva vida dissoluta, i que s'adrecés al bisbe Lambert. Va anar a buscar, doncs, Llambert de Maastricht i es va posar sota la seva direcció espiritual. Va renunciar als seus béns i títols que va cedir al seu germà Odó, a qui va confiar la cura del seu fill Floribert.
-
Pintura del Mestre de la Vida de Maria de Werden, 1460 ca. (National Gallery de Londres)
-
Pintura del s. XIX, en estil neogòtic
-
Escultura a St-Martin d'Arc-en-Barrois
Veneració
modificaDins del catolicisme, és considerat patró de la caça i els caçadors. Després el seu patronatge va eixamplar-se a sectors tan diversos com la natura i el medi ambient, els carnissers, els treballadors del metal, els reparadors de rellotges, els armers i els òptics. El 3 de novembre quan se celebra el seu dies natalis se solia menjar pa d'Hubert, que protegiria els homes i els gossos contra la ràbia. La seva festa refereix probablement a la data de trasllat de les seves restes. La veneració del sant va propagar-se molt ràpidament al territori del bisbat de Lieja i a l'Alemanya actual, on nombroses poblacions en porten el nom o compten amb una església dedicada al sant, com ara Saint-Hubert (Bèlgica) o Saint-Hubert (Mosel·la).
A Catalunya, el Sant Hubert és una competició de caça d'alt nivell teritorial, estatal i internacional.[7] És una modalitat de caça amb gos que es va crear als anys 1980.[8]
-
Exhumació del cos del sant, per Roger van der Weyden, 1430
-
Basílica dels Sants Pere i Pau, a Saint-Hubert, amb les restes del sant
-
Basílica de Saint-Hubert
Referències
modifica- ↑ Delforge, Paul. «Hubert (Saint)» (en francès). Connaître la Wallonie. Govern de Valònia, 01-12-2013. [Consulta: 28 febrer 2018].
- ↑ Loise, 1886-1887, p. 591.
- ↑ Kupper, Jean-Louis. Liège et l'église impériale XIe - XIIe siècles (en francès). Ginebra: Librairie Droz, 1981. ISBN 978-2-251-62286-6.
- ↑ Loise, 1886-1887.
- ↑ Loise, 1886-1887, p. 592.
- ↑ Kaenzig, René. «La Légende de Saint-Hubert» (pdf) (en francès). Confrérie St Hubert du Grand-Val, 01-03-2008.
- ↑ «Sant Hubert». A: Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Amettller & Rafart, 2014.
Bibliografia
modifica- Loise, Ferdinand. «Hubert (Saint)». A: Biographie Nationale de Belgique (pdf) (en francès). volum 9: Helmont-Hyperius. Brussel·les: Emile Bruylant, 1886-1887, p. 591-601.
- Ametller Batlle, Jordi; Rafart Ro, Mariola. El Sant Hubert a Catalunya. Papers on Demand, 2014. ISBN 9788492789313.
Precedit per: Lambert de Lieja |
Bisbe del Bisbat de Lieja 705 – 727 |
Succeït per: Floribert de Lieja |