Hudaifa ibn al-Yaman

sahabí (company del profeta Muhàmmad) i ansarí

Hudayfa ibn al-Yàman al-Abbassí fou un company o sahabí del Profeta i el primer cap militar àrab de facto d'Armènia en temps del califa Úmar ibn al-Khattab, durant el temps que va durar la seva incursió al país.

Infotaula de personaHudaifa ibn al-Yaman
Biografia
Naixementsegle VI modifica
Medina modifica
Mort656 (Gregorià) modifica
Ctesifont modifica
Dades personals
Grup ètnicBanu Abs (en) Tradueix modifica
ReligióIslam modifica
Activitat
OcupacióCap militar modifica
AlumnesAbu-l-Àbyad al-Ansí modifica

Va servir Abu-Bakr a l'Aràbia i a Úmar a Pèrsia i l'Azerbaidjan. El 642 va marxar a les muntanyes d'Aghuània, cap al Mughan. És considerat el primer governant àrab d'Armènia durant els mesos que va durar la seva incursió (datada vers 640/641) però no va portat el títol de governador (emir), ja que els àrabs després del 640 i fins al 701/702 només van tenir caps militars temporals i pel govern intern des del 653 es van valer de governadors nadius.

Vers el 641 foren ocupats pels àrabs els territoris dels medes armenis, el Golten (Goghtn) i Dastakert [1] (Nakhitxevan) i les poblacions saquejades; molta gent fou massacrada i altres fets presoners. Els àrabs van creuar l'Araxes al su de Djugha o Djulfa [2] on una columna va retornar al sud amb els captius i l'altra va seguir al districte anomenat Kogovit a la vora del cantó del Badzudzor i el de Mardutzaitz o estava acampat el governador romà d'Orient Procopi. El príncep armeni Teodor Reshtuni, que des del 638 s'havia apoderat de tota l'Armènia per la caiguda dels sassànides i actuava d'acord amb els romans d'Orient, va aconsellar a Procopi actuar, però el grec, que tenia forces molt superiors en nombre, no el va escoltar. Fins a tres vegades Teodor va insistir amb Procopi. Llavors Teodor va fer una petita incursió a Saraken i es va retirar cap a Garni.

Finalment Procopi va donar l'ordre d'atacar, però en el primer combat va perdre la meitat dels seus homes i la resta va fugir.[3] El camp romà d'Orient fou saquejat l'endemà. No obstant, després d'això, l'exèrcit invasor àrab es van retirar del país.

El 642 els àrabs van tornar sota al-Mughira ibn Xuba; el 643 els àrabs manats per al-Qàssim ibn Rabia ibn Umayya ibn Abi's ath-Thaqafí van entrar altra vegada al Airarat. Poc després Habib ibn Màslama al-Fihrí atacava altre cop Armènia (644-645) on finalment s'establia com una mena de protector del seu aliat local Teodor Reshtuni (653-657) mentre Salman ibn Rabia combatia a la Siunia.

Hudayfa va morir el 656.

NotesModifica

  1. Nom armeni que vol dir "Residència de plaer"
  2. la població fou despoblada el segle XVII i reconstruïda com a Nova Djulfa a la rodalia d'Isfahan
  3. l'exèrcit grec es diu que era de seixanta mil homes mentre els àrab només eren uns deu mil

ReferènciesModifica

  • L'ARMÉNIE ENTRE BYZANCE ET L'ISLAM DEPUIS LA CONQUÊTE ARABE JUSQU'EN 886, per J. LAURENT, París, 1919.
  • Histoire des guerres et des conquêtes des Arabes en Arménie, per l'historiador Ghévond, traduït per Garabed V. Chahnazarian, París, 1856