Hugh Hudson

director de cinema britànic

Hugh Hudson (West End, 25 d'agost de 1936 - Charing Cross Hospital, 10 de febrer de 2023)[1] fou un director de cinema anglès,[2] nominat a un premi Oscar al millor director.

Plantilla:Infotaula personaHugh Hudson
Biografia
Naixement25 agost 1936 Modifica el valor a Wikidata
West End (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 febrer 2023 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Charing Cross Hospital (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióEton College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDirecció Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, productor de cinema, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1967—2023
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMaryam d'Abo (2003–2023), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
ParesMichael Donaldson-Hudson Modifica el valor a Wikidata  i Jacynth Ellerton Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0399853 Allocine: 571 Allmovie: p95079 TCM: 90239 TMDB.org: 58220 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Hudson nasqué a Londres i fou el fill major de Michel Donaldson-Hudson i Jacynth Ellerton, propietaris grangers del comtat de Cheswardine Hall, Shopshire. Estudià al Eton College.

A la dècada dels 60, Hudson creà una companyia de documentals juntament amb els seus socis Robert Brownjohn i David Camell. De les seves mans, aparegueren els guardonats documentals "A for Apple" i "The Tortoise and the Hare". Associat amb Ridley Scott realitzà avisos comercials per a televisió. El 1975 fundà Hudson Film i es dedicà a la producció.

Aquest èxits animaren Hudson a entrar al món del cinema. La seva primera col·laboració seria com a director de la segona unitat de l'obra d'Alan Parker L'express de mitjanit. Però amb l'ajuda del productor David Puttnam, Hudson pogué fer realitat un dels seus major somnis i, a la fi, un dels seus millors treballs, Carros de foc (1981). La pel·lícula narra la història de dos corredors britànics, un devot cristià i l'altre jueu, als Jocs Olímpics de 1924. El film suposà un impols de la indústria del cinema britànic i guanyaria quatre Oscars, entre ells el de la millor pel·lícula. Hudson obtindria una nominació com a millor director, però no guanyaria l'estatueta.

Després d'aquest gran èxit, les posteriors produccion de Hudson incloen Greystoke, la llegenda de Tarzan (1984) o Revolució (1985), de temàtica situada a la Guerra de la Independència Espanyola i que suposà un fracàs al seu debut a Hollywood.

Posteriorment, realitzaria altres títols com ara Nous rebels (1989), Els secrets de la innocència (1999) i Vaig somiar amb Àfrica (2000). Entre els seus projectes, figuren la realització d'una història èpica sobre el faraó Akhenaton i la seva esposa Nefertiti, així com l'adaptació del llibre de Haruki Murakami ''Tokio blues (Norwegian Wood) i la de George Orwell Homenatge a Catalunya, protagonitzada per Colin Firth, Geoffrey Rush i Gérard Depardieu.

La seva primera dona fou la pintora Susan Michie i des de 2003, està casat amb l'actriu Maryam d'Abo.

Filmografia

modifica

Com a director:

Premis i nominacions

modifica

Nominacions

modifica

Referències

modifica
  1. «Chariots of Fire director Hugh Hudson dies aged 86». The Daily Telegraph, 10-02-2023 [Consulta: 10 febrer 2023].
  2. Sandra Brennan. «New York Times». Baseline & All Movie Guide, 2009. Arxivat de l'original el 10 gener 2008. [Consulta: 18 abril 2013].
  3. «Festival de Cannes: Lost Angels». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 17 setembre 2011. [Consulta: 1r agost 2009].

Enllaços externs

modifica
  • Lloc web oficial Arxivat 2013-04-15 a Wayback Machine. (anglès)
  • Hugh Hudson  a l'Screenonline del British Film Institute (anglès)