Humbert V de Beaujeu

noble francès del segle XIII

Humbert V de Beaujeu (1198-1250) va ser un noble francès. Va ser l'onzè senyor de Beaujeu i primer príncep de Dombes. Condestable de França del rei Sant Lluís, va comandar el seu exèrcit durant la setena croada.[1]

Infotaula de personaHumbert V de Beaujeu
Biografia
Naixement1198 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1250 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Palestina Modifica el valor a Wikidata
Conestable de França
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióoficial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMarguerite de Baugé (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsGuichard V.Isabelle, Dame de Beaujeu (en) TradueixSibylle de Beaujeu, Dame de Belleroche (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesGuichard IV. Modifica el valor a Wikidata  i Sybilla de Henao Modifica el valor a Wikidata

Blason Humbert V de Beaujeu Selon Guigue.svg Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Era fill de Guichard IV de Beaujeu i Sibil·la de Flandes i Hainaut, filla del comte Balduí V de Flandes i germana d'Isabel d'Hainaut, reina de França. Per tant Humbert V era de gran llinatge, ja que era cosí germà del Lluís VIII de França i nebot dels emperadors llatins de Constantinoble, Balduí I i Enric d'Hainaut.

El 1232, va acompanyar el seu nebot Balduí II de Courtenay a Constantinoble per a la cerimònia de coronació.[2]

Pel seu testament, amb data de juliol de 1248, va lliurar 60 sous forts a l'església parroquial de Meillonnas.[3]

Va morir a Terra Santa, a Síria, el 21 de maig o l'1 d'agost de 1250 als 52 anys.

Carrera miltarModifica

Molt proper a la corona, es distingí pel seu talent militar al costat de Lluís VIII de França durant la croada contra els albigesos. Després de la sobtada mort del rei el 1226 a Montpanchièr, fou designat governador del Llenguadoc, una nova província del domini reial que no acceptava la dominació francesa.[4] Com a representant del rei a la croada albigesa, haurà de fer front a la resistència dels senyors locals fins a la seva rendició el 1229. Entre altres iniciatives bèl·liques al Llenguadoc, cal destacar el setge de La Beceda l'estiu de 1227 que acabarà caient i la seva població massacrada.[5]

Va prendre la creu el 1247 i el rei Sant Lluís el va nomenar conestable per a la campanya egípcia el 1248. Durant el setge de Mansura, va intentar salvar el germà del rei, el comte Robert I d'Artois, en va.

Núpcies i descendènciaModifica

El 22 de setembre de 1219 es va casar amb Margaita de Baugé, seguint un contracte signat el 15 de juliol de 1218. Amb ella va tenir sis fills:[6]

  • Guichard V de Beaujeu, que el succeirà (mort el 9 de maig de 1265)
  • Isabel de Beaujeu (Ysabellis) (1225 – 8 janvier 1297) que també el succeirà. Es va casar amb Renaud de Forez. D'aquesta branca continuarà el llinatge d'Humbert V
  • Sibil·la de Beaujeu (Sybilla) (1220-1249), casada amb Aimar III de Poitiers
  • Beatriu de Beaujeu, casada amb Folquet de Montgascon
  • Joana de Beaujeu, priora de la chartreuse de Poleteins
  • Margarita de Beaujeu, de la que no se'n sap res.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica