Jacint Rigau-Ros i Serra

pintor francès
(S'ha redirigit des de: Hyacinthe Rigaud)

Jacint Rigau-Ros i Serra, conegut en francès com a Hyacinthe Rigaud[1] (Perpinyà, 18 de juliol de 1659 - París, 27 de desembre de 1743) fou un pintor català. Nascut a Perpinyà quan encara pertanyia al Principat de Catalunya, poc després del seu naixement passà a domini francès pel Tractat dels Pirineus (7 de novembre de 1659). En anar a viure i treballar a França, va adoptar la forma francesitzada dels seus nom i cognom.

Infotaula de personaJacint Rigau-Ros i Serra

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 juliol 1659 Modifica el valor a Wikidata
Perpinyà (Imperi Espanyol) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 desembre 1743 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
París (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
Pintor de cambra
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura d'història Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Perpinyà
París
Lió
Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, retratista, dibuixant projectista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePintura d'història, retrat pictòric, retrat, natura morta i pintura religiosa Modifica el valor a Wikidata
MovimentPintura barroca i barroc Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsCharles Le Brun Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJohann Christian Fiedler Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeÉlisabeth de Gouy Modifica el valor a Wikidata
GermansGaspard Rigaud Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webhyacinthe-rigaud.com Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: b8e97d59-acf2-4f18-8cfb-0be32a1b2135 Discogs: 2777184 Modifica el valor a Wikidata

Rigau fou el pintor de retrat més important de la cort de Lluís XIV de França. El seu instint per a trobar poses impressionants i una presentació grandiosa s'ajustava perfectament als desitjos dels membres de la reialesa, ambaixadors, clergues i cortesans que posaren per a ell. El 1682 se li atorgà el Premi de Roma.

Els quadres de Rigau capturen amb gran exactitud la semblança dels vestits i detalls del fons, per la qual cosa constitueixen un document precís de la moda de l'època. El seu quadre més famós és el Retrat de Lluís XIV de 1701, que s'exhibeix al Museu del Louvre de París.

El 1709 esdevingué noble a la seva ciutat natal, Perpinyà. El 1727 fou nomenat cavaller de l'Orde de Sant Miquel.

Perpinyà modifica

Context i ascendència modifica

« «Vui als vint de juliol mil sis cents cinquanta nou,jo Joseph Morat, domer de Sant Joan de Perpigna, fai fe com he batejat segon rito de santa mare Iglesia, a Hyacintho-Honorat-Matias-Pere Màrtir-Andreu-Joan, fill de M. Matias Rigau (y Ros) y de Maria conjuges. Poren padrins Musur Andreu Langlet y la senora Roza Cazals. »

És així com el jove «Hyacintho Rigau», encara honorat del seu nom català, posa un peu en el Gran Segle, batejat sobre la pica baptismal de l'antiga catedral de Sant Joan de Perpinyà, el 20 de juliol de 1659. Nascut dos dies abans, al carrer de la Porta de l'Assalt, no pertanyia encara al Regne de França, ja que el Rosselló i la Cerdanya no serien annexats fins al següent 7 de novembre, pel tractat dels Pirineus. Aquest últim posava fi als combats que oposaven des de 1635 França als Habsburg d'Espanya i instituïa la unió de Lluís XIV amb la infanta d'Espanya Maria Teresa.

 
Maria Serra per Rigau - v.1695. Col·lecció privada

El seu pare, Maties, sastre i també pintor (com indica la partida de matrimoni del germà de Jacint), provenia d'una nissaga d'artistes ben implantats a la influència perpinyanesa per haver treballat a la parròquia de Sant Joan en les decoracions de diversos tabernacles i altres plafons d'ús eclesiàstic. Honorat Rigau (1592 — 1621), besavi de Jacint, contractà el 1596 unes pintures amb el capítol d'Elna i el 1609 pintà el sagrari de Palau del Vidre, obra que ha servit per atribuir-li el retaule de la Mare de Déu de Montalbà (Vallespir). El seu fill Honorat Rigau i Nofra (? — 1624), avi de Jacint, contractà el retaule de Sant Ferriol per als mínims de Perpinyà (1623, actualment a la parròquia de Sant Joan). Un germà d'aquest, Jacint Rigau i Nofra (? — 1631), també pintor, fou el pare de Maties Rigau, pintor que deixà l'ofici pel de sastre. Fills d'aquest foren el pintor Jacint Rigau i Gaspar Rigau (Perpinyà 1661 — París 1705), que seguí la carrera del seu germà gran i fou retratista a París i agregat a l'Académie Royale; hom creu que algunes obres seves han estat erròniament adscrites al seu germà. Una filla seva es casà amb el pintor Jean Ranc.[2]

El 1647, el pare de Jacint, Maties Rigau, es casà amb Teresa Faget, filla d'un fuster. Ràpidament enviduà, i va decidir casar-se de nou amb Maria Serra el 20 de desembre de 1655. El 1665, se sap que adquireix una casa «en lo carrer de las casas cremades» (actual carrer de l'Incendi, prop de la catedral) i que percep els ingressos de dues hectàrees de vinyes del territori de Bompas. Pel seu segon matrimoni, posseeix igualment una casa sobre la Plaça de l'Oli, però que revèn ràpidament.

« «Als 20 de desembre de 1655, en presència del Reverent Hyeronimo Fita, pere y domer de San-Joa de Perpina fonch celebrat matrimoni servada, la forma del sagrat concile de Trenta, entre Matias Rigau, viudo, sastra, de una part, y Maria Serra, donzella, filla de Antoni Serra, quondam botiguer y Hyeronima, conjuges. Presents per testimonis, M. Joan Ribalta y M. Joseph Nogues, sastras, tots de Perpina.» »

Formació modifica

Per tal de justificar els formidables dons del jove pintor, segurament fou aconsellat per figures emblemàtiques de la pintura catalana d'aquella època com Antoni Guerra el Vell (1634-1705). La qualitat molt relativa de les obres d'aquest artista[3] no permeten de trobar-hi les claus d'un aprenentatge. Tot el just seu fill, Antoni Guerra el Jove (1666-1711), reprendrà al seu compte les fórmules pictòriques fixades més tard per Rigau però amb menys virtuositat i més sequedat, com en el retrat del coronel Albert Manuel recentment adquirit pel Museu d'Art Jacint Rigau de Perpinyà. D'altra banda, l'inventari després de defunció del jove Guerra, conservat a l'arxiu departamental, no aclareix si realment va tenir relació amb el retratista. Molt just s'hi troba : «un portret du sieur Rang de montpellier en ovalle [probablement Antoni Ranc, ja que Joan ja s'havia establert a París]» et «deux portrets sur papier l'un du sieur Rigaud peintre et l'autre de damoiselle Rigaud avec leurs quadres dorés»: la qüestió és si es tracta de Jacint o de Gaspar, i la «senyoreta Rigaud» és difícilment identificable.

A la mort del seu pare, el 1671, Jacint és en canvi confiat a les bones cures del daurador de Carcassona Pierre Chypolt, del qual es conserva a l'arxiu departamental dels Pirineus Orientals el contracte d'aprenentatge passat amb Maria Serra. Aquest descobriment fet per Lugan explica així el gran coneixement d'aquest ofici ben específic, del qual el futur Rigaud en farà esment moltes vegades, sobretot en la seva correspondència amb el marquès Gaspard de Gueidan, en el transcurs dels anys 1720-30.

Si l'anècdota segons la qual Rigau hauria estat el protegit d'un hipotètic comte de Ros del qual n'hauria pres la partícula «Rigau-Ros» és apartada, ja que es considera estrafolària, el compendi de la vida del pintor, redactat el 1716 per un dels seus amics íntims, probablement l'acadèmic honorari Henry Van Hulst, per tal d'acontentar el desig del Gran Duc Cosme III de Mèdici és una referència més fiable. En aquest testimoni directe, no exempt d'aproximacions, no es menciona cap formació pictòrica abans de la seva sortida, l'any 1675, cap a Montpeller. Abans d'allò, l'ofici del seu pare va formar probablement l'ull del jove Jacint a la ciència dels recoberts, dels agençaments i dels colors.

Montpeller modifica

A Montpeller freqüentà els tallers de Pau Peset, Enric Verdier i Antoni Ranc, a través del qual es familiaritzà amb la manera de Van Dyck, així com l'acadèmia de Joan de Troy. Encara que el contracte d'aprenentatge de Rigau no hagi estat trobat, és probable que treballés amb Pau Peset d'acord amb les regles de l'època en ús al Rosselló: « [...] l'alumne és allotjat i alimentat per l'amo, encara que les despeses d'aliments quedin de vegades per la família. Durant la seva formació, l'alumne té prohibit de treballar en un altre taller de pintura dels comtats del Rosselló i la Cerdanya, i ha de tornar els dies en què estigui malalt o absent[4]». Quant a la formació, serà dispensada de la millor manera possible: «[el mestre] sera tingut y obligat com de present se obliga en ensenyar al dit [l'aprenent] lo dita art de pintar fi y de la millora manera sabra y lo dit sabra apendrer»; allò segons termes presos als estatuts de l'Acadèmia de Sant-Lluc de Perpinyà establerts el 1630.

 
Retrat de Sébastien Bourdon per Rigau - Gravat de Laurent Cars

Si bé sembla que Peset no sembla haver desenvolupat els talents suficients per formar l'estil del jove aprenent, la seva col·lecció de quadres de mestres flamencs inicia probablement l'ull de Hyacinthe. D'allà, es diu, té el seu formidable coneixement de la pintura de Van Dyck, Rubens, així com de Sébastien Bourdon. Representant emblemàtic de Montpeller i del segle xvii francès, Sébastien Bourdon, compta entre els artistes privilegiats de la primera col·lecció de Rigau el 1703 i tornarà amb força a l'inventari després de la defunció del 1744. Jacint, posseint d'altra banda un autoretrat de Bourdon que llega el 1734 a l'Acadèmia Reial després d'haver-hi afegit un recobert (Versalles, museu nacional del castell), confeccionarà el 1730, un magnífic dibuix per ajudar el gravador Laurent Cars en la seva recepció a la dita Acadèmia tres anys més tard.

 
Autoretrat de Rigau dit de l'«abric blau» - 1696 - col·lecció privada

En aquells moments, l'esfera artística montpellerina era molt activa. Així, Jans Zueil (actiu entre 1647 a 1658), encara que originari de Brussel·les i gran imitador de l'estil de Rubens i de Van Dyck, va portar a Montpeller el coneixement de les tècniques pictòriques nòrdiques. Casat amb la germana del pintor montpellerí Samuel Boissière (1620-1703), és sobretot conegut per les seves baralles amb justament Sébastien Bourdon. Però Zueil és sobretot un parent d'Antoni Ranc «el Vell» (1634-1716), « més professor que pintor» i fortament lligat als encàrrecs protocol·laris de la ciutat llenguadociana.

Tot i que el passatge de Jacint al taller de Ranc no és formalment provat, la recent reaparició d'un autoretrat de Rigau anomenat «de l'abric blau», en canvi, tendeix a provar les relacions d'amistat que els lligava. En efecte, a l'esquena, apareix una firma autògraf que sembla més destinada a Ranc «el pare» més aviat que al seu fill, Joan, que treballarà sota les ordres de Rigau a París, es casarà amb una de les seves nebodes i farà carrera a Madrid com nosaltres l'hem vist : «Retrat de Rigaud / pintat per ell mateix / per al seu amic Ranc / el 1696. » En aquesta data, justament, Joan Ranc pinta les seves primeres obres amb un Rigaud ja ben establert a París. Finalment, es coneix un retrat presumiblement d'Antoni Ranc pel nostre català (Narbona, museu de les Belles Arts), el qual pot igualment acreditar la formació inicial al taller del montpellerí.

A la sortida de Jacint Rigau cap a Lió, quatre anys després de la seva arribada a Montpeller, Ranc hauria exclamat: «Mai no captaré com vostè la naturalesa amb tanta precisió, mai no la desenvoluparé amb tanta destresa. Ha estat el meu alumne, serà el meu mestre; recordi aquesta profecia!» Si es pot, de bona gràcia, donar versemblança a aquesta citació de Nanteuil treta dels Petits Cartells de 1776 (però segurament fantasiosa), se serà més crític envers un possible aprenentatge de Rigau a la vora d'Enric Verdier (1655-1721), alumne al seu torn del vell Ranc. Segurament foren només col·legues.

S'ignora encara la data precisa en la qual Verdier s'instal·la a Lió, se sap que hi oficia com a mestre d'ofici de la comunitat dels pintors del 1683 després el 1687. El 12 de febrer de 1693, el consolat li designa les funcions de pintor ordinari de la ciutat de Lió. Dimiteix del càrrec el 6 de novembre de 1721, quan ja havia executat nombrosos retrats (alguns coneguts pel gravat), com Rigau. És doncs fàcil imaginar l'amistat entre Rigau i Verdier.

Lió modifica

 
Retrat de Jean de Brunnec - gravat de Cornelis Martinus Vermeulen del 1689 basat en un quadre de Rigau

Encara no s'han trobat elements que puguin donar llum sobre l'activitat de Rigau a Lió. Se sap que per tradició, els artistes montpellerins han desenvolupat de sempre estretes relacions amb aquesta capital, per exemple Samuel Boissière que va ser format a Lió. A més, la identitat dels futurs models pintats per Rigau prova que va estar activament al servei de botiguers de moda, l'activitat dels quals feia temps que oferien prestigi a la ciutat.

Els primers models testificats pels llibres de comptes del pintor privilegien els models lionesos. Així arriben els seus primers retrats de joventut que li començarien a donar fama: el d'un home encara desconegut, el d'Antoine Domergue, conseller del rei, recaptador dels delmes i controlador general provincial de la generalitat de Lió (1686) o de Sarazin de Lleó, membre de la cèlebre dinastia dels metges de l'Hôtel-Dieu (1685). Però més encara, el retrat de Jean de Brunenc (pintat el 1687), venedor de seda, banquer i cònsol de Lió, que reunirà tots els ingredients que faran, més tard, l'èxit de Rigau.

Després de quatre anys a Lió, el 1681, decideix traslladar-se a París convençut pel seu amic el gravador Pierre Drevet (el retrat del qual, pintat per Rigau, es troba al Museu de Belles Arts de Lió). Rigau havia establert la seva reputació amb una clientela local, estesa fins a Suïssa i sobretot a Ais de Provença. A París adoptà el nom de Hyacinthe Rigaud i l'any següent guanyà el concurs de l'Académie Royale de Peinture et de Sculpture amb el quadre Caín construint la ciutat d'Anoc.

El debut gloriós modifica

L'arribada a París modifica

Establert a la parròquia Saint-Eustache, del carrer Neuve-des-Petits-Champs,[5] al si d'un barri privilegiat ple d'artistes, pintors, dauradors, gravadors o músics, editors i ebenistes, Rigau s'activa i s'apunta immediatament a l'Acadèmia Reial de Pintura i d'Escultura. Passatge obligat per a tot pintor aspirant al reconeixement i, sobretot, necessària acreditació per poder exercir l'ofici en tota legalitat, l'Acadèmia obriria aviat les seves portes al català. Però abans d'això, Jacint es presenta al Prix de Rome que, encara avui, permet, al guanyador, marxar estudiar a Roma amb els mestres italians i formar-se així en les tècniques més difícils.


Obres modifica

Llista parcial d'obres de Jacint Rigau-Ros
Imatge Datació Títol Tècnica i notes Localització i procedència
 
1696 Autoretrat amb mantell blau Oli sobre tela
83 x 65,4 cm
Amb inscripció: "Portrait de Rigaud / peint par lui meme / pour son amy Ranc / en 1696"
Col·lecció particular
 
1694 Lluís XIV Oli sobre tela
Col·lecció particular
 
1684 Retrat de Marie Cadenne Oli sobre tela
Caen, Musée des Beaux-arts
 
1675-1685 Jean de La Fontaine Oli sobre tela
81.5 × 65.5 cm
París, Musée Carnavalet
 
1690 Jean de La Fontaine Oli sobre tela
80 x 65 cm
Abadia de Montserrat, Museu de Montserrat
 
1704 aproximadament Lluís de França, duc de Borgonya Oli sobre tela
129 x 98 cm
Versalles, Palau de Versalles, Salon de l'Abondance
 
1688 Lluís de França, el Gran Delfí Oli sobre tela
124 x 109 cm
Retrat de tres quarts, amb armadura i capa de comandament amb el bastó de mariscal; al fons, el setge de Philipsbourg en 1688
Versalles, Palau de Versalles, Salon de l'Abondance
 
1723 Charles de Saint-Albin, arquebisbe de Cambrai Oli sobre tela
146 x 113 cm
Los Angeles, Getty Center
 
1739 Giovanni Francesco II Brignole-Sale Oli sobre tela
101 x 80 cm
Gènova, Musei di Strada Nuova
 
1702 Lluís XIV, rei de França Oli sobre tela
313 x 205 cm
Versalles, Palau de Versalles, Salon d'Apollon
 
1715 Lluís XV de França als cinc anys Oli sobre tela
180 x 135 cm
Versalles, Palau de Versalles
 
1730 Lluís XV de França en les robes de la coronació Oli sobre tela
271 × 194 cm
Versalles, Palau de Versalles, Grand cabinet de la Dauphine
 
1701 Felip V, rei d'Espanya Oli sobre tela
230 x 155 cm
Versalles, Palau de Versalles, Salon de l'Abondance
 
1706 Maria Anna de Borbó, princesa vídua de Conti Oli sobre tela
220 x 158 cm
Versalles, Palau de Versalles
 
1700-1710 Autoretrat Oli sobre tela
65,5 x 53,5 cm
No hi ha la certesa que representi el mateix pintor
Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya
 
1708 Louis-Alexandre de Borbó, comte de Tolosa Oli sobre tela
142 × 111 cm
Versalles, Palau de Versalles, MV 2085
 
1701 aproximadament Lluís XIV Oli sobre tela
91,4 x 72,1 cm
Dulwich (Londres), Dulwich Picture Gallery
 
1695 Crist expirant en la creu (primera versió) Oli sobre tela
97 x 65 cm
Perpinyà, Museu Jacint Rigau
 
1696 Crist expirant en la creu (segona versió) Oli sobre tela
95 x 61 cm
Perpinyà, Museu Jacint Rigau
 
1702 Sant Pere Oli sobre tela
74,5 x 60,5 cm
Signat: "Hyac. Rigaud. 1702"
Perpinyà, Museu Jacint Rigau
 
1698 Autoretrat amb turbant Oli sobre tela
83 x 67 cm
Perpinyà, Museu Jacint Rigau
 
1692 Autoretrat amb turbant Oli sobre tela
81 x 65 cm
Versalles, Palau de Versalles
 
1689 Felip d'Orléans, duc de Chartres Oli sobre tela
137,5 x 105 cm
Perpinyà, Museu Jacint Rigau
 
1727 Autoretrat amb cordó negre Oli sobre tela
80 x 66 cm
Perpinyà, Museu Jacint Rigau
 
1730 Autoretrat davant del retrat de François Castanier Oli sobre tela
130 x 140 cm
Perpinyà, Museu Jacint Rigau
 
1702 aproximadament Sant Andreu Oli sobre tela
París, École nationale supérieure des Beaux-Arts
 
1701 Lluís XIV, rei de França Oli sobre tela
238 x 149 cm
Madrid, Museo del Prado
 
1701 Felip V, rei d'Espanya Oli sobre tela
130 x 91 cm
Madrid, Museo del Prado
 
1702 Retrat de Marie-Anne Varice de La Ravoye, nascuda de Valières Oli sobre tela
Col·lecció particular
 
1686 Suzanne de Bourbers de Bernâtre Oli sobre tela
Zúric, Kunstmuseum
 
1709 L'amenaçadora Oli sobre tela
Hi ha una altra versió al Musée Granet
Col·lecció particular
 
1710 Santa Maria Magdalena Oli sobre tela
Col·lecció particular
 
1743 Presentació de Jesús en el temple Oli sobre tela
83 x 68 cm
París, Musée du Louvre, inv. 7490
 
1743 Retrat de cavaller Oli sobre tela
81,3 x 62,3 cm
Atribuïda al taller de Rigau
Indianàpolis, Indianapolis Museum of Art, 56.56
 
1715-1723 Estudi de mans Oli sobre tela
40,5 x 23,5 cm
Montpeller, Musée Fabre, Salle Bourdon
 
1728 Comte Philipp Ludwig Wenzel Sinzendorf Oli sobre tela
166 x 132 cm
Viena, Kunsthistorisches Museum
 
1702 Jacques-Bénigne Bossuet Oli sobre tela
240 x 165 cm
París, Musée du Louvre, inv. 7506
 
1701 Lluís XIV amb les robes de la coronació Oli sobre tela
277 x 194 cm
París, Musée du Louvre, inv. 7492
 
1701 Lluís XIV amb les robes de la coronació Oli sobre tela
49,3 x 36 cm
Esborrany model per al retrat del Louvre
Signat: "H. Rigaud"
Chantilly, Musée Condé
 
1701 Lluís XIV amb les robes de la coronació Oli sobre tela
Esborrany model per al retrat del Louvre
Mont-real, Musée des Beaux-arts
 
1685 Jules Hardouin-Mansart Oli sobre tela
139 x 106 cm
París, Musée du Louvre, inv. 7510
 
1694 Lluís XIV Oli sobre tela
277 x 194 cm
París, Musée du Louvre
 
1692 Martin van den Bogaert, anomenat Desjardins Oli sobre tela
141 x 106 cm
París, Musée du Louvre, inv. 7511
 
1692 La família Léonard Oli sobre tela
126 x 154 cm
París, Musée du Louvre, inv. 7519
 
1698 aproximadament Gérard Edelinck Oli sobre tela
71 x 59 cm
París, Musée du Louvre, inv. 20341 (dipòsit de la Bibliothèque nationale)
 
1707-1710 el cap
1740, aproximadament, el cos
Élisabeth Le Gouy Oli sobre tela
París, Musée du Louvre
 
1713 Robert de Cotte Oli sobre tela
120 x 92 cm
París, Musée du Louvre, MI 232
 
1730 Charles Le Brun Oli sobre tela
130 × 140 cm
París, Musée du Louvre, MI 232
 
1695 La mare de l'artista Oli sobre tela
83 x 103 cm
París, Musée du Louvre, inv. 7522
 
1695 aproximadament La família Lafitte Oli sobre tela
83 x 103 cm
París, Musée du Louvre, inv. 7520
 
1691-1692 El comte Jan Andrzej Morsztyn i sa filla Oli sobre tela
126 x 154 cm
Chartres, Musée des beaux-arts de Chartres, inv. 5950
 
1693 El comte Jan Andrzej Morsztyn i sa filla Oli sobre tela
126 x 154 cm
Cherbourg-Octeville, Musée Thomas-Henry
 
1692 Retrat de Saint-Simon als divuit anys Oli sobre tela
126 x 154 cm
Cherbourg-Octeville, Musée Thomas-Henry
 
1691 Retrat de Saint-Simon als setze anys Oli sobre tela
Col·lecció particular
 
1738 Gaspard de Gueidan tocant la gaita Oli sobre tela
Ais de Provença, Musée Granet
 
1738 Gaspard de Gueidan com a president Oli sobre tela
Ais de Provença, Musée Granet
 
1684 El comte Jan Andrzej Morsztyn Oli sobre tela
37 x 29 cm
Inscripció al darrere: "JAN ANDRZ / MORSZTYN / PODSKARBI WIE KOR. / a. d. 1684"
Varsòvia, Palau de Wilanów
 
1696 aproximadament Aleksander Benedykt Sobieski Oli sobre tela
112,5 x 89 cm
Atribuïda al taller
Varsòvia, Palau de Wilanów, Wil. 5932
 
1696 aproximadament Konstanty Władysław Sobieski Oli sobre tela
112,5 x 89 cm
Atribuïda al taller
Varsòvia, Palau de Wilanów, Wil. 5931
 
1721 Lluís XV Oli sobre tela
Madrid, Patrimonio Nacional
 
1713 Elisabet Carlota, princesa del Palatinat Oli sobre tela
Berlín, Deutsche Historisches Museum
 
1708 Louis-Alexandre de Borbó Oli sobre tela
Col·lecció particular
 
1699 Retrat de la família de Jean Le Juge Oli sobre tela
101 x 80 cm
Ottawa, National Museum of Canada
 
1706 Antoni I Grimaldi, príncep de Mònaco Oli sobre tela
Mònaco, Palau dels Prínceps

Referències modifica

  1. «Portal Catalunya Nord». Arxivat de l'original el 2008-05-13. [Consulta: 8 juny 2008].
  2. «Jacint Rigau-Ros i Serra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Guerra, la pintura barroca al país català dels segles xvii i XVIII. Catàleg de l'exposició Guerra, Perpinyà, palau dels reis de Mallorca, 2006.
  4. Vegeu Julien Lugan, Être peintre en Roussillon à l'époque moderne (1650-1730) : état de la question, thèse de doctorat inédite en Histoire de l'art, Université Toulouse II Le Mirail.
  5. «Pour les Portraits Messieurs de Troyes, Rigault et Fouché rue Neuve des Petits Champs, l'Argilliere rue sainte Avoye, le Febvre Isle Notre Dame, le Febvre le jeune rue de Richelieu, Vignon, rue saint André des Arcs, etc…» Abraham du Pradel al seu Livre commode des adresses de Paris (tom II, París, 1692, reedició de 1878, p. 95)

Bibliografia modifica

  • Laura Portet, Renada. Rigau & Rigaud. Un pintor a la cort de rosa gratacul
  • Pujol, Clàudia «Un pintor català a la cort del Rei Sol». Sàpiens [Barcelona], núm. 69, juliol 2008, p. 34-38. ISSN: 1695-2014.