Hylopezus
Hylopezus és un gènere d'ocells de la família dels gral·làrids (Grallariidae) anteriorment inclòs a Formicariidae.[1] Agrupa espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic) les àrees de distribució de les quals es troben des del nord-est d'Hondures a través d'Amèrica Central i del Sud fins al nord de Bolívia per l'oest i est del Brasil per l'oest.[2]
 Hylopezus fulviventris | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Formicariidae |
| Gènere | Hylopezus  Ridgway, 1909 |
.svg){kind=icon}
Descripció
modificaLes espècies d'aquest gènere són força petites, mesurant entre 13,5 i 14,5 cm de longitud, trobades principalment en selves humides de baixa altitud o a les vores. Tots tenen els pit estriat i molts exhibeixen un notable anell ocular. Com altres gral·làrids, són tímids i principalment terrestres, freqüentment molt més sentits que vistos; són ocells cantors, que sovint es mouen de banda a banda mentre canten i també inflant bosses d'aire als costats del coll.[3]
Taxonomia
modificaAmb l'exclusió del gènere Pittasoma de Formicariidae, i la seva inclusió a Conopophagidae,[1] aquest gènere, juntament amb Grallaricula, Myrmothera i Grallaria conforma un clade monofilètic ben definit idèntic a la subfamília Grallarinae anteriorment inclosa a Formicariidae. Aquest clade pot ser dividit en dos llinatges ben característics, el nombrós i complex Grallaria i les espècies de menor grandària del present i els altres dos gèneres.[4][5]
Com a resultat d'una revisió sistemàtica de l'espècie politípica H. macularius basada en morfometria, plomatge, vocalització i característiques moleculars, conduïda per Carneiro et al. (2012), la subespècie H. macularius paraensis va ser elevada a la categoria d'espècie i va ser descrita una nova espècie, H. whittakeri.[6] el que va ser reconegut per l'aprovació de la Proposta N° 622 al Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC) el maig de 2014.[7]
El tàxon dilutus és considerat sinònim de H. macularius diversus (J.T. Zimmer, 1934), sobre qui té prioritat segons Carneiro et al. (2012)[6] i considerat com a espècie plena pel Comitè Brasiler de Registres Ornitològics (CBRO)[8] però és mantingut com la subespècie H. macularius dilutus per altres classificacions.[2]
Un ampli estudi de filogènia molecular de Carneiro et al. (2019) de les xanques dels gèneres Hylopezus i Myrmothera va indicar que Hylopezus, tal com estava abans definit, era parafilètic respecte a Myrmothera i a Grallaricula. Específicament, Hylopezus dives, H. fulviventris i H. berlepschi i les dues espècies col·locades a Myrmothera, formen un clade ben suportat, que és germà d'un altre clade format per totes les espècies romanents de Hylopezus a excepció de Hylopezus nattereri. Aquesta espècie és germana d'un clade que agrupa Myrmothera, Hylopezus i Grallaricula, representant el llinatge més divergent del complex. Aquesta divergència molecular és recolzada per les diferents característiques morfològiques i de vocalització que ja eren conegudes. Com que aquestes divergències no permeten unir H. nattereri a cap altre gènere, i com que no hi havia cap altre gènere disponible, es va proposar un nou gènere Cryptopezus Carneiro, Bravo & Aleixo (2018) exclusiu per a aquest llinatge endèmic de la Mata Atlàntica. També es va proposar la transferència de H. fulviventris, H. dives i H. berlepschi al gènere Myrmothera.[9] El nou gènere va ser reconegut a la Proposta 832 part A al SACC, que a la part B també va aprovar la transferència de les tres espècies.[10]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024) aquest gènere està format per 6 espècies:
- Hylopezus perspicillatus - xanca d'ulleres.
- Hylopezus macularius - xanca maculada.
- Hylopezus paraensis - xanca de Snethlage.
- Hylopezus whittakeri - xanca d'Alta Floresta.
- Hylopezus auricularis - xanca emmascarada.
- Hylopezus ochroleucus - xanca cellablanca.
Etimologia
modificaEl nom genèric Hylopezus es compon de les paraules del grec antic «ὑλη hulē» que significa “bosc” i «πεζος pezos» que significa “caminada”.[11]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Chesser, R.Terry «Molecular systematics of New World suboscine birds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 32, 1, 7-2004, pàg. 11–24. DOI: 10.1016/j.ympev.2003.11.015.
- ↑ 2,0 2,1 «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 8 març 2025].
- ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. 1. ed. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 383-384, làmina 37(3, 4, 7). ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ Rice, Nathan H. «PHYLOGENETIC RELATIONSHIPS OF ANTPITTA GENERA (PASSERIFORMES: FORMICARIIDAE)» (en anglès). The Auk, 122, 2, 2005, pàg. 673. DOI: 10.1642/0004-8038(2005)122[0673:PROAGP]2.0.CO;2. ISSN: 0004-8038.
- ↑ Rice, Nathan H. «FURTHER EVIDENCE FOR PARAPHYLY OF THE FORMICARIIDAE (PASSERIFORMES)» (en anglès). The Condor, 107, 4, 2005, pàg. 910. DOI: 10.1650/7696.1. ISSN: 0010-5422.
- ↑ 6,0 6,1 Carneiro, Lincoln Silva; Gonzaga, Luiz Pedreira; Rêgo, Péricles S.; Sampaio, Iracilda; Schneider, Horacio «Systematic revision of the Spotted Antpitta (Grallariidae: Hylopezus macularius ), with description of a cryptic new species from Brazilian Amazonia» (en anglès). The Auk, 129, 2, 4-2012, pàg. 338–351. DOI: 10.1525/auk.2012.11157.
- ↑ «Proposal(622): Recognize newly described Hylopezus whittakeri and split Hylopezus macularius into two species». South American Classification Committee, desembre 2013. [Consulta: 8 març 2025].
- ↑ Piacentini, Vítor de Q.; Aleixo, Alexandre; Agne, Carlos Eduardo; Maurício, Giovanni Nachtigall; Pacheco, José Fernando «Annotated checklist of the birds of Brazil by the Brazilian Ornithological Records Committee / Lista comentada das aves do Brasil pelo Comitê Brasileiro de Registros Ornitológicos». Revista Brasileira de Ornitologia - Brazilian Journal of Ornithology, 23, 2, 31-12-2015, pàg. 90–298. ISSN: 2178-7875.
- ↑ Carneiro, Lincoln; Bravo, Gustavo A.; Aleixo, Alexandre «Phenotypic similarity leads to taxonomic inconsistency: A revision of the lowland's antpittas» (en anglès). Zoologica Scripta, 48, 1, 1-2019, pàg. 46–56. DOI: 10.1111/zsc.12324. ISSN: 0300-3256.
- ↑ «Proposal(832): Recognize the new genus Cryptopezus for “Hylopezus nattereri” and transfer H. berlepschi, H. fulviventris, and H. dives to Myrmothera». South American Classification Committee. [Consulta: 8 març 2025].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 138. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 8 març 2025].
