Sóc un cyborg
Sóc un cyborg (títol original en coreà: 싸이보그지만 괜찮아, Saibogujiman kwenchana) és una pel·lícula produïda l'any 2006 de Corea del Sud dirigida per Park Chan-wook. Fou subtitulada al català.[1] El 2007 guanyà el premi al millor guió del Festival Cinems Fantàstic de Sitges i el premi Alfred Bauer a la secció oficial de llargmetratges del Festival de Cinema de Berlín.[2] És la primera pel·lícula coreana en utilitzar la càmera Viper FilmStream Camera.[3]
싸이보그지만 괜찮아  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Park Chan-wook |
| Protagonistes | Rain Im Su-jeong (en)  Oh Dal-su Son Yeong-soon (en) Park Joon-myeon (en) Choi Hee-jin (en) Eun Joo-hee (en) Kim Do-yeon (en) Park Byeong-eun Lee Jung-yong (en) Joo Yoo-rang (en) Kim Byeong-ok (en) Yoo Ho-jeong (en)
|
| Producció | Park Chan-wook |
| Guió | Park Chan-wook i Jeong Seo-kyeong |
| Música | Hong Dae-sung, Hong Yoo-jin |
| Fotografia | Chung Chung-Hoon |
| Muntatge | Kim Sang-bum |
| Productora | Moho Film |
| Distribuïdor | CJ Entertainment |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Corea del Sud |
| Estrena | 2006 |
| Durada | 105 min |
| Idioma original | coreà |
| Subtitulat en català |  Sí |
| Color | en color |
| Pressupost | 3.000.000 $ |
| Recaptació | 4.642.401 $ (mundial) 4.135.966 $ (Corea del Sud) |
| Descripció | |
| Gènere | drama, comèdia romàntica i cinema de ciència-ficció |
| Tema | vinculació humana, deliri, relació avi-nét, pèrdua, estratègia d'afrontament, food refusal (en) i cibophobia (en) |
| Lloc de la narració | Corea del Sud |
| Època d'ambientació | dècada del 2000 |
        | |
Sinopsi modifica
Young Goon és ingressada a l'hospital psiquiàtric perquè està convençuda que és un cíborg amb tendències assassines. Allà coneixerà un grup especial de persones, entre les quals es troba Il Sun, un noi amagat darrere d'una màscara que creu que roba les qualitats dels altres. Entre ells sorgeix una relació tendra.
Crítiques modifica
Rebé una puntuació d'un 91% a Rotten Tomatoes, basada en 11 ressenyes.[4] Tarun Shanker, escrivint per a Asian Cinema Drifter, li donà la pel·lícula una B+. Descriví la pel·lícula com a "en part Algú va volar sobre el niu del cucut, en part Amelie" i criticà positivament la seua "exuberància pura cinemàtica, el seu humor extravagant, [i] els personatges excessivament agradables". Tarun trau la hipòtesi per a explicar el relatiu escàs èxit en taquilla assenyalant com a possible causa la mescla de gèneres: "La pel·lícula té un ritme més lent que les pel·lícules anteriors del mateix director i mostra un to híbrid impactant que és massa bufó per a ser com les pel·lícules obscures de venjança i alhora és massa obscur i estrany per a ser una pel·lícula bufona de cites romàntiques. Alguns espectadors poden trobar-ho una mescla massa discordant."[5] De fet, Chris Tilly d'IGN condemnà la pel·lícula partint de la mateixa observació descriptiva: "Les escenes viren violentament des de la comèdia a la violència i a la tragèdia divertint i deixant bocabadats en la mateixa mesura.... El resultat és un desastre confós de pel·lícula a la que li falta una meravellosament aguda estructura i cohesió presents a les obres prèvies."[6]
Referències modifica
- ↑ «Sóc un cyborg». Ésadir.cat. [Consulta: 21 setembre 2022].
- ↑ «I'm a Cyborg, But That's OK». FilmAffinity. [Consulta: 31 juliol 2015].
- ↑ Elley, Derek. «I'm a Cyborg, but That's OK». Variety, 09-02-2007. [Consulta: 30 abril 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ «I'm a Cyborg, But That's OK (Saibogujiman kwenchana)». Rotten Tomatoes. [Consulta: 12 maig 2017].
- ↑ Shanker, Tarun. «Asian Cinema Drifter – Im a Cyborg But Thats OK (싸이보그지만 괜찮아) Movie Review and Image Gallery». Asian Cinema Drifter. Arxivat de l'original el 26 de setembre 2012. [Consulta: 30 abril 2013].
- ↑ Tilly, Chris. «I'm a Cyborg UK Review». IGN, 04-04-2008. [Consulta: 30 abril 2013].