I Dinastia del País de la Mar

dinastia del País de la Mar

La I Dinastia del País de la Mar o II Dinastia de Babilònia (encara que realment no governava Babilònia, que estava en possessió dels amorrites) va regnar entre els anys 1732 aC i 1460 aC. Es coneixen per una llista de reis que es basa en les breus mencions que en fan les cròniques A i B de la Llista dels reis de Babilònia i també a la Crònica Sincrònica dels reis d'Assíria, que els mencionen.

Infotaula d'organitzacióI Dinastia del País de la Mar
Dades
Tipusdinastia Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1732 aC Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1460 aC Modifica el valor a Wikidata

Prenia el nom del País de la Mar, un territori situat a la part sud de Mesopotàmia que es va independitzar de Babilònia cap a l'any 1735 aC. Estava situat en una zona pantanosa que es va anar estenent cap al sud entre les desembocadures del Tigris i de l'Eufrates, una regió que en part va portar més endavant el nom de Caldea. Els reis d'aquesta dinastia es deien descendents dels reis d'Isin, i el tercer rei de la Dinastia del País de la Mar, Damiq-ilishu, portava el títol d'últim rei d'Isin. Els reis tenien noms accadis i parlaven la llengua accàdia. Se sap que el seu govern va arribar a dominar Babilònia. Durant l'Imperi Neobabilònic també va governar una Dinastia caldea o del País de la Mar.[1]

La llista tradicional dels reis[2]Modifica

Monarca Inici del regnat Final del regnat
Iluma-Ilu 1720 a. C.
Itti-Ili-nibi
Damiq-ilishu
Ishkibal
Shushi
Gulkishar
Peshgaldaramash
Adarakalama
Akurduana
Malamkurkura
Ea-gamil 1460 a. C.

Hi ha una Llista de reis addicional que dóna lectures fragmentàries d'aquesta llista. La Llista A suma els anys de regnat i diu que aquesta dinastia va regnar durant 368 anys. La Crònica Sincrònica comença la llista amb Damiq-ilishu i inclou un rei addicional entre Gulkishar i Peshgaldaramash, mDIŠ-U-EN (de lectura desconeguda). Les fonts que parlen d'aquesta dinastia són molt escasses, i no es pot fixar en quins anys van iniciar el seu regnat ni quina durada va tenir.[3]

Fonts per alguns reisModifica

Iluma-ilumModifica

Iluma-ilum o Ili-ma-ilu, el fundador de la dinastia, se'l coneix per la Crònica dels primers reis que parla dels conflictes que va tenir amb els reis contemporanis seus de Babilònia Samsuiluna i Abieshu. La Crònica diu: "Va atacar i va provocar la derrota de l'exèrcit de Samsuiluna". Sembla que al final del regnat de Samsuiluna va conquerir la ciutat de Nippur, ja que existeixen documents trobate en aquella ciutat datas durant el seu regnat.[4]

Damiq ilishuModifica

Es conserva una inscripció de l'últim any de regnat del rei babiloni Ammiditana on es llegeix que aquell any el rei de Babilònia "va destruir les muralles de Der" que havien construït els exèrcits de Damiq ilishu.[5]

GulkisharModifica

Gulkishar o Gulkišar ha deixat poc rastre del seu aparentment llarg regnat. Un kudurru del període del rei babiloni Enlilnadinapli (1103 aC i 1098 aC) fa menció d'ell en una investigació sobre la propietat d'uns terrenys que volia comprar el temple de Babilònia.[6]

Peshgaldaramash i AdarakalamaModifica

Peshgaldaramash o Pešgaldarmaš (fill de la cabra) i Adarakalama (fill del cérvol intel·ligent) va ser reis successivament i fills (DUMU, fills en el sentit més ampli) de Gulkishar. S'han publicat unes tauletes recollides durant el segle XX que comprenen un període de 15 a 18 anys, i corresponen a una part del regnat de cada rei. Contenen cartes, rebuts comercials, llibres de comptabilitat, noms de personatges i fan referència als noms dels anys i a diversos successos ocorreguts durant aquell període.[7]

Ea-gamilModifica

Ea-gamil va ser l'últim rei de la dinastia. Va fugir a Elam quan una tribu dels cassites dirigida per Ulamburiaix, germà de Kaixtiliaix I va conquerir el País de la Mar i "es va fer amo d'aquella terra".[8]

ReferènciesModifica

  1. Lambert, W. G «The Home of the First Sealand Dynasty». Journal of Cuneiform Studies, 26, 4, 1974, pàg. 208-209.
  2. Dalley, Stephanie. Babylonian tablets from the first Sealand dynasty in the Schøyen Collection. Bethesda, Maryland: CDL Press, 2009, p. 1-16. ISBN 9781934309087. 
  3. Streck, Michael P. (ed.). Reallexikon der Assyriologie und Vorderasiatischen Archäologie. Berlin: De Gruyter, 2017, p. 7. ISBN 9783110462197. 
  4. Grayson, A. Kirk. Assyrian and Babylonian chronicles. Winona Lake, IN: Eisenbrauns, 2000, p. 221. ISBN 9781575060491. 
  5. Hallo, William W. The world's oldest literature : studies in Sumerian belles-lettres. Leiden; Boston, Mass.: Brill, 2010, p. 183. ISBN 9789004173811. 
  6. Brinkman, J. A. A political history of post-Kassite Babylonia, 1158–722 B.C. Roma: Pontificium Institutum Biblicum, 1968, p. 118. 
  7. Boivin, Odette. The First Dynasty of the Sealand in Mesopotamia. Boston: Walter de Gruyter Inc., 2018, p. 189. ISBN 9781501507823. 
  8. Brinkman, J. A. Materials and studies for Kassite History: vol. I. Chicago: The Oriental Institute of the University of Chicago, 1976, p. 318-319.