I edició de la Mostra de València

La I edició de la Mostra de València, coneguda oficialment com a I Mostra de Cinema Mediterrani i Països de Llengües Romàniques, va tenir lloc entre el 6 i el 9 de novembre de 1980 a València sota la direcció de Josep Enric Pons Grau, militant del PSPV-PSOE aficionat al cinema. Es van projectar unes 72 pel·lícules al Cinema Martí —quatre sales— i a l'Ateneu Mercantil de València —dues sales-.[1]

Plantilla:Infotaula esdevenimentI edició de la Mostra de València
Imatge
Francesc Betriu, director de Los fieles sirvientes
Map
 39° 28′ 12″ N, 0° 22′ 35″ O / 39.47°N,0.3764°O / 39.47; -0.3764
Tipusedició d'un festival de cinema Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps6 - 9 novembre 1980 Modifica el valor a Wikidata
Data1980 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició1 Modifica el valor a Wikidata
1981
LocalitzacióValència Modifica el valor a Wikidata
DireccióJosep Enric Pons Grau Modifica el valor a Wikidata
Conferit perCasa de la Vila de València Modifica el valor a Wikidata
Guanyador

Organització modifica

Fou organitzat amb humils recursos procedents de les arques de l'ajuntament presidit per Ricard Pérez Casado com a alcalde i amb Vicent Miquel Garcés i Ramón com a regidor de cultura. Va optar per l'especificitat mediterrània, la seva imatge es va identificar amb la figura d'una palmera i el trofeu entregat fou obra de l'escultor Andreu Alfaro.

Pel·lícules projectades modifica

Algunes de les pel·lícules projectades foren Ondata di calore de Nelo Risi, L'avvertimento, de Damiano Damiani, Con uñas y dientes, de Paulino Viota Cabrero, La triple muerte del tercer personaje, d'Helvio Soto, Una noche embarazosa, de René Cardona Jr., Esa pareja feliz, de Luis García Berlanga, Los hijos de Fierro, de Fernando Solanas, I vecchi e i giovani de Marco Leto, i Toque de queda i Estado de excepción d'Iñaki Núñez.

També se celebra una taula rodona sobre «el cinema de les nacionalitats» i un homenatge a Berlanga que va començar amb la projecció de Bienvenido, Mister Marshall.[2] També es va reposar la primera pel·lícula rodada en valencià, El fava de Ramonet de 1933, de Joan Andreu i Moragas.[3] A més es van projectar les següents pel·lícules:[4]

  França
  Líban
  Itàlia
  Jordània
  • Tre fuori e dieci dentro de Tawfiq Nasser Said
  Suïssa
  • Nous sommes des Juifs arabes en Israël d'Igaal Niddam
  • Ritorno a casa de Nino Jacusso
  Tunísia
  Egipte
  Marroc
  Argentina
  Brasil

Degut a la batalla de València va quedar fora de la mostra La portentosa vida del pare Vicent, i tampoc es va projectar Operación Ogro de Gillo Pontecorvo.[5]

Jurat modifica

Fou nomenat president del jurat Ricard Muñoz Suay, amb Ricard Blasco i Laguna com a secretari i la resta de membres foren Ricardo Abellán, Virginio Fuentes Martínez, Amparo Soler Leal, Edria Politi, Jean-Pierre Chabrol i Jean de Baroncelli, Jenaro Talens, Lucien Castela, Francesc Orts i Llorca, Otelo Lotini, Armando Moreno Gómez, Aquiles Oliva, Rodolf Sirera i José María Yturralde.[6]

Premis modifica

Les pel·lícules guardonades foren les següents:[6]

Referències modifica