I pianeti contro di noi
I pianeti contro di noi, (francès: Le monstre aux yeux verts) és una pel·lícula de ciència-ficció de terror italo-francesa del 1962 dirigida per Romano Ferrara, basada en una història de Massimo Rendina.[1][2][3]Destaca per mostrar una invasió planificada de cyborgs, robots de forma humanoide, en lloc de la trama comuna de la pel·lícula de ciència-ficció d'extraterrestres que habiten, prenen el control o dupliquen humans.[4]
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Romano Ferrara  |
| Protagonistes | |
| Producció | Pier Ludovico Pavoni |
| Dissenyador de producció | Antonio Visone |
| Guió | Piero Pierotti i Romano Ferrara |
| Música | Armando Trovaioli |
| Fotografia | Pier Ludovico Pavoni |
| Muntatge | Luciano Cavalieri |
| Productora | Wanguard Film; P.C. Produzione Cinematografica; Comptoir Français du Film Production |
| Distribuïdor | Cino Del Duca |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1962 |
| Durada | 90 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | cinema de ciència-ficció |
    | |
Argument modifica
L'avió que transportava el científic atòmic Prof. Landersen i el seu fill Robert s'estavella al desert del Sàhara, matant a tothom a bord. El cos de Robert no es troba.
Als EUA i l'URSS diversos llançaments de coets fracassen de manera desastrosa, amb un individu molt semblant a Robert Landersen vist en cadascun exactament al mateix temps; llavors s'esvaeix sense deixar rastre. Les autoritats comencen a sospitar de la participació d'éssers alienígenes i inicien una cacera mundial per trobar l'home misteriós.
A Roma, l'artista Audrey Bradbury es troba amb l'home, que es comporta de manera estranya. Se sent atreta per ell i decideix anomenar-lo Bronco. En una festa (que sembla una escena d'una pel·lícula contemporània de Fellini) Bronco coneix a Marina Ferri, que està compromesa amb el professor Borri, que està desenvolupant un gas paralitzant. També se sent atreta per Bronco, que desitja conèixer el Prof. Borri. Quan Bronco i Marina són detinguts al seu cotxe per la policia, Bronco toca un agent amb la mà nua i aquest mor a l'instant. Més tard, a casa de l'Audrey, l'Audrey intenta besar en Bronco. Ell creu que ella sense voler-lo l'ha traït a la policia i li toca l'esquena, fent-la esmicolar en pols.
Mentrestant, les autoritats han conclòs que la Terra està sent atacada per éssers d'un altre planeta, tots amb aparences idèntiques basades a la de Robert Landersen.
En Bronco se sent atret per Marina i li diu que no és humà. Després d'advertir-la que la humanitat està a punt de cometre els mateixos errors amb la radiació atòmica que va destruir el seu propi planeta, llavors utilitza la seva força de voluntat per fer-la oblidar el que li ha dit. Ella el porta a conèixer el professor Borri, on la policia l'ha fet radiografia en secret i descobreix que té un esquelet metàl·lic sota una coberta semblant a la pell. Conclouen que tots els éssers estan fets per semblar-se a Robert Landersen i tenen la intenció d'envair la Terra a la recerca d'una nova llar.
La policia intenta localitzar en Bronco, i un policia li dispara amb una pistola de raigs que el fereix greument. Després d'una persecució de cotxes per Roma i pels voltants que implica l'exèrcit italià, Bronco és atacat per una descàrrega dels éssers del plat volador que marxa a l'espai, deixant-lo només com un munt de draps i metall fos.
Trencant la quarta paret, un dels funcionaris insta el públic a estar vigilant, explicant que altres éssers com Branco s'amaguen allà fora, igualment monstruosos i amb ganes d'apoderar-se de la Terra.
Repartiment modifica
- Michel Lemoine - Bronco / Robert Landersen
- Maria Pia Luzi - Marina Ferri
- Jany Clair - Audrey Bradbury
- Marco Guglielmi - Capt. Carboni
- Piero Palermini - Ufficiale italiano
- Jacopo Tecchi -Prof. Giorgio Borri
- Otello Toso - Major Michelotti
- Peter Dane - Funcianari ONU
Crítica modifica
Fantafilm defineix la pel·lícula com una "inusual excursió italiana al gènere de la ciència-ficció", que, tot i estar penalitzada per la típica escassetat de recursos, ofereix una certa originalitat del tema i interpretacions discretes.[5]
Referències modifica
- ↑ «Planets Around Us (1962)». Immediate Media Company Ltd.
- ↑ «Planets Against Us».
- ↑ «Planets Against Us (1962)».
- ↑ «Planets Against Us».
- ↑ Bruno Lattanzi e Fabio De Angelis (a cura di),I pianeti contro di noi, in Fantafilm. URL consultato il 5 aprile 2012.
