Ia Orana Maria

quadre de Paul Gauguin

Ia Orana Maria (títol original, en tahitià normalitzat ’Ia ora na Maria), Ave Maria, és un quadre de Paul Gauguin fet el 1891 durant la seva primera estada a Tahití. Es conserva al Metropolitan Museum of Art de Nova York.[1] Es coneix per la referència núm. 428 del catàleg de Wildenstein.

Infotaula d'obra artísticaIa Orana Maria
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorPaul Gauguin
Creació1891
Mètode de fabricacióOli sobre tela
Gènereart sacre i art de gènere Modifica el valor a Wikidata
Movimentmoviment nabí Modifica el valor a Wikidata
Mida113,7 (Alçada) × 87,6 (Amplada) cm
Col·leccióMetropolitan Museum of Art, Nova York
Catalogació
Número d'inventari51.112.2 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

Representa l'escena de l'Anunciació amb els motius traslladats a Tahití. El títol, destacat en majúscules en un requadre groc (ia orana maria), fa referència a la salutació de l'àngel Gabriel a la Verge Maria.[2] ’Ia ora na és una salutació habitual en tahitià, i ’Ia ora na Maria és l'oració de l'Avemaria. Ara bé, la presència del Nen Jesús podria ser una evocació de l'Adoració dels pastors.

Carta a Daniel de Monfreid, 11 març 1892

Gauguin ho descriu en una carta, a més de fer-ne un esbós:

«Un àngel d'ales grogues indica a dues dones tahitianes a Maria i Jesús, tahitians també. Nus vestits amb pareo, espècie de cotonada amb flors que es lliga com es vol a la cintura. Fons de muntanya molt obaga i arbres en flors. Camí violeta fosc i primer pla verd maragda; a l'esquerra uns plàtans. N'estic bastant satisfet.»[3]

Els habitants del districte de Mataeia, on s'havia instal·lat Gauguin, eren catòlics mentre que a la resta de l'illa eren majoritàriament protestants. Gauguin s'havia interessat pel sincretisme entre la religió tradicional i la cristiana, i ho representa a la seva forma. Dues dones tahitianes en actitud d'oració observen a Maria i el Nen Jesús coronats amb aurèola. Darrere, un àngel amb ales. La figura de Maria destaca per ser més gran i de color vermell. Els peus grans i els rostres amb trets molt marcats, ressalta el primitivisme de les figures. El paisatge és exuberant i ric en color. La presència dels fruits exòtics en primer pla són més una ofrena pagana que cristiana. La posició del nen a collibè sobre una espatlla de la mare resulta estranya i improbable.

Segons el senyor Mothéré, la figura central s'assembla a la seva dona, Marie Henry, propietària de la Buvette de la Plage, a Le Pouldu (Bretanya), on Gauguin s'hi havia allotjat el 1890.[4] Les dues figures de l'esquerra estan copiades d'una fotografia dels relleus del temple budista de Borobudur, a l'illa de Java, que representa La trobada de Buda i els tres Monjos en el camí de Benares.[5] La figura amb el pareo blau la va tornar a reproduir en primer pla a Parau Parau (1892) i a Haere Pape (1892). La figura central la va fer en zincografia distribuïda en la revista L'Épreuve: Album d'art de març de 1895.

Historial modifica

Gauguin va voler donar el quadre al Musée du Luxembourg, però el conservador Léonce Bénédite el va rebutjar amb menyspreu. El novembre del 1893 va ser exposat a la galeria de Paul Durant-Ruel i venut a l'editor Michel Manzi per 2.000 francs. El 1919 va ser comprat per un col·leccionista de Nova York per 58.000 francs (uns 71.600 euros del 2009[6]), i el 1951 el seu fill el va llegar al Metropolitan Museum of Art.[1]

L'obra està publicada en el catàleg de Wildenstein de 1964 amb el número 428, i en el catàleg de Gabriele Sugana de 1972 amb el número 263.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Ia Orana Maria (Hail Mary)» (en anglès). The Collection Online. New York: The Metropolitan Museum of Art. [Consulta: 1r desembre 2015].
  2. La salutació de Gabriel és a Lc 1:28
  3. Gauguin, Paul. «A Daniel de Monfreid, 11 mars 1892» (en francès). Lettres choisies : Paul Gauguin. París: Fondation d'entreprise La Poste, 31-07-2003. Arxivat de l'original el 16 de novembre 2008. [Consulta: 3 gener 2009].
  4. Chassé, Charles. Gauguin et le groupe de Pont-Aven: Documents inédits (en francès). París: Floury, 1921, pàg. 50 [Consulta: 2 novembre 2009]. 
  5. Dorival, Bernard «Sources of the Art of Gauguin from Java, Egypt and Ancient Greece» (accés restringi). The Burlington Magazine [Londres], vol. 93, núm. 577, abril 1951, p. 118-123. ISSN: 00076287 [Consulta: 3 gener 2009].
  6. «Pouvoir d'achat de l'euro et du franc» (en francès). París: Insee, gener 2010. [Consulta: 11 agost 2010].