Ialta

ciutat de Crimea

Ialta (en ucraïnès i en rus Ялта) és una ciutat de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna, situada a la riba septentrional de la mar Negra.[1] Fins a la darreria del segle xv va ser coneguda com a Yalita. El 2014 tenia 76.746 habitants.[2]

Plantilla:Infotaula geografia políticaIalta
Ялта (uk)
Yalta (crh) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Map
 44° 29′ 58″ N, 34° 09′ 19″ E / 44.4994°N,34.1553°E / 44.4994; 34.1553
Territori reivindicat perRússia i Ucraïna i Organització de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
EstatRússia

RepúblicaRepública de Crimea

Districte urbàdistricte urbà de Ialta Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Yalta Raion (en) Tradueix (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població32.683 (1939) Modifica el valor a Wikidata (115,49 hab./km²)
Idioma oficialtàtar de Crimea
ucraïnès
rus Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície283 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perUchan-Su (en) Tradueix, Gulf of Yalta (en) Tradueix i Derekoyka (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altitud200 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1154 Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
Organització política
Òrgan legislatiumunicipi de Ialta , Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal98600–98639 i 298600–298639 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic+380-654 i +7-3654 Modifica el valor a Wikidata
Identificador KOATUU0111900000 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webyalta.com.ua Modifica el valor a Wikidata

La ciutat oficialment pertany a Ucraïna, va ser ocupada el 2014 per Rússia i va ser anexionada de facto al Districte Federal del Sud.

Història

modifica

Al segle xix, la ciutat es va convertir en un centre balneari i turístic per a l'aristocràcia russa. Leo Tolstoi hi passava els estius i Anton Txèkhov el 1898 hi va comprar una casa («la Datxa Blanca»), on va viure fins al 1902. El 1889 es va acabar el Palau Massandra al nord de Ialta, un encàrrec del tsar Alexandre II. Nicolau II va fer construir el Palau Livàdia al sud-oest el 1911.

Durant e lsegle xx era el principal centre turístic de la Unió Soviètica. El 1920, Vladimir Lenin va emetre un decret «Sobre l'ús de Crimea per al tractament mèdic dels treballadors» per fer-ne una zona turística per als descans de proletaris mereixedor. S'hi van construir nombrosos sanatoris obrers a la ciutat i als afores. De fet, no hi havia gaire altres llocs on els ciutadans soviètics poguessin venir per unes vacances al mar, ja que viatges a l'estranger eren prohibits. L'elit soviètica també hi estiuejava; el primer ministre soviètic, Ióssif Stalin, va utilitzar el Palau Massandra com a residència d'estiu.

És conegut per la Conferència de Ialta del febrer de 1945 on les delegacions de les tres potències aliades: la Unió Soviètica, els Estats Units i el Regne Unit, van pactar el final de la Segona Guerra Mundial i el repartiment posterior del món.[3]

Ciutats agermanades

modifica

La ciutat de Ialta està agermanada amb les següents localitats:

Galeria d'imatges

modifica

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica