Ibn al-Hàytham

matemàtic, físic i astrònom àrab
(S'ha redirigit des de: Ibn Al-Haytham)

Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí (àrab: أبو علي الحسن بن الحسن بن الهيثم البصري المصري, Abū ʿAlī al-Ḥasan b. al-Ḥasan b. al-Hayṯam al-Baṣrī al-Miṣrī), més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen (Bàssora, actual Iraq, ~965 - el Caire, actual Egipte, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta de l'edat d'or de l'islam que va fer importants contribucions als principis de l'òptica[1] i a la concepció del mètode científic.[2] Es considera el pare de l'òptica pels seus treballs i experiments amb lents, miralls, reflexió i refracció. Les obres d'Ibn al-Hàytham van ser citades amb freqüència durant la revolució científica per Isaac Newton, Johannes Kepler, Christiaan Huygens i Galileo Galilei.

Infotaula de personaIbn al-Hàytham (Alhazen)

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) أبو علي الحسن بن الحسن بن الهيثم Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 965 Modifica el valor a Wikidata
Bàssora (buwàyhides) Modifica el valor a Wikidata
Mort1039 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
El Caire (Califat Fatimita) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaEl Caire
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perTeoria de la Visió
Activitat
Camp de treballFísica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques, Astronomia, Òptica
AlumnesAl-Mubàixxir ibn Fàtik Modifica el valor a Wikidata
Influències
Influències en
Obra
Obres destacables
Premis
Un cràter de la Lluna i un asteroide porten el seu nom

La seva obra més influent és Kitāb al-Manāẓir (àrab: كتاب المناظر, "Llibre d'òptica"), escrit entre 1011 i 1021, i que ha perviscut en una traducció en llatí.[3][4][5]

Vida modifica

Malgrat que es conserva una breu autobiografia seva, no és de gaire ajuda per a conèixer la seva vida, ja que es tracta d'una autobiografia intel·lectual. Per aquesta autobiografia, i per altres fonts,[6] sabem que de jove va exercir algun càrrec polític a Bàssora, sota el govern dels búyides.

Segons explica al-Qiftí, historiador del segle xiii,[7] al-Hàkim, califa fatimita d'Egipte, va tenir notícia de la seva saviesa i el va cridar a Egipte perquè portés a terme el projecte de regular les aigües del Nil. Però en veure que no podia dur a terme aquest projecte, el califa li va assignar tasques administratives i al-Hàytham, tement les represàlies reials, es va fer passar per boig. Quan va morir al-Hàkim (1020), va reprendre el seu treball de recerca i de còpia de manuscrits.

Obra modifica

Ibn al-Hàytham és considerat un dels fundadors del mètode científic.[2] Entenia que els coneixements venien de la investigació dels fets, amb recopilació de dades per observació i mesurament, formulació posterior d'hipòtesis, que s'havien de verificar amb una tornada a la investigació dels fets. Es creu que els seus escrits van ser la base per al desenvolupament del mètode científic per Roger Bacon (1220-1292), Francis Bacon (1561-1626), Galileo Galilei (1564-1642) i René Descartes (1596-1650).

Ibn al-Hàytham és considerat com un dels físics més importants de l'edat mitjana. Els seus treballs fonamentals es van referir a l'òptica geomètrica, camp en què al contrari que Claudi Ptolemeu, defensava la hipòtesi que la llum procedia del sol i que els objectes que no posseeixen llum pròpia l'únic que feien és reflectir-la gràcies a la qual cosa és possible veure'ls. Va escriure el primer tractat ampli sobre lents, on descriu la imatge formada a la retina humana a causa del cristal·lí. Va portar a terme també diversos estudis referits a la reflexió i la refracció[8] de la llum, a l'origen de l'arc de Sant Martí i a l'ús de les lents (construint l'anomenada cambra fosca). Així mateix, va defensar la idea de la finitud del gruix de l'atmosfera terrestre.

Ibn al-Hàytham va ser també un avançat en l'ús de les matemàtiques per descriure i provar els fets estudiats. Va descobrir la fórmula de la suma de la quarta potència, utilitzant un mètode que es podia utilitzar generalment per determinar la suma de qualsevol potència integral. Va utilitzar això per trobar el volum d'un paraboloide. Va poder trobar la fórmula integral per a qualsevol polinomi sense haver desenvolupat una fórmula general.[9]

Una descoberta recent d'escrits seus fa pensar que també va ser el primer a plantejar acuradament els moviments orbitals del sistema solar.

Referències modifica

  1. «òptica». GEC. [Consulta: 12 març 2023].
  2. 2,0 2,1 El-Bizri, Nader «A Philosophical Perspective on Alhazen's Optics» (en anglès). Arabic Sciences and Philosophy. Cambridge University Press, 15, 2, 2005, pàg. 189–218. DOI: 10.1017/S0957423905000172.
  3. Selin 2008: "The three most recognizable Islamic contributors to meteorology were: the Alexandrian mathematician/ astronomer Ibn al-Haytham (Alhazen 965–1039), the Arab-speaking Persian physician Ibn Sina (Avicenna 980–1037), and the Spanish Moorish physician/jurist Ibn Rushd (Averroes; 1126–1198)." He has been dubbed the "father of modern optics" by the UNESCO. «Impact of Science on Society». UNESCO, 26–27, 1976, pàg. 140.
  4. «International Year of Light – Ibn Al-Haytham and the Legacy of Arabic Optics» (en anglès). Arxivat de l'original el 1 octubre 2014. [Consulta: 9 octubre 2017].
  5. «International Year of Light: Ibn al Haytham, pioneer of modern optics celebrated at UNESCO» (en anglès). [Consulta: 9 octubre 2017].. Specifically, he was the first to explain that vision occurs when light bounces on an object and then enters an eye. Adamson, Peter. Philosophy in the Islamic World: A History of Philosophy Without Any Gaps (en anglès). Oxford University Press, 2016, p. 77. ISBN 978-0-19-957749-1. 
  6. Rashed, pàgina 3, cita les fonts més fiables: Saïd al-Andalusí, Al-Bayhaqí, Al-Qiftí i Abí Usaybi'a.
  7. Rashed, pàgina 6.
  8. Millàs Vallicrosa, Josep Maria. Assaig d'Història de les Idees Físiques i Matemàtiques a la Catalunya Medieval. Edicions Científiques Catalanes. Barcelona, 1983. ISBN 84-86257-00-X. Pàgina 49.
  9. Katz, Victor J. «Ideas of Calculus in Islam and India» (en anglès). Mathematics Magazine, 68, 3, 1995, pàg. 165–169, 173–74. DOI: 10.2307/2691411. JSTOR: 2691411.

Bibliografia modifica

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ibn al-Hàytham