Ibn Sahl (matemàtic)

Abu-Sad al-Alà ibn Sahl —en àrab أبو سعد العلاء بن سهل, Abū Saʿd al-ʿAlāʾ ibn Sahl—, més conegut simplement com a Ibn Sahl, (c. 940–1000) fou un matemàtic i físic persa[2][3][4] musulmà de l'edat d'or de l'islam, associat a la cort de la dinastia buwàyhida de Bagdad.[5] Autor d'un tractat sobre òptica, formulà la llei de Snell sis segles abans que es redescobrís a Europa.

Infotaula de personaIbn Sahl
Ibn Sahl manuscript.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement940 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1000 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Activitat
Ocupaciómatemàtic, físic Modifica el valor a Wikidata
Interpretació de la construcció d'Ibn Sahl. Si la relació de longituds es manté igual a llavors els raigs compleixen la llei de lls sins a llei de Snell. La hipotenusa interior del triangle rectangle mostra la trajectòria del raig incident i l'altra hipotenusa representa una extensió del camí del raig refractat si el raig incident troba al seu pas un cristall la superfície del qual és vertical en el punt on s'encreuen les hipotenuses. La longitud de la major hipotenusa dividida per la longitud de la menor és l'índex de refracció del cristall[1]

SemblançaModifica

El seu nom no permet deduir-ne el lloc d'origen.[6] Ibn Sahl és conegut per haver escrit un tractat sobre òptica al voltant de l'any 984. El text d'aquest tractat el reconstruí Roshdi Rashed a partir de dos manuscrits (reeditats el 1993): Damasc, al-Ẓāhirīja MS 4871, 3 fols., i Teheran, Molinoī MS 867, 51 fols. El manuscrit de Teheran és molt més extens, però és en mal estat, i el de Damasc conté una secció totalment perduda en l'altre.

El manuscrit de Damasc es diu Fī al-'āl'a al-muḥriqa (Sobre els instruments de la flama), i el de Teheran té un subtítol posterior afegit a mà: Kitāb al-harrāqāt (El llibre dels dispositius òptics incendiaris).

Ibn Sahl fou el primer estudiós musulmà conegut que analitzà l'òptica de Claudi Ptolemeu; esdevingué un precursor important d'un text molt més influent, el Llibre d'òptica d'Ibn al-Hàytham, escrit uns trenta anys després.[7] Ibn Sahl tractà les propietats òptiques d'espills corbs i lents, i es considera el descobridor de la llei de refracció (coneguda actualment com a llei de Snell).[8]

El matemàtic persa emprà aquesta llei per a deduir formes de lent sense aberracions geomètriques en el focus, conegudes com a lents asfèriques. En les parts restants del tractat tractà sobre els espills parabòlics, els el·lipsoïdals, les lents biconvexes i tècniques per a dibuixar arcs d'hipèrbola.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Kurt Bernardo Wolf, Geometric Optics on Phase Space, p. 9, Springer, 2004, ISBN 3-540-22039-9 online
  2. [enllaç sense format] https://ijhpm.org/index.php/IJHPM/article/download/111/62,"Aprofitant[Enllaç no actiu] el desenvolupament de la matemàtica persa del s. X, Ibn Sahl amplià els estudis de refracció de Ptolemeu, generalitzà la relació entre raigs incidents i raigs refractats en una forma que presagiava la llei de Snell."
  3. [enllaç sense format] http://www.iranicaonline.org/articles/optics,"Hi ha una sèrie de texts sobre òptica escrits per autors perses o associats a la seua cultura. El més primerenc n'és Abu Saʿd al-ʿAlāʾ Ibn Sahl, actiu en l'època de la cort persa dels Buwàyida (945–1055), i més conegut per la seua concepció de la "llei de la refracció del sinus" i pels espills capaços de cremar materials concentrant-hi la llum del sol (Rashed, 1990, pàgs. 464-68; 1993; 2005) que pel seu treball en òptica (Sabra, 1989, pàgs. lix-lx; 1994)."
  4. [enllaç sense format] https://www.sciencelearn.org.nz/resources/1867-light-ideas-and-technology-timeline,"El científic persa Ibn Sahl escrigué sobre espills i lents incendiaris, cosa que dona idea de la seua comprensió de com els espills corbs i les lents es poden corbar per enfocar la llum. Descobrí una llei de refracció matemàticament equivalent a la llei de Snell (1615)."
  5. Jan P. Hogendijk; Abdelhamid I. Sabra. The enterprise of science in Islam : new perspectives. Cambridge, Mass. ; London: MIT, 2003, p. 89. ISBN 0-262-19482-1. 
  6. "Res en el seu cognom o en els noms ens permet besllumar-ne el país d'origen o l'adscripció social i religiosa, tot i que s'hi pot establir un vincle amb un altre Ibn Sahl del mateix període, un astròleg preocupat per les matemàtiques; de moment, però, aquesta connexió no té valor històric." Roshdi Rashed, Geometry and Dioptrics in Classical Islam, London (2005), p. 3.
  7. Rashed (1990: "Ibn al-Hàytham no fou el primer que emprà l'Òptica de Ptolemeu, [...] al-Kindí no era la única figura significativa en la història de l'òptica àrab abans d'Ibn al-Hàytham."
  8. PDF. R. Rashed acredita Ibn Sahl com a descobridor de la llei de la refracció [23], usualment denominada "llei de Snell" i "llei de Snell i Descartes"."

BibliografiaModifica