Ibn Taymiyya

alfaquí, muhàddith (transmissor i/o estudiós dels hadits) i mufàssir (exegeta de l'Alcorà)

Taqí-d-Din Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Abd-as-Salam ibn Abd-Al·lah ibn Taymiyya al-Harraní (àrab: تقي الدين أبو العباس أحمد بن عبد السلام بن عبد الله بن تيمية الحراني, Taqī d-Dīn Abu l-ʿAbbās Aḥmad ibn ʿAbd as-Salām ibn ʿAbd Allāh ibn Taymiyya al-Ḥarrānī), més conegut com a Taqí-d-Din Àhmad ibn Taymiyya o simplement com a Ibn Taymiyya (Harran, actual Turquia, 22 de gener de 1263Damasc, 26 de setembre de 1328), fou un famós teòleg musulmà que va viure al temps de les invasions mongòliques.

Infotaula de personaIbn Taymiyya
تخطيط كلمة ابن تيمية.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 gener 1263 Modifica el valor a Wikidata
Harran (Soldanat Mameluc) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 setembre 1328 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Damasc (Soldanat Mameluc) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióSunnisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFiqh, tafsir, ciència del hadit i política Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Damasc
El Caire Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióalfaquí Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMuhammad ibn al-Hasan Saʼigh (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesIbn Qàyyim al-Jawziyya, adh-Dhahabí, Ibn Kathir ad-Dimaixqí, Ṣafadī, Khalīl ibn Aybak (en) Tradueix i Chihab al-Umari (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
PareAbd-al-Halim ibn Taymiyya Modifica el valor a Wikidata
ParentsMajd ad-Din ibn Taymiyyah (en) Tradueix (avi) Modifica el valor a Wikidata

Com a membre de l'escola hanbalita va preconitzar el retorn de l'islam a les seves fonts, l'Alcorà i la sunna, i que calia considerar com a bida (innovació no ortodoxa) tot costum que no estès clarament referenciat pel comportament del profeta Muhàmmad i de les primers generacions de musulmans (sàlaf). Va condemnar particularment el culte als sants i va emetre nombroses fàtues incitant a la guerra santa (gihad) contra els xiïtes, els cristians i els mongols. Gran coneixedor de la fàlsafa (filosofia racionalista islàmica), va elaborar refutacions sistemàtiques de les tesis defensades pels filòsofs al-Farabí, Avicenna i Averrois, criticant la preponderància que aquests donaven a la lògica i la raó.[1]

És considerat una icona i una referència pel moviment salafista actual i és molt respectat pel wahhabisme saudita.[1]

Va ser dels primers en entendre la llei de l'oferta i demanda, escrivint: "Si el desig de béns augmenta mentre la seva disponibilitat disminueix, el seu preu. En canvi, si augmenta la disponibilitat del bé i el desig disminueix, el preu baixa.".[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Nadjet Zouggar, Ibn Taymiya et les fatwas, article de Les textes fondamentaux de la pensée en islam, número 5 dels "Hors-série" de Le Point, París, novembre-desembre 2005.
  2. Hosseini, Hamid S. «Contributions of Medieval Muslim Scholars to the History of Economics and their Impact: A Refutation of the Schumpeterian Great Gap». A: Biddle, Jeff E.. A Companion to the History of Economic Thought. Malden, MA: Blackwell, 2003, p. 28–45 [28 & 38]. DOI 10.1002/9780470999059.ch3. ISBN 978-0-631-22573-7.  (citing Hamid S. Hosseini, 1995. "Understanding the Market Mechanism Before Adam Smith: Economic Thought in Medieval Islam," History of Political Economy, Vol. 27, No. 3, 539–61).