Ibuprofèn

compost químic

L'ibuprofèn o ibuprofén[1] és un antiinflamatori no esteroidal (AINE) de la família dels arilpropiònics amb propietats analgèsiques i antipirètiques al mateix temps.[2]

Infotaula de fàrmacIbuprofèn
Malaltia objectedolor, hipertèrmia, artrosi, artritis idiopàtica juvenil, atac de gota, espondiloartritis anquilosant, inflamació, artritis reumatoide, entesopatia, bursitis, síndrome premenstrual, susceptibilitat d’artrosi, amigdalitis, migranya, fibromiàlgia, sinusitis, gota, nasofaringitis, artritis, gastroenteritis, faringitis i trastorn de son-vigília Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològiccompost aromàtic i àcid carboxílic Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCC01EB16, G02CC01, M01AE01, M02AA13 i R02AX02 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC13H18O2 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular206,131 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS15687-27-1 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)3672 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS2713 Modifica el valor a Wikidata
DrugBank01050 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider3544 Modifica el valor a Wikidata
UNIIWK2XYI10QM Modifica el valor a Wikidata
KEGGC01588 i D00126 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI5855 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL521 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.036.152

Sovint, és utilitzat pel tractament simptomàtic del mal de cap (cefalees), dolor dental, dolor muscular (miàlgia), dismenorrea, síndrome febril, i dolor després de cirurgia (postquirúrgic). També s'utilitza per tractar quadres inflamatoris. Per exemple, en artritis, artritis reumatoide (ARA) i artritis gotosa.[3][4]

Història modifica

Durant els anys 60, el grup d'investigació Boots Group va desenvolupar l'ibuprofèn.[5] Aquest va ser descobert en poder de Stewart Adams juntament amb John Nicholson, Jeff Bruce Wilson, Andrew RM Dunlop i Colin Burrows i va ser patentat l'any 1961. En un primer moment, el fàrmac era indicat en casos d'artritis reumatoide. L'ibuprofèn forma part dels medicaments indispensables segons l'Organització Mundial de la Salut.[6]

Indicacions modifica

Les indicacions clíniques aprovades per a l'ibuprofèn inclouen:[7][8]

Contraindicacions modifica

Com tot fàrmac, l'ibuprofèn té tota una sèrie de contraindicacions que s'han de conèixer. Aquestes són: hipersensibilitat a l'ibuprofèn, asma, rinitis, urticària, pòlips nasals, úlcera pèptica, hemorràgia gastrointestinal, disfunció renal greu, insuficiència cardíaca greu, trastorns de coagulació, tercer mes d'embaràs, etc.[9]

Insuficiència renal modifica

Les persones que han estat diagnosticades d'insuficiència renal han d'anar amb compte a l'inici del tractament amb ibuprofèn, ja que la dosi inicial ha de reduir-se.

Insuficiència hepàtica modifica

Les persones que han estat diagnosticades d'insuficiència hepàtica han d'anar amb compte a l'inici del tractament amb ibuprofèn, ja que la dosi inicial ha de reduir-se.

Embaràs modifica

L'ibuprofèn no està recomanat durant el primer i segon trimestre d'embaràs. Tot i així, es pot prendre si és absolutament necessari. A diferència del primer i segon trimestre, el tercer trimestre aquest fàrmac està totalment contraindicat. Aquest pot tenir efectes sobre el sistema cardíac del nadó, alteració en la contractibilitat uterina, etc.

Lactància modifica

Avui en dia, es coneix que aquest fàrmac passa a la llet materna però no s'ha demostrat que pugui afectar la salut del nadó.

Efectes secundaris modifica

En general, és ben tolerat. Ocasionalment, es presenten: cefalea, marejos, dolor abdominal, vòmits, restrenyiment, diarrea, febre, astènia, pèrdua de la gana, etc. També, pot produir gastropatia per AINE, és a dir, úlcera d'estómac i duodè, però es considera que produeix menor dany a l'estómac que altres AINE (com l'àcid acetilsalicílic).[10]

Els efectes secundaris inclouen nàusees, dispèpsia, diarrea, restrenyiment, ulceració/sagnat gastrointestinal, mal de cap, marejos, erupcions cutànies, retenció de sal i líquids i pressió arterial alta.[11][12]

Altres efectes secundaris poc freqüents inclouen ulceració esofàgica, insuficiència cardíaca, nivells alts de potassi en sang, insuficiència renal, confusió i broncospasme.[13] L'ibuprofè pot exacerbar l'asma, de vegades mortalment.[14]

Es poden produir reaccions al·lèrgiques, com ara anafilaxi i xoc anafilàctic.[15] L'ibuprofè es pot quantificar en sang, plasma o sèrum per demostrar la presència del fàrmac en una persona que ha experimentat una reacció anafilàctica, confirmar un diagnòstic d'intoxicació en persones hospitalitzades o ajudar en una investigació de mort medicolegal. S'ha publicat una monografia sobre la concentració plasmàtica d'ibuprofè, el temps transcorregut des de la ingestió i el risc de desenvolupar toxicitat renal en persones amb sobredosi.[16]

L’octubre de 2020, l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) va exigir l’actualització de l'etiqueta del medicament per a tots els medicaments antiinflamatoris no esteroidals per descriure el risc de problemes renals en nadons que naixin i que resultin en un baix contingut de líquid amniòtic. [26] [27] Recomanen evitar els AINE en dones embarassades a les 20 setmanes o després de l'embaràs.[17][18]

Risc cardiovascular modifica

Juntament amb altres AINE, l’ús crònic d’ibuprofèn s’ha trobat correlacionat amb el risc de progressió a la hipertensió en les dones, tot i que és inferior a l’acetaminofèn,[19] i l’infart de miocardi (atac cardíac),[20] especialment entre aquells que utilitzen dosis més altes de manera crònica. El 9 de juliol de 2015, l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) va endurir les advertències d’augment del risc d’atac cardíac i d’ictus associat amb l’ibuprofè i els AINE relacionats; l'aspirina AINE no s'inclou en aquesta advertència.[21] L’Agència Europea de Medicaments (EMA) va emetre advertències similars el 2015.[22][23]

Pell modifica

Juntament amb altres AINE, l'ibuprofèn s'ha associat amb l'aparició de butllofes pemfigoides bullides o semblants a pemfigoides.[24] Igual que amb altres AINE, s'ha informat que l'ibuprofèn és un agent fotosensibilitzador,[25] però es considera un agent fotosensibilitzador feble en comparació amb altres membres de la classe d'àcid 2-arilpropionic. Igual que altres AINE, l'ibuprofèn és una causa extremadament rara de la malaltia autoimmune de la síndrome de Stevens-Johnson (SJS).[26][27] L'ibuprofè també pot ser una causa extremadament rara de necròlisi epidèrmica tòxica.[28]

Signes i símptomes de la sobredosi amb ibuprofèn modifica

Avui en dia, l'ibuprofèn és un fàrmac que es pot comprar sense que calgui recepta mèdica. Per aquest motiu, han incrementat els casos de sobredosi per aquest fàrmac. Tot i així, les complicacions i la morbimortalitat en les sobredosis causades per ibuprofèn és molt baixa.

L'administració excessiva d'aquest fàrmac pot provocar una sobredosi. Quan es produeix hi ha tota una sèrie de signes i símptomes que ens ajuden a diagnosticar una sobredosi per ibuprofèn. Aquests són: nistagme, mareig, cianosi, deshidratació, moviments ràpids, diarrea, nàusees, vòmits, dolor abdominal, dificultat respiratòria, respiració lenta, etc.[29]

Presentació modifica

 
Comprimits d'ibuprofèn

L'ibuprofèn es presenta en forma de comprimits via oral. Generalment, és un fàrmac que s'ha de prendre cada 4-6 hores segons el nivell de dolor. La dosi màxima recomanada pels adults és d'aproximadament 1200mg cada 24 hores. En el cas dels infants, la dosi recomanada és d'entre 5 i 10 mg cada 6-8 hores amb una dosi diària màxima de 30mg/kg.[30][31] Aquest fàrmac es pot presentar sol o bé combinat amb altres fàrmacs.[32]

Química modifica

Síntesi modifica

La síntesi d'aquest compost és un cas d'estudi típic en química sostenible o green chemistry. La síntesi original constava de sis etapes, la primera de les quals és l'acetilització de Friedel-Crafts de l'isobutilbenzè.[33] La reacció amb el cloroacetat d'etil, mitjançant la reacció de Darzens, rendeix l'α,β-epoxièster, que s'hidrolitza i descarboxila generant l'aldehid. La reacció amb hidroxilamina dona l'oxima, que es transforma en el nitril i hidrolitzat i finalment, en l'àcid corresponent:[34]

 

Una síntesi millorada de BHC requereix només tres etapes. Aquesta consisteix en una acetilació similar a l'anterior, després de la qual s'obté l'alcohol per hidrogenació amb níquel de Raney. Finalment és carbonila mitjançant catàlisi de pal·ladi per acabar rendint l'àcid.

 

Marques comercials modifica

A Espanya, el seu ús està molt estés i es comercialitza sota equivalent farmacèutic genèric o sota les marques Neobrufén i Dalsy del laboratori Abbott, Nurofén de Boots Healthcare, Saetil de Pierre Fabre o Espidifén, de Zambon, entre altres. Als Estats Units, algunes marques són:

  • Advil® Caplets® (comprimits)
  • Advil® Children's (per nens)
  • Advil® Gel Caplets (comprimits tous)
  • Advil® Infants' Concentrated Drops (gotes concentrades per lactants)
  • Advil® Junior Strength Chewable Tablets
  • Menadol® Captabs
  • Midol® Cramp
  • Motrin®
  • Motrin® Caplets® (comprimits)[32]

Referències modifica

  1. Ibuprofén en pronúncia occidental i ibuprofèn en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el llibre d'estil.
  2. Bejarano, Dr. Pedro F «Ibuprofeno y analgesia» (en castellà). [Madrid], 2006, p. 39-42.
  3. «Definition of Ibuprofen» (en anglès). Medicine.net. Arxivat de l'original el 2014-09-12. [Consulta: 12 setembre 2014].
  4. «Ibuprofèn». GDLC. [Consulta: 12 setembre 2014].
  5. «50th anniversary of the discovery of ibuprofen: an interview with Dr Stewart Adams» (en anglès). Platelets, 2012;23(6):415-22. [Consulta: 25 gener 2017].
  6. «Essential Medicines WHO Model List» (PDF) (en anglès) p. 24. WHO, 2005. Arxivat de l'original el 2015-02-26. [Consulta: 13 setembre 2014].
  7. «Ibuprofeno» (en castellà). Farmacias ahumada. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 12 setembre 2014].
  8. «Ibuprofeno ¿qué es y cómo debemos tomarlo?» (en castellà). DiarioFarma, 2017. [Consulta: 4 novembre 2018].
  9. «Ibuprofeno» (en castellà). Vademecum. [Consulta: 12 setembre 2014].
  10. «Ibuprofeno» (en castellà). Facmed. [Consulta: 12 setembre 2014].
  11. Rossi, S. Australian Medicines Handbook. 2013. The Australian Medicines Handbook Unit Trust, 2013. ISBN 978-0-9805790-9-3. 
  12. «Individual NSAIDs and upper gastrointestinal complications: a systematic review and meta-analysis of observational studies (the SOS project)». Drug Safety, 35, 12, desembre 2012, pàg. 1127–46. DOI: 10.1007/BF03261999. PMC: 3714137. PMID: 23137151.
  13. Rossi, S. Australian Medicines Handbook. 2013. The Australian Medicines Handbook Unit Trust, 2013. ISBN 978-0-9805790-9-3. 
  14. «Asthma death due to ibuprofen». Lancet, 1, 8541, maig 1987, pàg. 1082. DOI: 10.1016/S0140-6736(87)90499-5. PMID: 2883408.
  15. «Ibuprofen-induced Anaphylactic Shock in Adult Saudi Patient». Cureus, 11, 12, desembre 2019, pàg. e6425. DOI: 10.7759/cureus.6425. PMC: 6970456. PMID: 31993263.
  16. Disposition of Toxic Drugs and Chemicals in Man. 8th. Foster City, USA: Biomedical Publications, 2008, p. 758–761. 
  17. (15 octubre 2020). "FDA Warns that Using a Type of Pain and Fever Medication in Second Half of Pregnancy Could Lead to Complications". Nota de premsa.   Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.
  18. «NSAIDs may cause rare kidney problems in unborn babies», 21-07-2017. [Consulta: 15 octubre 2020].   Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.
  19. «Non-narcotic analgesic dose and risk of incident hypertension in US women». Hypertension, 46, 3, setembre 2005, pàg. 500–7. DOI: 10.1161/01.HYP.0000177437.07240.70. PMID: 16103274.
  20. «Risk of myocardial infarction in patients taking cyclo-oxygenase-2 inhibitors or conventional non-steroidal anti-inflammatory drugs: population based nested case-control analysis». BMJ, 330, 7504, juny 2005, pàg. 1366. DOI: 10.1136/bmj.330.7504.1366. PMC: 558288. PMID: 15947398.
  21. «FDA Drug Safety Communication: FDA strengthens warning that non-aspirin nonsteroidal anti-inflammatory drugs (NSAIDs) can cause heart attacks or strokes». U.S. Food and Drug Administration (FDA), 09-07-2015. Arxivat de l'original el 2019-10-28. [Consulta: 9 juliol 2015].
  22. «Ibuprofen- and dexibuprofen-containing medicines», 22-05-2015. Arxivat de l'original el 28 octubre 2019. [Consulta: 28 octubre 2019].
  23. «High-dose ibuprofen (≥2400mg/day): small increase in cardiovascular risk», 26-06-2015. Arxivat de l'original el 28 octubre 2019. [Consulta: 28 octubre 2019].
  24. «Bullous Pemphigoid Clinical Presentation». Medscape Reference. United States: WebMD, 12-06-2014. Arxivat de l'original el 10 novembre 2011.
  25. «Photosensitization caused by ibuprofen». Journal of the American Academy of Dermatology, 26, 1, gener 1992, pàg. 114–6. DOI: 10.1016/0190-9622(92)70018-b. PMID: 1531054.
  26. «Clinical study of cutaneous drug eruptions in 200 patients». Indian Journal of Dermatology, Venereology and Leprology, 74, 1, 2008, pàg. 80. DOI: 10.4103/0378-6323.38431. PMID: 18193504.
  27. «Severe adverse skin reactions to nonsteroidal antiinflammatory drugs: A review of the literature». American Journal of Health-System Pharmacy, 67, 3, febrer 2010, pàg. 206–13. DOI: 10.2146/ajhp080603. PMID: 20101062.
  28. Ibuprofen: Pharmacology, Therapeutics and Side Effects. Londres: Springer, 2012. 
  29. «Sobredosis de ibuprofeno» (en castellà). MedlinePlus, 30-01-2013. [Consulta: 12 setembre 2014].
  30. «Ibuprofeno» (en castellà). Pedimecum. [Consulta: 13 setembre 2014].
  31. «ibuprofeno» (en castellà). Guía Rápida de Dosificación Práctica en Pediatría. [Consulta: 13 setembre 2014].
  32. 32,0 32,1 «Ibuprofeno» (en castellà). MedlinePlus, 01-12-2008. [Consulta: 12 setembre 2014].
  33. «Ibuprofen» (en anglès). [Consulta: 28 febrer 2018].
  34. Stuart, N. J. & Sanders, A. S., US patent 3385886, emesa 1968-05-28, assignada a Boots Pure Drug Company

Vegeu també modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ibuprofèn