Icnofòssil
| S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «icnita». (vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: gener de 2018 |
Un icnofòssil (del grec ιχνος, ikhnos: traça rastre i del llatí fossilis) és una icnita (senyal o rastre que han deixat organismes) que s'ha fossilitzat. Aquestes icnites sovint es troben acompanyats pel fòssil de l'ésser que va produir-les. Els més comuns són els senyals de petjades, rastres, pistes, senyals de mossegades, esgarrapades, ous, nius, etc. Són l'objecte d'estudi de la paleoicnologia.[1]
Un icnofòssil pot tenir diverses interpretacions:[2]
- filogenètica: la identitat de l'organisme productor, que dóna lloc als paratàxons.
- etològica: el comportament de l'organisme productor.
- taxonòmica: la posició original i els processos taxonòmics patits.
- sedimentològica: les condicions paleoambientals de la formació.
- paleoecològica: la reconstrucció de l'ecosistema original.
En etologia són molt útils per estudiar el comportament i costums dels organismes fòssils. En observar aquests rastres es pot arribar a conèixer la mecànica de locomoció, la resposta defensiva o d'atac, la construcció d'hàbitats i similars. Aquest tipus de fòssil fins i tot disposa de nomenclatura pròpia. Hi ha per exemple, els «cruciats» que és com s'anomenen les pistes trenades dels trilobits sobre el fons marí.
Icnofòssils a CatalunyaModifica
- La Casa de les Papallones a Planoles incorpora una mostra d’icnofòssils, assessorada pel geòleg Francesc Farrés i Mallian. La col·lecció prové del sector de Sant Julià Sassorba, on han pogut recollir icnofòssils de diversos artròpodes, com crancs, rèptils o invertebrats, així com senyals físics de moviment d’aigües, o impactes de gotes de pluja i de gas.[3]
- A Fumanya també s'ha descobert un jaciment amb una sèrie impressionant de més de tres mil d'icnites de titanosaures.[4][5]
GalleriaModifica
Gastrochaenolites
Helminthopsis
Skolithos
Lockeia
Lockeia
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Icnofòssil |
- ↑ «paleoicnologia». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Seilacher, A «Studien zur Paläoichnologie. I. über die Methoden der Paläoichnologie» (en alemany). Neues Jahrbuch Geologie Paläontologie Abhandlungen, pàg. vol 96, pàg. 421-452 [Consulta: 20 maig 2014].
- ↑ Erra, Miquel «Planoles acull l’única exposició de paleoicnologia que hi ha a Catalunya». El 9 Nou, 31 juliol 2012 [Consulta: 20 maig 2014].
- ↑ Balobart, Angel; Vila, Bernat «Estudi de les icnites de dinosaure». L'Erol: revista cultural del Berguedà, 79, 2003, pàg. 26-29 [Consulta: 20 maig 2014].
- ↑ Poza, Bego «Han deixat emprentes a l’escena del crim! Quins dinosaures van caminar per Fumanya?». Recerca en acció, 30 setembre 2009 [Consulta: 20 maig 2014].