Ictèrids
Els ictèrids (Icteridae) són una família de petits i mitjans ocells, restringits al Nou Món. El color dominat del plomatge de la majoria de les espècies és el negre, sovint contrastat amb groc, taronja o vermell. El nom d'aquests ocells, fa referència a les plomes grogues de moltes espècies, del llatí icterus (groc) i el grec ikteros.
Icteridae  | |
|---|---|
 Mascle d'oriol de Baltimore (Icterus galbula) ♂ | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Icteridae Vigors, 1825 |
Malgrat que de vegades se les assigna noms similars a altres aus del Vell Món, les merles del Nou Món o els Oriols del Nou Món no estan relacionades de manera propera amb les homònimes del Vell Món.
El Congrés Ornitològic Internacional, versió 11.1, 2021, inclou una família monotípica -Icteriidae- que no deu ser confosa amb aquesta. Noteu la doble "i".[1]
Característiques modifica
- Són de mida variable. L'espècie més petita és Icterus spurius que fa 15 cm de llargària i 18 g de pes, mentre que el més gran és Psarocolius bifasciatus, de 52 cm i 445 g. Aquesta variació és la major de totes les famílies de passeriformes.
- Sovint presenten un considerable dimorfisme sexual. Per exemple, el mascle de Quiscalus mexicanus pesa un 60% més que la femella.
Hàbitat i distribució modifica
Nidifiquen en hàbitats molt variats. La majoria de les espècies d'aquesta família viuen a la zona tropical, però hi ha una sèrie d'espècies de clima temperat, com les merles americanes del gènere Agelaius i l'alosa pradenca de cua llarga (Sturnella loyca). Les zones amb major densitat d'espècies són Colòmbia i el sud de Mèxic. Habiten en una ampli ventall d'hàbitats, incloent-hi matolls, pantans, boscos i sabanes. Les espècies de clima temperat fan moviments migratoris i moltes espècies que nien als Estats Units i Canadà es traslladen cap al sud fins a Mèxic i Amèrica Central.
Alimentació modifica
Les diferents espècies d'ictèrids s'han adaptat a una àmplia gamma d'aliments. Les espècies dels gèneres Icterus i Cacicus s'alimenten de la polpa de les fruites i per això tenen uns becs llargs adaptats a aquesta funció. Altres espècies tenen becs curts i forts per a la trituració de les llavors. La merla de Jamaica utilitza el seu bec per tafanejar entre l'escorça dels arbres i les epífites, aprofitant un nínxol evolutiu que en altres llocs de la zona Neotropical ocupen els grimpatroncs. Altres espècies s'alimenten de nèctar.
Reproducció modifica
Els hàbits de nidificació d'aquestes aus són variables, incloent-hi nius penjants en els oriols. Molts ictèrids niden en colònies de fins a 100.000 aus. Algunes espècies del gènere Molothrus són paràsites de criança i ponen els seus ous als nius d'altres espècies de manera similar als cucuts.
Estatus i conservació modifica
Algunes espècies d'Ictèrids es consideren plagues per als cultius, per exemple, la merla ala-roja (Agelaius phoeniceus) es considera als EUA una de les pitjors plagues de vertebrats per l'arròs. Però no totes les espècies han triomfat de la mateixa manera i hi ha un cert nombre d'espècies amenaçades d'extinció, sobretot espècies insulars com la merla de Jamaica (Nesopsar nigerrimus) i l'Oriol de Saint Lucia (Icterus laudabilis), amenaçats per la pèrdua d'hàbitat.
Taxonomia modifica
El Congrés Ornitològic Internacional versió 11.1, 2021 contempla, juntament a la família Icteridae, la família Icteriidae, una família monotípica de recent creació, amb la qual no es deu confondre. La família Icteridae és classificada en 33 gèneres, amb 109 espècies.
- Gènere Xanthocephalus amb una espècie: federal capgroc (Xanthocephalus xanthocephalus).
- Gènere Dolichonyx amb una espècie: bobolinc (Dolichonyx oryzivorus).
- Gènere Sturnella amb dues espècies.
- Gènere Leistes amb 5 espècies.
- Gènere Amblycercus amb una espècie: cacic becclar (Amblycercus holosericeus).
- Gènere Cassiculus amb una espècie: cacic emplomallat (Cassiculus melanicterus).
- Gènere Psarocolius amb 9 espècies.
- Gènere Cacicus amb 12 espècies.
- Gènere Icterus amb 33 espècies.
- Gènere Nesopsar amb una espècie: quíscal de Jamaica (Nesopsar nigerrimus).
- Gènere Agelaius amb 5 espècies.
- Gènere Molothrus amb 6 espècies.
- Gènere Dives amb dues espècies.
- Gènere Ptiloxena amb una espècie: quíscal de Cuba (Ptiloxena atroviolacea).
- Gènere Euphagus amb dues espècies.
- Gènere Quiscalus amb 7 espècies.
- Gènere Lampropsar amb una espècie: federal de vellut (Lampropsar tanagrinus).
- Gènere Hypopyrrhus amb una espècie: federal ventrevermell (Hypopyrrhus pyrohypogaster).
- Gènere Gymnomystax amb una espècie: federal groc (Gymnomystax mexicanus).
- Gènere Macroagelaius amb dues espècies.
- Gènere Amblyramphus amb una espècie: federal cap-roig (Amblyramphus holosericeus).
- Gènere Curaeus amb una espècie: federal austral (Curaeus curaeus).
- Gènere Anumara amb una espècie: federal de Forbes (Anumara forbesi).
- Gènere Gnorimopsar amb una espècie: federal xopí (Gnorimopsar chopi).
- Gènere Agelaioides amb dues espècies.
- Gènere Oreopsar amb una espècie: federal de Bolívia (Oreopsar bolivianus).
- Gènere Agelasticus amb tres espècies.
- Gènere Chrysomus amb dues espècies.
- Gènere Xanthopsar amb una espècie: federal safrà (Xanthopsar flavus).
- Gènere Pseudoleistes amb dues espècies.
Referències modifica
- ↑ Gill, F.; Donsker, D.; Rasmussen, P. (Eds). 2021. IOC World Bird List (v11.1). doi : 10.14344/IOC.ML.11.1.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ictèrids |