Id al-Fitr
Id al-Fitr —àrab: عيد الفطر, ʿĪd al-Fiṭr, ‘festa de la ruptura del dejuni’[1]—, sovint abreujat com Id, Aïd o Eid, és una festivitat musulmana que marca el final del sawm o dejuni del mes de ramadà. Id significa en àrab ‘festa’, ‘celebració’[2] i fiṭr significa ‘ruptura del dejuni’;[1] per això aquesta festa simbolitza la purificació després del dejuni. La festa abasta els tres primers dies del mes de xawwal, on se celebra l'experiència espiritual viscuda durant el mes del ramadà i la força de voluntat i l'esforç per complir el dejuni. A més, també és el moment de complir amb el deure de fer caritat (zakat), que és un dels cinc pilars de l'islam i, per als musulmans als països on són minoria, és l'oportunitat de mostrar públicament la seva fe, i de compartir-la amb els altres.[3]
| ||
| Tipus | festivitat religiosa festa pública  | |
|---|---|---|
| Part de | celebracions islàmiques | |
| Dia | 2 xawwal 1 xawwal | |
← Ramadà
| ||
| Religió | islam | |
DataModifica
L'Id al-Fitr s'enceta el darrer dia del mes de ramadà. Per a determinar-ne l'inici, la tradició indica que cal una observació directa de la lluna i que no valen els càlculs astronòmics, cosa que fa que hi hagi certa variabilitat territorial a l'hora de determinar el dia exacte que se celebra. En tot cas, és un marge no superior a dos dies.[3]
TradicionsModifica
La celebració comença d'hora; és habitual vestir-se de festa (els homes es vesteixen de blanc, símbol de puresa)[4] i prendre un petit esmorzar, com a mostra que s'ha acabat el dejuni. Llavors es va a la mesquita, on es dona una quantitat de diners d'almoina en compliment del zakat, i es participa en la pregària especial de la diada, que és més solemne i més llarga que habitualment. En sortir-ne, és costum reunir-se amb la família i els amics per fer un important àpat amb abundància d'aliments dolços. Aquesta celebració familiar comporta l'existència d'un vastíssim patrimoni gastronòmic propi d'aquesta data que varia en funció dels països i cultures. A banda d'això, en alguns llocs també és habitual fer-se tatuatges amb henna. És una data on és tradicional fer regals als infants. Per desitjar-se bona festa es diu: Id mubàrak! ('beneït Id!').[3][4]
A CatalunyaModifica
En els països de tradició islàmica aquesta data és festiva (en el sentit de no laboral) i això fa que al nostre país sigui més complicat participar en la celebració. Aquells que poden fer festa (a compte de dies personals, per exemple) procuren complir amb les diverses tradicions, i generalment s'organitzen per a fer ús d'un equipament públic on poder dur a terme la pregària, ja que els espais habituals se saturarien. És per això que alguns poliesportius i altres espais amb grans salons són habitualment transformats en oratoris, amb els elements necessaris per a poder dur a terme l'oració. En aquestes pregàries no és estrany convidar-hi autoritats civils, i que se'ls dediqui unes paraules de benvinguda en català o en castellà, mentre la resta de la pregària és en àrab, o en la llengua majoritària dels assistents. La pregària és tan participativa que, en aquells casos en què no s'ha pogut trobar un espai adequat i es fa a les mesquites, s'hi poden arribar a fer fins a quatre torns de pregària. Una part del culte sempre és en àrab clàssic o alcorànic i una altra en l'idioma o dialecte de la comunitat: dàrija en el cas dels marroquins, urdú per als pakistanesos, etc.[3]
CalendariModifica
- 3 de març de 1995 (1415)
- 20 de febrer de 1996 (1416)
- 9 de febrer de 1997 (1417)
- 30 de gener de 1998 (1418)
- 19 de gener de 1999 (1419)
- 8 de gener de 2000 (1420)
- 27 de desembre de 2000 (1421)
- 16 de desembre de 2001 (1422)
- 6 de desembre de 2002 (1423)
- 25 de novembre de 2003 (1424)
- 14 de novembre de 2004 (1425)
- 3 de novembre de 2005 (1426)
- 24 d'octubre de 2006 (1427)
- 13 d'octubre de 2007 (1428)
- 1 d'octubre de 2008 (1429)
- 20 de setembre de 2009 (1430)
- 10 de setembre de 2010 (1431)
- 30 d'agost de 2011 (1432)
- 19 d'agost de 2012 (1433)
- 8 d'agost de 2013 (1434)
- 28 de juliol de 2014 (1435)
- 17 de juliol de 2015 (1436)
- 6 de juliol de 2016 (1437)
- 25 de juny de 2017 (1438)
- 15 de juny de 2018 (1439)
- 5 de juny de 2019 (1440)
- 24 de maig de 2020 (1441)
- 13 de maig de 2021 (1442)
- 2 de maig de 2022 (1443)
- 21 d'abril de 2023 (1444)
- 10 d'abril de 2024 (1445)
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «فطر». ISBN 978-84-412-1546-7.
- ↑ Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «عيد». ISBN 978-84-412-1546-7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Fitxes descriptives de les celebracions religioses a Catalunya, Unesco.cat, a partir de la pàg. 29
- ↑ 4,0 4,1 «Festes a Catalunya procedents d'altres cultures». Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Agost 2013].
Vegeu tambéModifica
BibliografiaModifica
- Encyclopedia of Islam and the Muslim World. Edited by Martin, Richard C. Macmillan Reference, 2004. vol. 1
- The Umm al-Qurra calendar of Saudi Arabia (previsions de dates de l'Id al-Fitr) (anglès)
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Id al-Fitr |