Idil·lis i cants místics
Idil·lis i cants místics és un poemari de Jacint Verdaguer publicat el 1879 amb un pròleg de Manuel Milà i Fontanals. Publicat sis mesos després de l'edició bilingüe dels versos heroics de L'Atlàntida, fou el seu primer recull de poemes lírics de caràcter místic.[1][2] Ha estat traduït al castellà (1879, 1908, 1965) i al francès (1906) i diversos poemes han estat musicats.[3]
| Tipus | poemari  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Jacint Verdaguer i Santaló |
| Llengua | català |
| Publicació | 1879 |
En el pròleg Milà i Fontanals indicava que Verdaguer havia intentat "seguir humilment les petjades de l'inspirat poeta dels Cantars i dels angèlics autors de La llama de amor i de Las moradas.[4]
La majoria dels poemes reflexionen sobre la cerca romàntica de l'absolut a partir de l'experiència del jo religiós i partint dels Salms, el Càntic dels càntics, Ramon Llull, santa Teresa de Jesús, sant Joan de la Creu i la mística holandesa, i sota formes que van de la modulació popular com "Lo noi de la mare" a altres de gran ambició conceptual, que, en els idil·lis, incorporen el recurs del diàleg. El centre temàtic és Jesús Salvador, l'Amat, objecte del desig de la unió mística amb Déu.[3]
Quan va sortir el llibre Teodor Llorente al diari Las Provincias li dedicà un extens comentari on lloava Verdaguer i venia a dir que L'Atlàntida no era un bolet sinó que la nova obra confirmava que estaven davant d'un gran escriptor.[5] Miquel Costa i Llobera considerava que els poemes eren "preciosos" i qualificava Verdaguer com "un dels pocs esperits privilegiats que encara tenen ales per volar pel cel dels serafins".[6]
Referències modifica
- ↑ Jacint Verdaguer; Narcís Garolera i Carbonell Homenatge a Jacint Verdaguer, 1845-1902: esbós biogràfic i antologia. Generalitat de Catalunya, 2002, p. 24. ISBN 978-84-393-5767-4.
- ↑ Joan Torrent i Fàbregas. Jacint Verdaguer: resum biogràfic. Barcino, 1977, p. 47.
- ↑ 3,0 3,1 «Idil·lis i cants místics». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Biblioteca de Catalunya. Verdaguer, un geni poètic: catàleg de l'exposició commemorativa del centenari de la mort de Jacint Verdaguer, 1902-2002. Biblioteca de Catalunya, 2002, p. 177–. ISBN 978-84-7845-148-7.
- ↑ Rafael Roca Ricart. Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana. Universitat de València, 28 novembre 2011, p. 234–. ISBN 978-84-370-8431-2.
- ↑ Josep Massot i Muntaner. Escriptors i erudits contemporanis: tercera sèrie. L'Abadia de Montserrat, 2003, p. 128–. ISBN 978-84-8415-455-6.