Dinastia Idríssida
La dinastia idríssida fou una nissaga alida, de la branca hassanita, que regnà al Marroc i Tlemcen del 789 al 974. Fundada la dinastia per Idris I, els nets d'aquest es repartiren el territori però aviat les guerres civils, les revoltes amazigues i les intervencions omeia i fatimita la van destruir del tot. La dinastia deu el seu nom a Idris I. Va ser reconegut com a imam per la tribu dels awrabes que l'havien acollit i pels alguns àrabs que l'havien acompanyat al seu exili. Els Idríssides de Tlemcen, governaren a Tlemcen des de vers el 813 fins al 931 i els hammúdides, una branca dels idrissídes va regnar més tard a l'Emirat de Màlaqa.[1] Encara existeixen descendents idríssides: un d'aquesta va arribar a formar una dinastia a Sabya al sud de la Tihama (Regió d'Asir) i nord del Iemen (vegeu Idríssides del Iemen).
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | dinastia estat desaparegut | ||||
Història | |||||
Creació | 98 dC | ||||
Fundador | Idrís al-Àkbar | ||||
Data de dissolució o abolició | 974 (Gregorià) | ||||
Reemplaçat per | Califat Fatimita | ||||
Format per | |||||
Llista de sobirans
modifica- Idrís (I) ibn Abd-Al·lah al-Àkbar, imam d'Ualili o Walila (Velila, Volubilis) 788-793, casat amb Hanza
- Idrís (II) ibn Idrís, imam d'Ualili o Walila (Velila, Volubilis), 793-807, imam i emir (rei) de Fes 807-828
- Muhàmmad ibn Idrís 828-836
- Alí (I) ibn Muhàmmad 836-849
- Yahya (I) ibn Muhàmmad 849-863
- Yahya (II) ibn Yahya 863-866
- Abd-ar-Rahman ibn Abi-Sahl al-Judhamí, notable de Fes, usurpador
- Alí (II) ibn Úmar 866-883
- Abd-ar-Razzak, usurpador sufrita vers 883
- Yahya (III) ibn al-Qàssim 883-905
- Yahya (IV) ibn Idrís ibn Úmar 905-917 (només a Fes 917-920)
- Alí III ibn Yahya III 917-925 (pretendent rebel)
- Mussa ibn Abi-l-Àfiya, xeic dels miknasa, governador del Magrib 917-925
- xeic Rayhan, d'un grup zanata, governador fatimita de Fes, 920-925
- Al-Hàssan al-Hajjam ibn Muhàmmad ibn al-Qàssim 925-927
- Mussa ibn Abi-l-Àfiya, xeic dels miknasa, governador 927-937 (segona vegada)
- Al-Qàssim Gannun ibn Muhàmmad ibn al-Qàssim 937-949
- Abu-l-Ayx Àhmad ibn al-Qàssim Gannun 949-955
- Al-Hàssan ibn al-Qàssim Gannun 955-974 i 985
Branques idríssides
modifica- al-Hàssan
- al-Hàssan
- Abd-Al·lah Kàmil (conegut com a Sàhib Fajj)
- Idrís I
- Idrís II
- Dàwud
- Úmar > origen dels xorfes hammudís
- al-Qàssim, emir d'al-Basra (Marroc)
- Yahya
- Muhàmmad
- Yahya
- Ibrahim
- Yahya
- Yahya
- Hammud
- Alí
- Muhàmmad
- Abd al-Wahid
- Abd-ar-Rahman > origen dels xorfes tahirís[2]
- Alí > origen dels xorfes xabihís
- Abd-Al·lah > origen dels xorfes imranís
- Muhàmmad > origen dels xorfes talibís ghalibís
- Abd al-Wahid
- Muhàmmad
- Alí
- Hammud
- Yahya
- Yahya
- Ibrahim
- Yahya
- Muhàmmad
- Yahya
- Issa
- Abd-Al·lah > origen dels xorfes dabbagís
- Yahya
- Muhàmmad
- Idrís II
- Idrís I
- Abd-Al·lah Kàmil (conegut com a Sàhib Fajj)
- al-Hàssan
Referències
modifica- ↑ Najībābādī, Akbar Shāh K̲h̲ān. History of Islam (en anglès). Vol .3. Darussalam, 2001, p. 161. ISBN 996089293X.
- ↑ els shorfa Tahiriyun, Shabihiyun, Imraniyun i Talibiyun Ghalibiyun es van unir per formar els shorfa Djutiyun