Ieoh Ming Pei
Ieoh Ming Pei (26 d'abril de 1917 - 16 de maig de 2019[1]) va ser un arquitecte estatunidenc d'origen xinès.[2]
BiografiaModifica
Va néixer a Guangzhou, a la Xina. Acabats els seus estudis escolars, als 18 anys es va traslladar als Estats Units per a estudiar arquitectura. Va aconseguir matricular-se en el prestigiós Institut Tecnològic de Massachusetts, on es va graduar el 1940.
Entre 1945 i 1948 va ampliar la seva formació ensenyant a Harvard com a professor adjunt, sota la tutela de dos famosos arquitectes europeus, Marcel Breuer i Walter Gropius. Arran d'això Pei és considerat com un dels successors americans dels grans mestres de l'arquitectura europea.
El 1955 Pei va adoptar la nacionalitat nord-americana i l'any següent va fundar el seu propi despatx d'arquitectura, I. M. Pei and Partners.
ObraModifica
En els seus projectes Pei busca la puresa de línies, unida a una eficàcia funcional, seguint l'anomenat "estil internacional" i els criteris de Gropius.
Utilitza sovint formes abstractes, recorre a materials freds, com l'acer, el ciment i el vidre, i incorpora efectes que resulten impactants per a l'observador. Les seves obres es caracteritzen en moltes ocasions per unes estructures que requereixen solucions valentes. És un dels arquitectes més apreciats del nostre temps. Ha realitzat projectes per tot el planeta.
Obres representativesModifica
- Piràmide del Museu del Louvre (París)
- Rock and Roll Hall of Fame (Cleveland, Ohio)
- Torre del Banc de la Xina (Hong Kong)
- Torre del Banc Morgan Chase (Houston, Texas)
- Edifici del World Trade Center (Barcelona)
- Museu d'Art Johnson, Universitat Cornell (Ithaca, Nova York)
- Torre EDF, La Défense (París)
- Centre de Convencions Javits (Nova York)
- Edifici Hancock (Boston)
- Edifici Est, Galeria Nacional d'Art (Washington DC)
- Ajuntament de (Dallas, Texas)
- Biblioteca Cleo Rogers Memorial (Columbus, Indiana)
- Museu d'Art Everson (Syracusa, Nova York)
- Centre del Christian Science (Boston)
- Edifici a Plau Ville-Marie (Mont-real, Canadà)
- Centre Nacional d'Investigacions Atmosfèriques (Boulder, Colorado)
Premis i reconeixementsModifica
El seu treball va ser reconegut el 1983, any que va rebre el premi Pritzker, el guardó de major prestigi internacional en arquitectura. També ha rebut la Medalla d'Or de l'Institut Americà d'Arquitectes, el Praemium Imperiale i moltes altres distincions.
ReferènciesModifica
- ↑ Notícia a la BBC (amb fotografies d'alguns dels seus edificis)
- ↑ Wiseman, p. 11; Diamonstein, p. 145.
BibliografiaModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ieoh Ming Pei |
- Diamonstein, Barbaralee. American Architecture Now. New York: Rizzoli, 1980. ISBN 0-8478-0329-5.
- Heyer, Paul. Architects on Architecture: New Directions in America. New York: Van Nostrand Reinhold, 1993. ISBN 0-442-01751-0.
- Moeller, Gerard M. and Weeks, Christopher. AIA Guide to the Architecture of Washington, D.C. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2006.
- von Boehm, Gero. Conversations with I.M. Pei: Light is the Key. Munich: Prestel, 2000. ISBN 3-7913-2176-5.
- Williams, Paul Kelsey. Southwest Washington, D.C. Charleston, S.C.: Arcadia, 2005.
- Wiseman, Carter. I.M. Pei: A Profile in American Architecture. New York: H.N. Abrams, 2001. ISBN 0-8109-3477-9.