Obre el menú principal

Ignacio Bayón Mariné (Madrid 14 de febrer de 1944) és un empresari i polític espanyol.

Infotaula de personaIgnacio Bayón Mariné
Ignacio Bayón Mariné en el palacio de la Moncloa.jpg
(1981)
Biografia
Naixement 14 de febrer de 1944 (1944-02-14) (75 anys)
Madrid
Escudo de España (1977-1981).svg  Ministre d'Indústria[1]
2 de maig de 1980 – 3 de desembre de 1982
RENFE logo.png  President de RENFE
3 d'abril de 1978 – 18 de juny de 1980
Dades personals
Educació Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Ocupació advocat
Ocupador Universitat Complutense de Madrid
Partit polític UCD
Família
Cònjuge María Julia Pedraza Ramírez
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Doctor en Dret per la Universitat Complutense de Madrid en 1965 i Lletrat del Consell d'Estat en 1966 i de les Corts Generals en 1967. Després fou professor de dret financer i tributari a la Universitat Complutense de Madrid.[2]

Començà a ocupar alts càrrecs de l'administració l'u de gener de 1974, quan fou nomenat secretari general tècnic del Ministeri d'Obres Públiques i el desembre de 1975 subsecretari amb Francisco Lozano Vicente. El juliol de 1977 fou nomenat subsecretari de Transports i Comunicacions sota les ordres de José Lladó Fernández-Urrutia. Després fou membre dels consells d'administració de l'Institut Nacional d'Indústria (INI) i de l'Institut de Crèdit Oficial fins que el març de 1978 va ser nomenat president de RENFE,[3] càrrec que va deixar en 1980 quan fou nomenat ministre d'Indústria i Energia per Adolfo Suárez. Es va mantenir en el càrrec fins a les eleccions generals espanyoles de 1982, que provocaren l'ensulsiada de la UCD i l'arribada al poder del PSOE.

Després del seu pas per la política, ha estat president de l'editorial Espasa-Calpe (1983-1992), de Citroën-Hispania (1992), FCC Inmobiliaria (1993) i president del grup Omsa (1996). El 1997 fou nomenat director extern de Repsol YPF S.A. Des de 1997 és president de Realia Bussines, S.A.[4]

En març de 2013 fou imputat amb cinc empresaris més per la jutgessa Mercedes Alaya Rodríguez en relació al cas Mercasevilla, qui el cridà a declarar[5] pel concurs suposadament fraudulent per a la venda dels terrenys de Mercasevilla. Bayón va declarar que no va participar en el projecte perquè ho va fer el departament de Promoció.[6]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica