Ignacio Cosidó Gutiérrez

polític espanyol
(S'ha redirigit des de: Ignacio Cosidó)

Ignacio Cosidó Gutiérrez (Salamanca, 31 de juliol de 1965)[1] és un polític espanyol, que va exercir com Director General de la Policia des del 2 de gener de 2012 fins al 18 de novembre de 2016. Va ser diputat i senador, en dues etapes.

Infotaula de personaIgnacio Cosidó Gutiérrez
(Ignacio Cosidó) Homenaje a Miguel Ángel Blanco en el vigésimo primer aniversario de su asesinato 01 (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 juliol 1965 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Salamanca (Castella i Lleó) Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya
30 novembre 2011 – 2 gener 2012 – Enrique Luis Martín Rodríguez →
Circumscripció electoral: Palència

Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya
19 març 2008 – 27 setembre 2011
Circumscripció electoral: Palència

Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
21 juny 2004 – 27 juny 2008
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
Escudo CNP.svg Director general de la Policia
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Popular Modifica el valor a Wikidata

Twitter: Ignacos Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Es va llicenciar en Ciències Polítiques en la Universitat Complutense de Madrid,[1] es va doctorar en Història Contemporània per la UNED i es va llicenciar en Defensa Nacional en el Centre Superior d'Estudis de la Defensa Nacional.[1] Va ser professor associat universitari en la Universitat Carlos III de Madrid, en la Universitat Pontifícia de Comillas i en l'Institut Universitari Gutiérrez Mellado.

Va ser secretari general de les Joventuts Liberals i cap del Gabinet Tècnic de la Direcció general de la Guàrdia Civil. Va ser senador en la VIII Legislatura.

Va ser un col·laborador destacat del Grup d'Estudis Estratègics, un think-tank d'ideari neoconservador.[2]

Va participar en les teories de la conspiració de l'11M.[3][4]

Va ser diputat per Palència al Congrés en la IX i, breument, a la X Legislatura, així com portaveu d'Interior del Grup Parlamentari Popular al Congrés dels Diputats, distingint-se per les seves crítiques a Alfredo Pérez Rubalcaba, arribant Cosidó a implicar aquest últim en el cas Faisán.[2]

Nomenat al desembre de 2011 (amb la victòria de l'PP a les generals de 2011 i la consegüent arribada a la presidència del Govern de Mariano Rajoy) com a director general del Cos Nacional de Policia (CNP), Cosidó va prendre possessió del càrrec el 2 de gener de 2012.[5] Durant el seu mandat com a director del CNP, Cosidó va crear el 2012 la «Unidad de planificación Estratègica y Coordinación», de funcions incertes, més enllà d'una confusa definició genèrica, que va investigar polítics catalans o membres del seu entorn.[6]

Amb el nomenament com a nou ministre d'Interior de Juan Ignacio Zoido al novembre de 2016, aquest últim va reestructurar els alts càrrecs de l'ministeri, cessant a Cosidó com a director general.[7]

Al desembre de 2016, poc després del seu cessament com a director general de la Policia, Cosidó va tornar a la cambra alta, a l'ésser designat senador per les Corts de Castella i Lleó amb l'únic suport al parlament regional de el grup parlamentari popular (el que va fer necessària una segona ronda de votacions).[8]

Després de que Pablo Casado arribés a la presidència del Partit Popular (ara a la oposició després de la moció de censura contra Mariano Rajoy impulsada pel Grup Parlamentari Socialista) a l'estiu de 2018, el nou líder de PP va designar a Cosidó com a portaveu de el Grup Popular al Senat,[9][10] on el partit tenia majoria absoluta.

Al novembre de 2018 un missatge de WhatsApp de Cosidó dirigit als seus coreligionaris del grup popular al Senat es va fer públic. Cosidó explicava l'acord assolit tentativamente entre el PSOE i el PP per a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), posant en valor que el cos col·legiat encarregat de l'nomenament de jutges tindria al magistrat de tendència conservadora Manuel Marchena com a president, alhora que va emfatitzar que el PP mantindria la presidència per la «porta del darrere» de la Sala Segona del Penal del Tribunal Suprem (responsable de l'enjudiciament a parlamentaris i a membres de govern) i també presidiria la Sala 61 (responsable de la il·legalització de partits polítics).[11][12]

Amb els rivals polítics demanant la seva dimissió, Cosidó va lamentar el to de l'missatge[11] però va declinar la possibilitat de dimitir, declarant comptar amb el ple suport de l'líder del seu partit, Casado.[13] Marchena va procedir llavors a renunciar a una candidatura per a la presidència dual de l'CGPJ i del Tribunal Suprem,[14] i el PP va declarar trencada qualsevol possibilitat de reprendre negociacions amb el PSOE per la renovació de l'CGPJ mentre la ministra de Justícia Dolores Delgado no dimitís,[15] perllongant d'aquesta manera el mandat de Carlos Lesmes.

El 23 de juliol de 2019 les Corts de Castella i Lleó no van renovar la seva designació, designant en el seu lloc al polític Javier Maroto.[16] No obstant, al setembre de 2019 la Junta de Castella i Lleó va trobar un lloc per Cosidó com a «personal eventual».[17]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Biografía de Ignacio Cosidó». Ministerio del interior de España. Arxivat de l'original el 5 de juny de 2015. [Consulta: 21 abril 2015].
  2. 2,0 2,1 Colado, Sergio «Un neocon convencido de que las Fuerzas de Seguridad se mueven al capricho político dirigirá la Policía» (en castellà). El Plural, 30-12-2011 [Consulta: 7 setembre 2020].
  3. Gorriarán, Ramón «Ignacio Cosidó: una larga carrera política labrada como ariete contra el PSOE» (en castellà). La Voz de Galicia, 25-11-2018 [Consulta: 7 setembre 2020].
  4. Sáiz Pardo, Melchor «Ignacio Cosidó, el portavoz indiscreto» (en castellà). Sur, 25-11-2018 [Consulta: 7 setembre 2020].
  5. «Cosidó toma posesión como director general de la Policía y asume 'cargo y carga'» (en castellà). El Mundo [Consulta: 7 setembre 2020].
  6. «Una unidad secreta de la Policía rastrea información comprometedora de políticos independentistas» (en castellà). eldiario.es, 30-11-2014 [Consulta: 7 setembre 2020].
  7. González, Miguel «Zoido releva a la cúpula de Interior y pone de ‘número dos’ al líder del PP de Córdoba» (en castellà). El País, 18-11-2016 [Consulta: 7 setembre 2020].
  8. «Ignacio Cosidó, de director de la Policía a senador por Castilla y León» (en castellà), 14-12-2016. [Consulta: 7 setembre 2020].
  9. Águeda, Pedro «Ignacio Cosidó, un reserva para cuando el PP endurece el juego» (en castellà). eldiario.es, 20-11-2018 [Consulta: 7 setembre 2020].
  10. «Cosidó, nuevo portavoz del PP en el Senado» (en castellà). Europa Press, 26-07-2018. [Consulta: 7 setembre 2020].
  11. 11,0 11,1 «El portaveu del PP al Senat, als seus companys: "Controlarem la Sala Segona [del Suprem des de darrere"]». El Periódico, 19-11-2018 [Consulta: 7 setembre 2020].
  12. Sáenz de Ugarte, Iñigo; Solé Altimira, Oriol; Moraga, Carmen «Cosidó presume ante el PP de colocar a un presidente del Supremo que controlará "desde atrás" la sala del procés» (en castellà). eldiario.es, 19-11-2018 [Consulta: 7 setembre 2020].
  13. Millán, Agustín «Cosidó: “Me siento plenamente respaldado por Pablo Casado”» (en castellà). Diario 16, 20-11-2018 [Consulta: 7 setembre 2020].
  14. Pérez, Fernando J.; Pérez, Carlos E. «Marchena renuncia a presidir el Supremo y el Poder Judicial y desbarata el pacto PSOE-PP» (en castellà). El País, 20-11-2018. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 7 setembre 2020].
  15. «El PP da por roto el pacto para renovar el CGPJ mientras Sánchez insta a mantenerlo» (en castellà). RTVE, 20-11-2018. [Consulta: 7 setembre 2020].
  16. Cornejo, Laura. «La designación de Maroto como senador autonómico rompe la tradicional unanimidad en las Cortes de Castilla y León: el PSOE votará en contra» (en castellà). eldiario.es. [Consulta: 7 setembre 2020].
  17. Cornejo, Laura «La Junta de Castilla y León coloca al exportavoz del PP en el Senado Ignacio Cosidó como "personal eventual"» (en castellà). eldiario.es. eldiario.es, 26-09-2019 [Consulta: 7 setembre 2020].

Enllaços externsModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Francisco Javier Velázquez López
Director general de la Policia
 

2012- 2016
Succeït per:
en el càrrec