Obre el menú principal

Ignacio Prieto (músic)

José Ignació Prieto (Gijón, (Asturias), 12 d'agost, 1900 - Alcalá de Henares (Madrid) 11 de desembre, 1980) fou un jesuita, compositor i organista asturià.

Infotaula de personaIgnacio Prieto
Biografia
Naixement (es) José Ignacio Prieto Arrizubieta
12 agost 1900
Gijón (Astúries)
Mort 11 desembre 1980 (80 anys)
Alcalá de Henares (Comunitat de Madrid)
Activitat
Ocupació Compositor i organista
Orde religiós Companyia de Jesús
Instrument Orgue
Modifica les dades a Wikidata

D'ascendència basca per via materna (els Arrizubieta), però la seva formació fou àmpliament internacional. Perfeccionà els seus coneixements musicals amb els mestres Lamote de Grignon, Lambert i Caminal, Massana i Millet, però potser fou l'exemple del pare Nemesio Otaño --deixeble per partida doble de Felip Pedrell i Goicoechea-- el que de manera decisiva il·luminà els passos del compositor, director, organista i musicòleg.

En la tradició dels nom citats s'instal·len preocupacions que arriben fins avui: d'una part, l'enllaç del passat espanyol que suposa la polifonia de Goicoechea; de l'altra, la necessitat d'ubicar-lo a l'altura dels temps. En una línia d'<<ordenada modernitat>>, com diuen alguns musicòlegs; d'una tercera, la incorporació de la substància popular i la música eclesiàstica i la creació d'un repertori popularista de llarga onada sense demèrit de la qualitat: <<d'irreprotxable i admirable construcció i d'inspiració sagrada indiscutible», com afirmaba Prieto de l'obra d'Otaño>>.

La Schola CantorumModifica

Quan Otaño, cap visible i batallador de la renovació musical religiosa del segle XX, el 1924 deixà la "Schola Cantorum" de Comillas (que havia fundat el 1910), el succeí Prieto, les activitat del qual en aquest lloc es prolongaren fins al 1960, amb un llarg parentesi romà com a professor de l'Institut Pontífici de Música Sagrada. Membre del Consell Superior d'Investigacions Cientifiques, de la Societat per a la Renovació de la Música Religiosa, de la Internacional de Música Sacra de Frankfurt, a l'inici de la dècada de 1960 s'incorpora al moviment mundial "Pueri Cantori", al que incorpora les seccions d'Espanya i Japó. Des de 1969 dirigí la Coral de la Universitat de Madrid, amb la qual estrenà pàgines d'autors espanyols del dia.

Partituras profanesModifica

Al costat de la parcela religiosa, Prieto va compondre molt valuoses partitures profanes, tals com la Simfonia càntabra, cors populars i suites orquestrals. En el camp litúrgic destaquen diverses misses (entre elles la Missa jubilar, a sis veus mixtes), nombrosos responsoris i salms. Així com el misteri "Xavier", sobre la figura del fundador dels jesuites.

Important viatgerModifica

Llargs foren els viatges de Prieto en missions artístiques, però cap tant important com el realitzat el 1954, de mig any de durada, per a dirigir concerts o interpretar recitals organistics a Tokio, Osaka, Kioto, Nagoya, Fukuoka, Hroshima, Yamaguchi i moltes més ciutats, en les que per primera vegada se sentiren partitures com la Simfonia sevillana, de Turina, o els Aires de danza de Rodrigo, al costat d'altres de Massana, Ravel, Laló, Falla i el mateix Prieto.

Entre les publicacions més notables i divulgades citar l'antologia de Tomás Luis de Victoria (Comillas, 1948), en la que Prieto va pretende facilitar a tothom una edició manual i econòmica de les obres més conegudes del gran polifonista abulenc.

ReferènciesModifica