Obre el menú principal

Ignasi González i Llubera

Ignasi Miquel González i Llubera (Barcelona 1893 - Cambridge 1962)[1] fou un lingüista català. Estudià a les universitats de Barcelona i Madrid, i s'especialitzà en llengües semítiques. El 1920 fou nomenat director del departament de llengua i literatura espanyola a la Queen's University de Belfast (Irlanda del Nord), i després catedràtic (1926-1960), on ha comptat com a deixebles els catalanòfils Robert Brian Tate i Francis William Pierce.

Infotaula de personaIgnasi González i Llubera
Biografia
Naixement 1893
Barcelona
Mort 21 març 1962 (68/69 anys)
Formació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Lingüista, filòleg i editor
Modifica les dades a Wikidata

Ha treballat en l'edició d'obres d'autors jueus i àrabs hispànics d'Al-Àndalus, i destaca la seva traducció de l'hebreu de l'obra de Josep Ben Meir Ibn Sabarra. Fou membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans (1951), de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Hispanic Society of America, primer president de l'Association of Hispanists of Great Britain and Northern Ireland (1953-54) i professor visitant a la universitat de Toronto (1953).[2]

ObresModifica

  • Los viajes de Benjamín de Tudela (1918)
  • Gramática de la lengua castellana de Nebrija (1926)
  • Llibre d'ensenyaments delectables (1931)
  • Coplas de Yoçef ( 1935)
  • Proverbios morales de Santob de Carrión (1947)

ReferènciesModifica

  1. González Llubera, Ignacio (1893-1961)., mcnbiografias
  2. Ignacio González Llubera (1893-1962) per R. B. Tate, A: Hispanic Review Vol. 30, No. 4 (Oct., 1962), pp. 322-325

Enllaços externsModifica