Ignasi Segarra i Bañeres

Ignasi Segarra i Bañeres (Albesa, Noguera, 22 de març de 1929 - Barcelona, 24 de maig de 2003)[1] fou prevere de la Prelatura de l'Opus Dei i promotor, juntament a un grup de dos arquitectes, de l'obertura del procés de Beatificació de Gaudí el 10 de juny de 1992.

Infotaula de personaIgnasi Segarra i Bañeres
Nom original(es) Ignasi Segarra Bañeres Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 març 1929 Modifica el valor a Wikidata
Albesa (Noguera) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 maig 2003 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Politècnica de Catalunya
Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, professor d'universitat, enginyer Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Navarra Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Segarra era doctor en Enginyeria Industrial i en Dret Canònic. Entre moltes importants aportacions, va treballar en Pastoral Universitària a Chicago i Boston (Estats Units), en Pastoral Obrera a Milwaukee (també als EUA) i com a professor d'Ètica a l'Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa (IESE), a Barcelona. Va desenvolupar una tasca pastoral molt intensa a tot Catalunya i Andorra. Cal destacar que el doctor Segarra va dedicar una part de la seva vida als mitjans de comunicació. Per exemple, va dirigir la revista "AURA", una publicació dedicada a sords que li va permetre guanyar un premi Bravo de la Conferència Episcopal Espanyola. També va dirigir la revista "AVE MARÍA", va portar diversos programes de ràdio sobre qüestions religioses i va escriure, entre altres treballs, els llibres "Gente que hizo mucho" i "Buzón de respuestas". El maig de 2003, va concloure la part del procés corresponent a la diòcesi de Barcelona. Tanmateix, Segarra no va poder assistir a la cerimònia perquè es trobava greument malalt.

Referències modifica

  1. Revista electrònica mensual del Instituto Santo Tomás (Fundación Balmesiana) e-aquinas Arxivat 2015-10-17 a Wayback Machine.