Ignasi de Ventós i Mir
Ignasi de Ventós i Mir (Badalona, 1879- Olot, 1958)[1] fou un terratinent i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
  | |
| Nom original | (es) Ignacio de Ventós y Mir |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1879 Badalona (Barcelonès) |
| Mort | 1958 (78/79 anys) Olot |
 Diputat a Corts | |
| 11 juny 1923 – 15 setembre 1923 ← Lluís Pons i Tusquets Circumscripció electoral: Districte electoral d'Olot | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Terratinent |
| Partit | Comunió Tradicionalista Lliga Regionalista |
Premis | |
La seva família era originària de la Garrotxa.[2]
Nascut a la masia de can Tàpies a Badalona, visqué a la població fins a l'any 1933, en què es trasllada a Barcelona, tot i que passarà llargues temporades a la seva finca de can Tàpies. Llicenciat en Dret, no arribà a exercir.[1] Soci de la Federació Catòlica Agrària de Barcelona, en la qual ostentà algun càrrec, i de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre.[3]
Militant del partit jaumí,[1] fou tresorer de la Junta regional tradicionalista[4] i finançà el centre carlí de Badalona “El Loredán”.[5] L'any 1917 va cedir terrenys de la seva propietat per a la construcció de l'església parroquial de Sant Josep a Badalona.[4] També va cedir gratuïtament terrenys per a l'edificació d'una caserna del cos de carrabiners, per la qual cosa el govern central li concedí l'any 1921 la Gran Creu del Mèrit Militar.[6]
El 1923 fou escollit diputat a Corts pel districte d'Olot per la Lliga Regionalista.[7] Segons un descendent familiar, tot i que com a carlí era contrari a la Lliga, es presentà a proposta del seu cunyat, el catalanista Josep Maria Masramon i Vilalta, qui li oferí el seu lloc per tal de derrotar Lluís Pons i Tusquets, qui guanyava les eleccions en aquell districte mitjançant la compra de vots i altres procediments deslleials. Com que Ignasi de Ventós era més ric, Pons va retirar la seva candidatura.[8]
Fou també impulsor, amb el contacte de l'alcalde de Badalona Pere Sabaté i Curto, del Grup escolar Ventós Mir cedint una parcel·la de 1202 m² a la plana d'en Tàpies a l'Ajuntament el 1924; molt poc urbanitzada d'altra banda.[9]
Després de l'alçament del 18 de juliol, el 5 d'agost de 1936, l'Ajuntament de Santa Pau li confiscà les seves propietats al municipi.[10] En acabar la guerra, va donar suport al règim de Franco i als anys 40 va cedir uns terrenys per a la plaça dels Caiguts de Badalona, on s'hi va instal·lar un monument.[11]
Es va casar amb Dolors de Rocafiguera i Vila,[12] filla del polític conservador vigatà Josep de Rocafiguera Ventós[13] i neboda del polític integrista Marià de Rocafiguera i Ventós.
L'actual Escola Ventós i Mir i el passatge Ventós i Mir de Badalona porten el seu nom.[5]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Abras, Carreras i Nieto, 2003, p. 248.
- ↑ «"Cercant empremtes: històries del Segle XX a Mas Ventós" un llibre que retrata la Garrotxa més rural. Entrevista a l'autor.». Vicolot, 2013 [Consulta: 13 juliol 2013]. Arxivat 21 de juliol 2015 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-07-21. [Consulta: 13 juliol 2013].
- ↑ Pomés i Vives, Jordi. Sindicalisme pagès i republicanisme popular 1918-1930: la Unió de Rabassaires: entre el radicalisme obrerista i la via cooperativista. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2008.
- ↑ 4,0 4,1 «Eclesiásticas». El Norte, 18-02-1917, pàg. 5.
- ↑ 5,0 5,1 «Badalona, carrer a carrer: Passatge Ventós i Mir». El Tot Badalona, 26-09-2015.
- ↑ «Locales y provinciales». El Norte, 01-03-1921, pàg. 2.
- ↑ «Ventos y Mir, Ignacio de». Congrés dels Diputats.
- ↑ Masramon. Memòries de la Guerra Civil, 2019, p. 7.
- ↑ AMPA Ventós Mir. «Escola Ventós Mir». Arxivat de l'original el 30 de maig 2009. [Consulta: 13 juliol 2013].
- ↑ Planas i Serra, Albert. Joan Pinsach i Solé: l'alcalde de Santa Pau afusellat pel franquisme. Memorial Democràtic, 2009 [Consulta: 13 juliol 2013]. Arxivat 29 de desembre 2010 a Wayback Machine.
- ↑ Abras, Carreras i Nieto, 2003, p. 45.
- ↑ «Noticias: Locales y regionales». El Tradicionalista, 28-09-1905, pàg. 3.
- ↑ Cortés i Braña, Lurdes «Els nens austríacs acollits a Osona (1920-1923)». Ausa, núm. 167, 2011, pàg. 219. ISSN: 0210-5853.
Bibliografia modifica
- Abras, Margarida; Carreras, Montserrat; Nieto, M. Dolors. Tots els carrers de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 2003.
Enllaços externs modifica
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)