Ikue Mori (もりいくえ , Mori Ikue?) (17 de desembre de 1953, Tòquio (Japó)), també coneguda com a Ikue Ile, és una bateria, compositora i dissenyadora gràfica.

Infotaula de personaIkue Mori

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 desembre 1953 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Tòquio (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, intèrpret, compositora de bandes sonores, música de jazz, bateria Modifica el valor a Wikidata
Activitat1977 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
GènereMúsica experimental Modifica el valor a Wikidata
InstrumentBateria Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficTzadik Records Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webikuemori.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0605242 Facebook: Ikue-Mori-118576801492390 Last fm: Ikue+Mori Musicbrainz: 1f2b38d6-667a-4a1d-a3c5-fbca5b84561d Songkick: 156364 Discogs: 124429 Allmusic: mn0000084160 Modifica el valor a Wikidata

Ikue Mori nasqué i es va criar al Japó. Ella mateixa ha dit que tenia poc interès en la música abans d'haver sentit música punk rock. L'any 1977, va anar la ciutat de Nova York, de primer com a turista però hi va romandre des d'aleshores.

La seva primera experiència musical va ser com bateria en una banda no wave anomenada DNA, Mori aviat va desenvolupar un estil distintiu,[1] mentre que Lester Bangs va escriure que ella "tallava Sunny Murray en el meu llibre"[2] Murray és considerat un important bateria de free jazz.

Després de la desbandada d'DNA, Mori va esdevenir activa en la música experimental de Nova York i va començar a tocar drum machines.[3]

El 1995, inicià la seva col·laboració amb el músic japonès de baix de guitarra Kato Hideki (de la Ground Zero), i junts amb el guitarrista experimental Fred Frith (de Henry Cow), van formar Death Ambient. Aquest trio va fer tres àlbums, Death Ambient (1995), Synaesthesia (1999) i Drunken Forest (2007).

Ella ha actuat també amb el trompetista Dave Douglas, Butch Morris, Kim Gordon, Thurston Moore, i molts altres incloent com Hemophiliac, un trio amb John Zorn i el cantant Mike Patton.

Mori s'ha inspirat en les arts visuals. El seu, One Hundred Aspects of the Moon de 2005, està inspirat en l'artista japonès Yoshitoshi. El seu Myrninerest, està inspirat en l'artista Madge Gill.

L'any 2006, va guanyar un premi atorgat per la Foundation for Contemporary Arts.

Discografia modifica

  • Painted Desert (1995)
  • Hex Kitchen (1993)
  • Garden (1996)
  • B/Side (1998)
  • One Hundred Aspects of the Moon (2000)
  • Labyrinth (2001)
  • Myrninerest (2005)
  • Bhima Swarga (2007)
  • Class Insecta (2009)
  • Near Nadir (with Mark Nauseef, Evan Parker and Bill Laswell; 2011)

Amb Mephista (Mori, Sylvie Courvoisier i Susie Ibarra)

Amb Cyro Baptista

Amb John Zorn

Referències modifica

  1. Robbins, Ira; Mark Fleischmann; Robert Payes. «DNA». Trouser Press. [Consulta: 12 abril 2010].
  2. Bangs, Lester. Greil Marcus. Psychotic Reactions and Carburetor Dung. Nova York: Vintage Books, 1988, p. 303. ISBN 0-679-72045-6. 
  3. Frank J. Oteri. «At Home in Strange Lands, Ikue Mori in conversation with Frank J. Oteri, July 16, 2009». NewMusicBox, 01-08-2009.

Enllaços externs modifica