Il Messaggero

Il Messaggero, fundat el 1878, és un diari històrit italià amb seu a Roma, propietat de Caltagirone Editore. És el vuitè quotidià italià en tiratge.[1] i el més venut a la capital. La seva seu històrica és a la via del Tritone 152, en un edifici de començaments del segle XIX.

Infotaula de publicacions periòdiquesIl Messaggero
Il Messaggero.svg
Modifica el valor a Wikidata
Il Messaggero, Rome.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Tipusdiari Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguaitalià Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1878 Modifica el valor a Wikidata
Propietat deCaltagirone Editore (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióRoma Modifica el valor a Wikidata
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Format de periòdicgran format Modifica el valor a Wikidata
Periodicitat1 dia Modifica el valor a Wikidata
EditorialCaltagirone Editore (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
ISSN1126-8352, 1129-6224 i 2499-3980 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webilmessaggero.it Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Messaggero.it Twitter: ilmessaggeroit Instagram: ilmessaggero.it Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Il Messaggero es va fundar el desembre de 1878.[2][3][4] L'1 de gener de 1879 es va publicar el primer número d' Il Messaggero[2] sota la direcció de Luigi Cesana.[5] El diari pretenia ser el diari dels diaris i proporcionar als seus lectors totes les opinions i tots els esdeveniments.[2] Els primers quatre exemplars del document es van lliurar com a mostres gratuïtes als subscriptors del diari Il Fanfulla.[2]

Des dels seus inicis, Il Messaggero ha estat propietat de diferents empreses.[5] Un dels antics propietaris és Montedison a través del grup Ferruzzi.[6][7] El 1996 el diari fou adquirit per Francesco Gaetano Caltagirone.[5] Va fundar Caltagirone Editore el 1999.[5] L'empresa és l'accionista majoritari del diari[8] del qual en té el 90%.[9] Entre els seus dirigents hi ha Azzurra Caltagirone, parella del líder polític Pierferdinando Casini, al consell d'administració. La companyia també posseeix el Corriere Adriatico[10] i Il Mattino.[8] L'editor del diari és Il Messaggero S.p.A.[11]

Il Messaggero és publica en format paper[12][13] i té la seu a Roma.[6][14] A més de la seva edició nacional, el document té 12 edicions locals, incloses les de les regions del Laci, Úmbria, Marques, Abruços i Toscana.[5] El diari té una orientació política de centre-esquerra.[15]

CirculacióModifica

El tiratge d' "Il Messaggero" de 1988 va ser de 370.000 exemplars.[6] Va ser el sisè diari italià més venut el 1997 amb una tirada de 256.400 exemplars.[16] El diari va tenir una tirada de 288.000 exemplars el 1999.[17]

El 2000 el tiratge del diari va ser de 292.000 exemplars.[18] La seva difusió va ser de 293.000 exemplars el 2001[19] i de 258,538 còpies el 2002.[9] La circulació del diari va ser de 252.000 exemplars el 2003[11] i de 240,778 còpies el 2004.[20] La seva difusió va ser de 230,697 còpies el 2005.[21] Va baixar a 216,000 còpies el 2007.[22]

El 2012 Il Messaggero va vendre 91,012,767 còpies.[23]

ReferènciesModifica

  1. «Daily newspapers: national circulation (2012)». Agcom. [Consulta: 12 juny 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Thomas Simpson. Murder and Media in the New Rome: The Fadda Affair. Palgrave Macmillan, 15 November 2010, p. 31. ISBN 978-0-230-11653-5. 
  3. «Il Messaggero». Prime Media. Arxivat de l'original el 20 d’agost 2014. [Consulta: 4 març 2015].
  4. Francesco Fattorello «A Short Historical Survey of the Italian Press». International Communication Gazette, vol. 11, 1, February 1965.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Kodak's reliability serving daily newspapers». Kodak, 27-10-2008. Arxivat de l'original el 2 April 2015. [Consulta: 24 març 2015]. Arxivat 2 April 2015[Date mismatch] a Wayback Machine.
  6. 6,0 6,1 6,2 Peter Humphreys. Mass Media and Media Policy in Western Europe. Manchester University Press, 1996, p. 90. 
  7. Clyde Haberman «Newspaper Deal in Italy Stirs Debate over Press Freedom». The New York Times [Rome], 24-04-1989.
  8. 8,0 8,1 «The Transformation of Political Mobilisation and Communication in European Public Spheres» (Report). Europub, 02-06-2004. Arxivat de l'original el 3 de gener 2019. [Consulta: 22 març 2015].
  9. 9,0 9,1 David Ward. «A Mapping Study of Media Concentration and Ownership in Ten European Countries». Dutch Media Authority, 2004. Arxivat de l'original el 12 d’agost 2014. [Consulta: 11 febrer 2015].
  10. «2006 Annual Results». Caltagirone Editore S.p.A.. Arxivat de l'original el 23 September 2015. [Consulta: 4 març 2015]. Arxivat 23 de setembre 2015 a Wayback Machine.
  11. 11,0 11,1 «World Press Trends». World Association of Newspapers, 2004. [Consulta: 8 febrer 2015].
  12. Media, Markets & Public Spheres: European Media at the Crossroads. Intellect Books, 2010, p. 53. ISBN 978-1-84150-305-9. 
  13. Adam Smith «Europe's Top Papers». campaign, 15-11-2002.
  14. Matthew Hibberd. The Media in Italy: Press, Cinema and Broadcasting from Unification to Digital. McGraw-Hill Education (UK), 1 December 2007, p. 96. ISBN 978-0-335-23516-2. 
  15. Multiculturalism, Muslims and Citizenship: A European Approach. Routledge, 18 April 2006, p. 139. ISBN 978-1-134-25561-0. 
  16. «The management publishing industry in Europe» (Occasional Paper No:99/4). University of Navarra, October 1999. Arxivat de l'original el 30 June 2010. [Consulta: 27 abril 2015].
  17. «Top 100 Dailies 1999». campaign, 24-11-2000.
  18. «Top 100 dailies 2000». campaign, 16-11-2001.
  19. Adam Smith «Europe's Top Papers». campaign, 15-11-2002.
  20. «European Publishing Monitor. Italy». Turku School of Economics and KEA. Arxivat de l'original el 11 April 2015. [Consulta: 5 abril 2015]. Arxivat 11 April 2015[Date mismatch] a Wayback Machine.
  21. Data for average number of paid-for copies. Survey on 2005 newspapers sales in Italy. Arxivat 10 March 2007 a Wayback Machine. (Excel file). Accertamenti Diffusione Stampa.
  22. Anne Austin. «Western Europe Market and Media Fact». ZenithOptimedia, 2008. Arxivat de l'original el 5 February 2015. [Consulta: 10 abril 2015].
  23. «Daily newspapers: national circulation (2012)». Agcom. [Consulta: 12 juny 2016].

Enllaços externsModifica