Il Combattimento di Tancredi e Clorinda

Il Combattimento di Tancredi e Clorinda és una obra de teatre musical, que Claudio Monteverdi va compondre el 1624.

Infotaula de composicióIl Combattimento di Tancredi e Clorinda
Forma musicalòpera i madrigal Modifica el valor a Wikidata
CompositorClaudio Monteverdi Modifica el valor a Wikidata
Llengua de l'obra o del nomitalià Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena1624 Modifica el valor a Wikidata
EscenariMàntua Modifica el valor a Wikidata, província de Màntua Modifica el valor a Wikidata
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu8 de febrer de 1945
Estrena a Espanya
Allmusic: mc0002360112 Modifica els identificadors a Wikidata
Partitura

El 1613, després que l'any anterior l'acomiadessin els Gonzaga de Màntua, Claudio Monteverdi fou nomenat mestre de capella de la basílica de Sant Marc, a Venècia. A més de la seva feina en l'església, el compositor continuà escrivint obres dramatico-musicals, que es representaven en reunions privades, sobretot durant el carnestoltes.

El Combattimento di Tancredi e Clorinda, basat en l'obra mestra poètica de Torquato Tasso, s'estrenà el 1624 en el palau venecià de Girolamo Mocenigo. Més tard l'obra es publicà com a part del seu llibre octau de madrigals (1638), i el prefaci d'aquesta publicació ens diu clarament que l'obra anava destinada a mostrar-se de forma representativa (teatral), incloent accions (sembla que en l'estrena arribaren a utilitzar imitacions de cavalls), amb les descripcions que fa d'aquests actes Testo (un narrador). Els instruments (quatre violes da braccio, un contrabaix de gamba i un clavicèmbal) imiten el so d'una batalla en el que Monteverdi defineix com estil agitat, una mostra de llur intent per establir noves formes d'escriure música.

L'èxit o fracàs de l'actuació de Combattimento radica en gran manera en la competència del tenor que interpreta el paper de Testo. El compositor ens avisa que Testo no deu emetre cap so ronc o vibrant, i que ha de pronunciar les paraules amb nitidesa, d'acord amb les passions de l'oració.

En aquest sentit, hi ha d'haver un molt bon tenor, acompanyat uns músics excel·lents amb un gran sentit dramàtic en l'organització general de l'obra.

Es va estrenar a Catalunya i Espanya al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 8 de febrer de 1945, en la mateixa sessió de l'estrena a aquest teatre de La serva padrona de Giovanni Battista Pergolesi. En la sessió es va representar també Il segreto di Susanna d'Ermanno Wolf-Ferrari.[1]

ReferènciesModifica

  1. «Liceo - Tres óperas de cámara». La Vanguardia, 09-02-1945, pàg. 7.

BibliografiaModifica

  • Mattew Rye-Luis suñen 1001 Discos de Música Clásica que hay que escuchar antes de morir, Pag. 58, editorial Grijalbo.