Il piccolo Archimede
Il piccolo Archimede (estrenada internacionalment com The Little Archimedes) és una pel·lícula italiana de comèdia dramàtica del 1979 escrita i dirigida per Gianni Amelio. Es tracta de l'adaptació de la novel·la curta d'Aldous Huxley "The Young Archimedes" (1924) i fou produïda per Rai 2.[1]
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Gianni Amelio ![]() |
Protagonistes | |
Producció | Lucia Campione Corrado Caselli Guido Mariotti |
Guió | Gianni Amelio i Aldous Huxley ![]() |
Música | Roman Vlad ![]() |
Fotografia | Guido Bertoni ![]() |
Muntatge | Giorgio Pozzi |
Vestuari | Gabriella Pescucci ![]() |
Productora | Rai 2 ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Itàlia ![]() |
Estrena | 1979 ![]() |
Durada | 83 min ![]() |
Idioma original | italià ![]() |
Color | Eastmancolor ![]() |
Format | 4:3 ![]() |
Descripció | |
Gènere | comèdia dramàtica ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() |
RepartimentModifica
El professor Robin Heines, un crític d'art anglès que viu a la Toscana amb la seva família en la dècada del 1930, descobreix la increïble capacitat intel·lectual de Guido, un nen de set anys fill d'un agricultor i orfe de mare. Estimulat per Heines, el noi demostra un gran talent per la música i, sobretot, per les matemàtiques. Quan Heines marxa a Suïssa un curt període, Guido és adoptat per la senyora Bondi, propietària del terreny en el que viu i treballa el seu pare. Quan Heines torna s'assabenta que Guido s'ha suïcidat per una depressió que va agafar quan vivia a la ciutat.
RepartimentModifica
- Laura Betti: Miss Bondi
- Shirley Corrigan: Elisabeth
- Mark Morganti: Robin Heines
- John Steiner: Alfred
- Aldo Salvi: Guido
RecepcióModifica
Pel seu paper Laura Betti fou guardonada amb el Premi Sant Sebastià d'interpretació femenina al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1979.[2][3]
CrítiquesModifica
« | Amelio substitueix la ironia intel·lectual de Huxley per la intensitat d'una escriptura musicalment ritmada, classicista fins a l'abstracció, que contempla el “misteri” del nen prodigi i la seva desaparició dramàtica amb una intensitat vibrant | » |
— Lino Miccichè.[4] |
ReferènciesModifica
- ↑ Gino Moliterno. The A to Z of Italian Cinema. Scarecrow Press, 2009. ISBN 0810868962.
- ↑ Domenico Scalzo. Gianni Amelio: un posto al cinema. Lindau, 2001. ISBN 8871803639.
- ↑ Las últimas proyecciones, ABC, 20 de setembre de 1979
- ↑ Il piccolo Archimede a la Filmoteca de Catalunya