Ilipa (Ἴλιπα) fou una ciutat d'Hispània al territori dels turdetans, també anomenada Ilpa, que després fou part de la província d'Hispània Ulterior (reanomenada Bètica) i del convent jurídic d'Hispalis, situada a la dreta del riu Betis (Guadalquivir). A la rodalia tenia mines de plata. Les seves ruïnes són a Peñaflor, terme d'Alcalá del Río (Sevilla)

La primavera del 206 aC es va lliurar en aquesta ciutat la batalla d'Ilipa entre cartaginesos i romans. Els cartaginesos havien estat derrotats a Baecula i Roma controlava la zona d'influència cartaginesa a Hispània excepte la vall del Betis on Cartago tenia concentrades les tropes, a la vora d'Ilipa. Escipió va reclutar forces entre les tribus d'Hispània i encara que les seves forces eren inferiors en nombre estaven prou motivades. La batalla es va lliurar al lloc conegut per Vado de las Estacas, no lluny de la ciutat i els romans van triomfar. Pels mutilats d'aquesta batalla es va fundar Itàlica. Molts hispans de l'exèrcit cartaginès van desertar o simplement se'n van anar i el general Asdrúbal es va retirar d'Hispània.

Coord.: 37° 31′ 06″ N, 5° 58′ 42″ O / 37.51833333°N,5.97833333°O / 37.51833333; -5.97833333