Illa Victòria
L'illa Victòria (en anglès Victoria Island), amb 297.291 km², és la segona més gran del Canadà després de l'illa de Baffin i la novena més gran del món. Està situada enllà del cercle polar àrtic i es reparteix entre els territoris de Nunavut i del Nord-oest.
 Illa Victòria | |||||
|---|---|---|---|---|---|
Kitlineq (iu)  | |||||
 | |||||
| Epònim | Reina Victòria del Regne Unit | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Canadà | ||||
| Territori | Nunavut | ||||
| Capital | Cambridge Bay | ||||
| Població humana | |||||
| Total | 1.875 | ||||
| • Densitat | 0,01 hab./km² | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Arxipèlag Àrtic Canadenc | ||||
| Superfície | 217.291 km² | ||||
| Mesura | 625 km ( ) × 700 km ( ) default | ||||
| Banyat per | oceà Àrtic | ||||
| Altitud | 655 m | ||||
Està separada del continent americà, al sud, pel golf d'Amundsen, l'estret de Dolphin i Union, el golf de la Coronació, l'estret de Dease i el golf de la Reina Maud; al sud-est l'estret Victòria la separa de l'illa del Rei Guillem; al nord-est, està separada de l'illa del Príncep de Gal·les pel canal M'Clintock; al nord, el canal del Vescomte Melville la separa de l'illa de Melville, a l'arxipèlag de la Reina Elisabet; finalment, està separada de l'illa de Banks, al nord-oest, per l'estret del Príncep de Gal·les.
L'illa va ser anomenada així el 1839 en honor de la reina Victòria del Regne Unit. A l'hivern, està coberta de glaç en tota la seva extensió. El seu punt culminant es troba a 520 m d'altitud.
El nucli més habitat és Iqaluktuutiak (nom inuit), abans Cambridge Bay, a la part de Nunavut, a la costa sud de l'illa, amb 1.766 habitants el 2016.[1] L'altre nucli habitat és Ulukhatok (abans Holman), als territoris del Nord-oest, amb 396 habitants, situat a la costa oest.[2] La població total de l'illa aquell any, la majoria dels quals d'ètnia inuit, era de 2.162 persones; la densitat de població és baixíssima: 0,006 hab/km².
HistòriaModifica
El 1826 John Richardson va veure la costa sud-oest de l'illa i la va anomenar "Wollaston Land".[3] El 1839 Peter Warren Dease i Thomas Simpson van seguir la costa sud-est i la van anomenar "Victoria Land".[4] Un mapa publicat per John Barrow el 1846 mostra en blanc les terres de "Victoria Land" i "Banks Land" que és la costa nord de l'illa de Banks.[5] El 1851 John Rae cartografià aquestes dues "terres".[6] El 1850 i 1851 Robert McClure circumnavegà la major part de l'illa de Banks, demostrant que estava separada de la Victoria Land. Els seus homes també van cartografiar les costes nord-oest i oest de l'illa Victòria.[7] Godfred Hansen, un dels homes de la tripulació de Roald Amundsen, cartografià la costa est fins al Cap de Nansen el 1905,[8] i en 1916 i 1917 Storker T. Storkerson, membre de la tripulació de l'Expedició canadenca a l'Àrtic dirigida per Vilhjalmur Stefansson, cartografià la costa nord, descobrint la península Storkerson.[9]
ReferènciesModifica
- ↑ «2016 Community Profiles Csmbridge Bay». [Consulta: 5 març 2017].
- ↑ «Census Profile, 2016 Census Ulukhaktok, Hamlet [Census subdivision, Northwest Territories and Northwest Territories [Territory]]». 2016 Census. Statistics Canada.
- ↑ Franklin, John. Narrative of a second expedition to the shores of the Polar sea in the years 1825, 1826 and 1827, by John Franklin,... including an account of the progress of a detachment to the Eastward, by John Richardson.. London: J. Murray, 1828. «John Franklin 1826.»
- ↑ Simpson, Thomas. Narrative of the discoveries on the north coast of America: effected by the officers of the Hudson's Bay Company during the years 1836-39.. London: R. Bentley, 1843. «Thomas Simpson 1843.»
- ↑ Derek Hayes,"Historical Atlas of the Arctic", map 136
- ↑ McGoogan, Kenneth. Fatal passage: the true story of John Rae, the Arctic hero time forgot.. New York: Carroll & Graf Publishers, 2003.
- ↑ McClure, Robert. The Discovery of the North-West Passage. Londres: Longman, Brown, Green, Longmans, & Roberts, 1856.
- ↑ Amundsen, Roald and Godfred Hansen. Roald Amundsen's "The North West Passage"; being the record of a voyage of exploration of the ship "Gjøa" 1903-1907. Londres: A Constable and Co., 1908.
- ↑ Stefansson, Vilhjalmur. The Friendly Arctic: The Story of Five Years in Polar Regions. New York: Macmillan, 1922.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illa Victòria |