Illa Rei Jordi

(S'ha redirigit des de: Illa Waterloo)

L'illa Rei Jordi o 25 de maig, coneguda pels russos com illa Waterloo, és la major de les Illes Shetland del Sud a l'Antàrtida. L'estret estret Fildes la separa de l'illa Nelson, al sud-oest.

Plantilla:Infotaula geografia políticaIlla Rei Jordi
Imatge

Localització
Map
 62° 02′ S, 58° 21′ O / 62.03°S,58.35°O / -62.03; -58.35
Territori reivindicat perArgentina Modifica el valor a Wikidata
CondominiRegió Antàrtica Modifica el valor a Wikidata
CapitalNone Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població300 Modifica el valor a Wikidata (0,26 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície1.150 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura25 (amplada) × 95 (longitud) km
Banyat peroceà Antàrtic Modifica el valor a Wikidata
Altitud655 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altRose Peak (en) Tradueix (655 m) Modifica el valor a Wikidata

Compta amb 3 grans badies: badia Fildes (Maxwell Bay), badia Almirallat i badia Rei Jordi. A l'extrem oest de l'illa es troba la península Fildes, on s'emplacen les bases Gran muralla, Escudero, Frei, Bellingshausen i Artigas. Més del 90% de la superfície és gel. Mesura 44 milles de llarg per 15 d'ample i la seva alçada màxima arriba als 655 m.[1]

Història modifica

Va ser descoberta per l'explorador britànic William Smith a 1819. En 1821 11 homes del vaixell foquer Lord Melville van ser els primers a sobreviure a l'hivern antàrtic.

El 2 de setembre de 1819, el vaixell Sant Elm amb 644 homes i 74 canons, que formava part d'una esquadra espanyola per al Callao (Perú), es va dispersar del comboi de 4 vaixells, a causa del mal temps ia les avaries en el timó, tallamar i la verga més gran. Es va donar per desaparegut fins que les expedicions angleses del capità Robert Fildes (1820) i el navegant James Weddell (1822) van informar que havien trobat restes del vaixell així com ossos de foques a l'illa Rei Jordi.[2] Els nàufrags de l' Sant Elm van ser segurament els primers a descobrir i habitar l'illa encara que van morir-hi.

Bases antàrtiques modifica

És l'illa que concentra la major quantitat de bases a l'Antàrtida. La major és la Base Frei (Xile), que inclou un important aeròdrom i el poblat civil de Vila Les estrelles. Altres bases són Escudero (Xile), Bellingshausen (Rússia), Gran Muralla (Xina), King Sejong (Corea del Sud), Jubany (Argentina), Arctowsky (Polònia), Machu Picchu (Perú), Artigas (Uruguai), i Comandant Ferraz (Brasil).

A prop de la base russa Bellingshausen es troba l'Església de la Santa Trinitat, l'església ortodoxa russa que més a prop està del Pol Sud, i una de les poques estructures permanents de l'Antàrtida.

Fauna modifica

A la fauna es compten: el pingüí Papua (Pygoscelis papua), el pingüí antàrtic (Pygoscelis antarctica), la foca de Weddell (Leptonychotes weddelli), la foca lleopard (Hydrurga leptonyx), l'elefant marí del sud (Mirounga lleonina).

Reclamacions territorials modifica

L'Argentina inclou l'illa al Departament Antàrtida Argentina dins de la Província de Terra del Foc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sud; per Xile forma part de la Comuna Antàrtica de la Província de l'Antàrtica Xilena dins de la Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena, i per al Regne Unit integra el Territori Antàrtic Britànic. Les tres reclamacions estan suspeses en virtut del Tractat Antàrtic.

Nomenclatura dels països reclamants:

  • Argentina: illa 25 de maig
  • Xile: illa Rei Jordi
  • Regne Unit: King George Island

Referències modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illa Rei Jordi