Illa d'Irlanda
L'illa d'Irlanda (en irlandès: Éire,[1] en escocès: Airlann) és una illa al nord-oest d'Europa a l'Atlàntic Nord que forma, juntament amb la Gran Bretanya, Man i d'altres illes, l'arxipèlag de les illes Britàniques. L'illa compren una plana central envoltada per un anell de muntanyes costaneres. El pic més alt és Carrauntoohil a 1.041 metres del nivell del mar. La costa oest és accidentada, amb força illes, penínsules, caps i badies. L'illa està travessada pel riu Shannon, el riu més llarg d'Irlanda amb 386 km de llarg i flueix cap al sud des de Comtat de Cavan a Ulster cap a l'Atlàntic al sud de Limerick.
| |||||
| Tipus | Illa i regió cultural  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Part de | Illes Britàniques nacions celtes | ||||
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Illes Britàniques | ||||
| Localització | |||||
| Continent | Europa | ||||
| |||||
| Banyat per | oceà Atlàntic, mar d'Irlanda, canal de Sant Jordi i canal del Nord | ||||
| Dades i xifres | |||||
| Mida | 260 ( ) × 450 ( ) km | ||||
| Perímetre | 2.797 km | ||||
| Punt més alt | Carrantuohill (1.041 m ) | ||||
| Superfície | 84.421 km² | ||||
.jpg)
Políticament, l'illa està dividida entre la República d'Irlanda, amb jurisdicció sobre unes cinc sisenes parts de l'illa, i el territori d'Irlanda del Nord, integrat en el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, amb jurisdicció en el sisè restant. Situada a l'oest de l'illa de la Gran Bretanya, es troba aproximadament 53° N, 8° O / 53°N,8°O. Té una superfície total de 84.421 km².[2] Està separada de la Gran Bretanya pel Mar d'Irlanda i del continent europeu pel Mar Cèltic.
HistòriaModifica
Irlanda fou poblada ja fa uns 9.000 anys. En la segona meitat del I mil·lenni aC, fou ocupada pels celtes, que deixaren l'idioma (gaèlic irlandès) i la cultura; l'antic nom gaèlic d'Irlanda fou Ierne. Irlanda romangué fora de l'Imperi Romà, els quals l'anomenaren Hibèrnia; però, cristianitzada en el segle v dC, esdevingué ún important centre cultural durant els segles vi i vii. El període florent de la civilització irlandesa entra en decadència, amb les successives invasions de pobles nòrdics (incursions marítimes vikingues en el segle x, invasió dels normands del Regne d'Anglaterra a partir del segle xii). A partir del segle xiii, Irlanda queda sota la influència anglesa, com ho demostra el predomini actual que hi té l'anglès en relació amb el gaèlic irlandès. Amb la independència de la major part de l'illa el 1921 i la seva integració a la Comunitat Econòmica Europea el 1972, Irlanda ha experimentat, especialment en les darreres dècades del segle xx, un creixement econòmic que la fa un dels països amb millors perspectives de l'Europa contemporània.
ReferènciesModifica
- ↑ Lenguas en el UE
- ↑ Nolan, Professor William. «Geography of Ireland». Govern d'Irlanda. Arxivat de l'original el 24 de novembre 2009. [Consulta: 15 octubre 2009].
