Illa d'Irlanda

illa d'Europa que forma part de les Illes Britàniques

L'illa d'Irlanda (en irlandès: Éire,[1] en escocès: Airlann) és una illa al nord-oest d'Europa a l'Atlàntic Nord que forma, juntament amb la Gran Bretanya, Man i d'altres illes, l'arxipèlag de les illes Britàniques. L'illa compren una plana central envoltada per un anell de muntanyes costaneres. El pic més alt és Carrauntoohil a 1.041 metres del nivell del mar. La costa oest és accidentada, amb força illes, penínsules, caps i badies. L'illa està travessada pel riu Shannon, el riu més llarg d'Irlanda amb 386 km de llarg i flueix cap al sud des de Comtat de Cavan a Ulster cap a l'Atlàntic al sud de Limerick.

Plantilla:Infotaula geografia políticaIlla d'Irlanda
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 53° 21′ 04″ N, 7° 55′ 16″ O / 53.351°N,7.921°O / 53.351; -7.921
Població humana
Població6.572.728 (2016) Modifica el valor a Wikidata (77,86 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície84.421 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura260 (amplada) × 450 (longitud) km
Banyat peroceà Atlàntic, mar d'Irlanda, canal de Sant Jordi i canal del Nord Modifica el valor a Wikidata
Punt més altCarrantuohill (1.041 m) Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Membre de
Identificador descriptiu
Fus horari

Políticament, l'illa està dividida entre la República d'Irlanda, amb jurisdicció sobre unes cinc sisenes parts de l'illa, i el territori d'Irlanda del Nord, integrat en el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, amb jurisdicció en el sisè restant. Situada a l'oest de l'illa de la Gran Bretanya, es troba aproximadament 53° N, 8° O / 53°N,8°O / 53; -8. Té una superfície total de 84.421 km².[2] Està separada de la Gran Bretanya pel Mar d'Irlanda i del continent europeu pel Mar Cèltic.

Història modifica

 
L'illa és situada a l'oest d'Europa i queda al costat de la Gran Bretanya

Irlanda fou poblada ja fa uns 9.000 anys. En la segona meitat del I mil·lenni aC, fou ocupada pels celtes, que deixaren l'idioma (gaèlic irlandès) i la cultura; l'antic nom gaèlic d'Irlanda fou Ierne. Irlanda romangué fora de l'Imperi Romà, els quals l'anomenaren Hibèrnia; però, cristianitzada en el segle v dC, esdevingué ún important centre cultural durant els segles vi i vii. El període florent de la civilització irlandesa entra en decadència, amb les successives invasions de pobles nòrdics (incursions marítimes vikingues en el segle x, invasió dels normands del Regne d'Anglaterra a partir del segle xii). A partir del segle xiii, Irlanda queda sota la influència anglesa, com ho demostra el predomini actual que hi té l'anglès en relació amb el gaèlic irlandès. Amb la independència de la major part de l'illa el 1921 i la seva integració a la Comunitat Econòmica Europea el 1972, Irlanda ha experimentat, especialment en les darreres dècades del segle xx, un creixement econòmic que la fa un dels països amb millors perspectives de l'Europa contemporània.

Referències modifica

  1. Lenguas en el UE
  2. Nolan, Professor William. «Geography of Ireland». Govern d'Irlanda. Arxivat de l'original el 24 de novembre 2009. [Consulta: 15 octubre 2009].

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica