Illes Britàniques
Les Illes Britàniques (en anglès The British Isles) són l'arxipèlag d'illes al nord-oest de la costa europea, entre la Mar del Nord i l'oceà Atlàntic, format especialment per Gran Bretanya, Irlanda, Man, Wight, les Shetland, les Hèbrides i les Òrcades i moltes altres illes menors que hi són properes.[1]
(en) British Isles (ga) Éire agus an Bhreatain Mhór (sco) Breetish Isles (cy) Ynysoedd Prydain (kw) Enesow Bretennek (gd) Eileanan Bhreatainn (gv) Ny h-Ellanyn Goaldagh (fr) Îles Britanniques ![]() | |||||
Tipus | Arxipèlag ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localitzat a l'entitat geogràfica | Europa ![]() | ||||
| |||||
Banyat per | oceà Atlàntic ![]() | ||||
Format per | |||||
Dades i xifres | |||||
Altitud | 1.343 m ![]() | ||||
Punt més alt | Ben Nevis ![]() ![]() | ||||
Travessa | Regne Unit, República d'Irlanda, Guernsey, Jersey i Illa de Man ![]() | ||||
Superfície | 121.684 mi² ![]() | ||||
Àrea de Bellesa Natural Excepcional | |||||
illes Scilly | |||||
Data | 1975 | ||||
| |||||
Àrea de Bellesa Natural Excepcional | |||||
Anglesey | |||||

L'ús del terme pateix una certa davallada, sobretot entre els mateixos habitants de les illes, a causa de les seves connotacions polítiques i històriques. Mentre pertanyeren enterament a l'Imperi Britànic el terme restà mancat de polèmica. Amb la independència de la República d'Irlanda, però, alhora que amb una certa revifalla del sentiment diferencial a Gal·les i Escòcia, part dels seus habitants el consideren inacceptable, ja que remet a un subordinament al Regne Unit que actualment és història. Precisament un dels noms alternatius que el gaèlic irlandès dona a l'arxipèlag és el d'Oileáin Iarthair Eorpa, Les Illes de l'Europa Occidental.
Geografia modifica
Les illes Britàniques són separades de l'Europa continental per la mar del Nord a l'est i pel canal de la Mànega al sud, mentre que a l'oest i al nord limiten amb l'oceà Atlàntic. La mar d'Irlanda en separa les dues illes majors. La superfície de l'arxipèlag és de 315.134 km².
Geologia i clima modifica
Les roques més antigues del grup es troben al nord-oest d'Escòcia, Irlanda i nord de Gal·les amb 2.700 milions d'anys. Durant el Silurià les regions del nord-oest van xocar amb les del sud-est, que havia estat part d'una península continental separada. La topografia de les illes és de grandària moderada respecte a les magnituds mundials. La seva màxima altitud, el Ben Nevis, s'eleva a una altura de només 1.344 metres. El seu llac més gran, el Lough Neagh, cobreix 381 quilòmetres quadrats.
El clima de les illes és temperat oceànic, amb hiverns suaus i estius càlids. El corrent de l'Atlàntic Nord porta molta humitat i eleva la temperatura 11 °C per sobre de la mitjana mundial de la seva latitud. Això va donar lloc a un paisatge que va ser dominat durant molt de temps pels boscos temperats, encara que l'activitat humana ha aclarit la major part de la coberta forestal.
Illes que en formen part modifica
- Gran Bretanya
- Irlanda
- Man
- Wight
- Anglesey
- les Sorlingues
- les Òrcades
- les Shetland
- les Hèbrides
- les Farne
- Portland
- Rathlin
- les Aran
- Arranmore
- Lundy
i moltes altres petites illes que envolten la Gran Bretanya i Irlanda.
Les illes Anglonormandes són a voltes també incloses en l'arxipèlag, si bé les raons per fer-ho són més aviat polítiques que no pas estríctament geogràfiques, puix que són molt més a prop de la costa francesa que de l'anglesa.
Referències modifica
- ↑ «Illes Britàniques». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.