Filipines
La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag estès pel Pacífic occidental,[1] a uns 700 km al sud-est del continent asiàtic, i és el grup d'illes més septentrional de la Insulíndia. Està banyat a l'est pel mar de les Filipines, a l'oest pel mar de la Xina Meridional i al sud pel mar de Cèlebes. La part malàisia de l'illa de Borneo es troba a pocs centenars de quilòmetres al sud-oest, i Taiwan es troba directament al nord, separada de l'illa filipina de Luzon per l'estret de Luzon. Les també illes indonèsies de les Moluques i les Cèlebes es troben bastant més lluny al sud, i a l'extrem oriental del mar de les Filipines hi ha l'estat insular de Palau.
 Filipines | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
Republika ng Pilipinas (tl) Pilipinas (tl) | |||||
|
|||||
.svg) | |||||
|
| |||||
| Himne | Lupang Hinirang | ||||
|
| |||||
| Lema | «Maka-Diyos, Maka-Tao, Makakalikasan at Makabansa» | ||||
| Epònim | Felip II | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Capital | Manila | ||||
| Població | |||||
| Total | 100.981.437 (2015) | ||||
| • Densitat | 294,02 hab/km² | ||||
| Idioma |
filipino anglès | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Àsia Sud-oriental | ||||
| Superfície | 343.448 km² | ||||
| Banyat per | mar de la Xina Meridional, mar de les Filipines i mar de Cèlebes | ||||
| Punt més alt | Mont Apo (2.938 m) | ||||
| Punt més baix | mar de les Filipines (0 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Història i celebracions | |||||
| Anterior | Mancomunitat Filipina | ||||
| Creació | 1565 | ||||
| Dia festiu | |||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | república | ||||
| Òrgan executiu | Govern de les Filipines | ||||
| Òrgan legislatiu | Congrés de les Filipines | ||||
| • President | Rodrigo Duterte (30 juny 2016) | ||||
| Economia | |||||
| PIB nominal | 313.595.208.737,27 $ (2017) | ||||
| PIB per càpita | 2.988 $ (2017) | ||||
| Reserves totals | 81.413.504.334 $ (2017) | ||||
| Moneda | peso filipí | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Domini de primer nivell | .ph | ||||
| Prefix telefònic | +63 | ||||
| Telèfon d'emergències |
9-1-1 (Philippines)  i 117 | ||||
| Codi país | PH | ||||
| Altres | |||||
|
| |||||
| Lloc web | Lloc web | ||||
 | |||||
HistòriaModifica
Abans que els europeus arribessin a l'illa, els habitants ja mantenien relacions comercials amb Indonèsia i Xina. El primer europeu que va arribar a Filipines fou Fernão de Magalhães. Espanya (1565-1898) i els Estats Units (1898-1946) van colonitzar el país i han significat les majors influències sobre la cultura filipina.[2]
Librada Avelino fou una pionera educadora, feminista i defensora dels drets humans a les Filipines.
GeografiaModifica
Les Filipines són un arxipèlag de 7.641 illes[3] illes,[4] amb una extensió total d'aproximadament 300.000 km² i una població de 86.241.697 habitants (2004).[5] Habitualment les illes es divideixen en tres grans grups: Luzon (que inclou l'illa homònima, la més gran de les Filipines, i d'altres entre les quals destaquen Palawan, Mindoro i Masbate), les Visayas (que inclou, de major a menor, les illes de Negros, Samar, Leyte, Panay, Cebú, Bohol i altres de menors) i Mindanao (l'altra gran illa filipina, que inclou també l'arxipèlag de Sulu).
El port de Manila, a l'illa de Luzon, és la capital del país i el centre d'una gran àrea metropolitana de més de deu milions d'habitants que inclou, entre d'altres, Quezon City, l'antiga capital (1948-1976). També són importants Davao, a l'illa de Mindanao, amb més d'un milió d'habitants, i Cebú, a l'illa homònima, amb uns 750.000.
El clima és càlid, humit i tropical, amb una temperatura mitjana anual de 26.5°.
La majoria de les illes, muntanyoses, solien estar cobertes de boscos tropicals i són d'origen volcànic. La màxima altitud és el mont Apo, a Mindanao, amb 2.954 m. Molts dels volcans del país, com ara el Pinatubo, són actius. El país es troba al cinturó de tifons del Pacífic occidental i és castigat per una mitjana de dinou cada any.
El país té diversos mars interiors com el mar de Luzon, el mar de Sulu, el mar de Bohol i el mar de Mindanao.
LlengüesModifica
La constitució de 1987, declara idioma nacional el filipí, mentre considera idiomes oficials el filipí i l'anglès.
Les llengües regionals són considerades llengües oficials auxiliars a les respectives regions. L'espanyol i l'àrab s'usen de "forma voluntària i opcional" però no tenen la condició d'idioma oficial.
Subdivisió administrativaModifica
La divisió administrativa de primer nivell està composta per 79 províncies, 34 ciutats i 1 municipi que no pertanyen a cap província.
La divisió administrativa de segon nivell està composta per 117 ciutats i 1.501 municipis.
La divisió administrativa de tercer nivell està composta de 41.982 barangays, que són l'ens local de rang inferior, equivalent a un poble o un barri, segons els casos.
Les províncies s'agrupen en regions (17), que no disposen de govern propi excepte la Regió Autònoma del Mindanao Musulmà. Aquestes regions componen els tres grups d'illes de l'arxipèlag: Luzon, Visayas i Mindanao.
LuzonModifica
VisayasModifica
| Regió | Capital | Províncies (Pr.) i ciutats independents (C.) | Població (2007) | Superfície | Densitat | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| VI | Visayas Occidentals | Iloilo | Pr: Aklan, Antique, Capiz, Guimaras, Iloilo, Negros Occidental. C: Bacolod, Iloilo. |
6.843.643 | 20.223,3 | 338,4 |
| VII | Visayas Centrals | Cebú | Pr: Bohol, Cebú, Negros Oriental, Siquijor. C: Cebú, Lapu-Lapu, Mandaue. |
6.400.698 | 14.951,5 | 428,1 |
| VIII | Visayas Orientals | Tacloban | Pr: Biliran, Leyte, Leyte Meridional, Samar, Samar Septentrional, Samar Oriental. C: Ormoc, Tacloban. |
3.915.140 | 21.431,7 | 182,7 |
| VISAYAS | 17.159.481 | 56.606,5 | 303,1 | |||
MindanaoModifica
| Regió | Capital | Províncies (Pr.) i ciutats independents (C.) | Població (2007) | Superfície | Densitat | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| IX | Península de Zamboanga | Pagadian | Pr: Zamboanga del Norte, Zamboanga del Sur, Zamboanga Sigubay. C: Isabela, Zamboanga. |
3.230.094 | 14.670,0 | 220,2 |
| X | Mindanao Septentrional | Cagayan de Oro | Pr: Bukidnon, Camiguin, Lanao del Nord, Misamis Occidental, Misamis Oriental. C: Cagayan de Oro, Iligan. |
3.952.437 | 17.133,7 | 230,7 |
| XI | Regió de Davao | Davao | Pr: Vall de Compostela, Davao del Norte, Davao del Sur, Davao Oriental. C: Davao. |
4.159.469 | 19.672,1 | 211,4 |
| XII | SOCCSKSARGEN | Koronadal | Pr: Cotabato, Sarangani, Cotabato del Sur, Sultan Kudarat. C: General Santos. |
3.830.500 | 18.753,7 | 204,3 |
| XIII | Caraga | Butuan | Pr: Agusan del Norte, Agusan del Sur, Illes Dinagat, Surigao del Norte, Surigao del Sur. C: Butuan. |
2.293.346 | 19.649,3 | 116,7 |
| ARMM | Regió Autònoma del Mindanao Musulmà | Cotabato | Pr: Basilan, Lanao del Sur, Maguindanao, Sulu, Tawi-Tawi. C: Cotabato. |
4.120.795 | 12.695,0 | 324,6 |
| MINDANAO | 21.586.641 | 102.749,9 | 210,1 | |||
EconomiaModifica
Havent estat el país més desenvolupat d'Àsia immediatament després de la Segona Guerra Mundial, amb els anys va caure en una forta crisi de la qual està intentant sortir tot just ara, amb un creixement econòmic moderat, gràcies als diners que envia la gran força de treball filipina emigrada a l'estranger i al boom de les tecnologies de la informació i la comunicació. Els principals problemes del país són el moviment separatista musulmà al sud de Mindanao, les revoltes de signe comunista a les àrees rurals (New People's Army, o Nou Exèrcit del Poble), les polítiques governamentals històricament inconsistents i una forta degradació del medi ambient a causa de la desforestació i la contaminació marina i litoral.
DemografiaModifica
El país està superpoblat, a causa d'una alta taxa de naixements, molt més elevada que la de mortalitat i que fins no fa gaire era la més alta d'Àsia. El govern i l'Església catòlica s'han enfrontat sobre les possibles solucions al problema, amb mètodes artificials (anticonceptius, esterilització, etc.) i naturals (abstinència i espaiament de les relacions) respectivament.
Les illes són, juntament amb el Timor Oriental, una de les dues nacions predominantment catòliques del sud-est d'Àsia, i una de les més occidentalitzades, una barreja única entre Orient i Occident.
ReferènciesModifica
- ↑ «Filipines | enciclopèdia.cat» (en català). [Consulta: 13 octubre 2018].
- ↑ «Philippines | History, Map, Flag, Population, Capital, & Facts» (en anglès). [Consulta: 24 juny 2019].
- ↑ «Administrator Tiangco welcomes 2017». National Mapping and Resource Information Authority (NAMRIA). [Consulta: 15 novembre 2017].
- ↑ «Namria ‘discovers’ 400 previously ‘unknown’ PHL islands using IfSAR». BusinessMirror, 10-02-2016 [Consulta: 12 febrer 2016].
- ↑ «Filipinas - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 24 juny 2019].