Illes dàlmates

Les Illes dàlmates o de Dalmàcia són aquelles illes de Croàcia que estan situades entre el Comtat de Lika-Senj al nord-oest i Montenegro al sud-est, a la costa oriental de la mar Adriàtica. Se situen de nord a sud als següents comtats de Dalmàcia: Zadar, Šibenik-Knin, Split-Dalmatia i Dubrovnik-Neretva.

Infotaula de geografia físicaIlles dàlmates
TipusNom de grup d'illes Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativa
 43° 18′ N, 16° 36′ E / 43.3°N,16.6°E / 43.3; 16.6
Banyat permar Adriàtica Modifica el valor a Wikidata
Illes dàlmates i croates

Illes del nord, ZadarModifica

Ugljan, Dugi Otok, Pag (la major part d'aquesta illa), i davant de Biograd les illes Pašman i Kornat,[1] que dóna nom a l'arxipèlag més dens de la Mediterrània, l'arxipèlag Kornati i al Parc Nacional de Kornati, que es compon d'un total de 140 illes i illots.[2]

Illes centrals, Šibenik-Knin i Split-DalmatiaModifica

Šibenik-Knin. Davant de les ciutats històriques Šibenik i Vodice, situades a la Dalmàcia central, on el riu Krka flueix a la mar Adriàtica, estan les illes Zlarin, Kaprije, Zirje i Karan. A prop de Pivorac està l'illa de Muter.

Split-Dalmatia. A prop de Split (la ciutat més gran de Dalmàcia) l'illa de Brač, que és l'illa amb més altitud dels arxipèlags de Dalmàcia. Arriba als 778 metres. Les dues principals localitats són Supetar i Bol, a nord i sud respectivament.[3] A aquesta zona central també estan les illes Hvar,[4] Vis,[5] Šolta, Ciovo, Veliki Drvenik, Mali Drvenik, Pakleni Otoci i Biševo.

Illes del sud, Dubrovnik-NeretvaModifica

A prop de Dubrovnik[6] està Korčula, amb 273 quilòmetres quadrats, situada al sud de l'illa de Hvar;[7] i Mljet (o Melita) d'extensió 98 quilòmetres quadrats. Part de l'illa és actualment un parc nacional d'una extensió de 3'1 quilòmetres quadrats.[8] Altres illes menors són Lastovo, Sušac, Palagruza. Finalment, l'Arxipèlag Elaphiti és l'arxipèlag situat més al sud. Les seues illes principals són Šipan, Lopud i Koločep.[9] També hi ha illots com Otok Ruda.

 
Dalmatia romana

HistòriaModifica

Antigament, en temps de l'Imperi Romà d'Occident, les illes al nord del Comtat de Zadar també eren part del territori de Dalmàcia. Liburni i Iapodes pertanyien a la província romana Dalmatia.[10]

La llengua dàlmataModifica

La llengua romànica dàlmata s'estenia entre l'Illa de Krk (Veglia) i Dubrovnik (Ragusa) fins a la seva extinció durant el segle XIX (el veglioto).[11]

ImatgesModifica

ReferènciesModifica

  1. Vilà i Valentí, J. [et al.].. Atles Universal Català (Gran Enciclopèdia Catalana). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, abril de 1986. ISBN 8485194411.  pàg 122 2 i 3-G i H
  2. Skračiċ, Vladimir. KornatIslands. Zadar: Forum, 2003. ISBN 953-179-600-9. 
  3. «Brač». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Hvar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Vis». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Dubrovnik». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «Korčula». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «Mljet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. Vilà i Valentí, J. [et al.].. Atles Universal Català (Gran Enciclopèdia Catalana). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, abril de 1986. ISBN 8485194411.  pàg. 126 i 127
  10. Història de Dalmàcia
  11. «dàlmata». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • Tomaz, Luigi. In Adriatico nell'antichità e nell'alto medioevo, Presentazione di Arnaldo Mauri (en italià). Conselve: Think ADV, 2004. 
  • Tomaz, Luigi. Il confine d'Italia in Istria e Dalmazia. Duemila anni di storia, Presentazione di Arnaldo Mauri (en italià). Conselve: Think ADV, 2008. 

Enllaços externsModifica