La ilmenita és un mineral de la classe dels òxids. Va rebre el seu nom l'any 1827 per Adolph Theodor Kupffer, per les muntanyes Ilmen, a Rússia, lloc on va ser descoberta. Pertany i dona nom al grup ilmenita de minerals.[2]

Infotaula de mineralIlmenita

Ilmenita de Miass, Urals, Rússia (4,5 x 4,3 x 1,5 cm)
Fórmula químicaFe2+TiO₃
Epònimmuntanyes Ilmen Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusReserva Natural Ilmen Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.CB.05
Nickel-Strunz 9a ed.4.CB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/C.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana4.3.5.1
Heys7.9.15
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Hàbit cristal·lígranular a massiu i exsolucions lamel·lars en hematites o magnetita
Estructura cristal·linaa = 5.08854(7) Å, c = 14.0924(3) Å: Z = 6
Grup puntualtrigonal rombohedral
Grup espacialgrup espacial R-3 Modifica el valor a Wikidata
Colornegre
Macles{0001} simples, {1011} lamel·lar
Exfoliacióno en té
Fracturaconcoidal, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa5 a 6
Lluïssormetàl·lica, grassa
Color de la ratllanegra bruna
Diafanitatopac
Gravetat específica4,70 a 4,79
Densitat4,5 a 5
Propietats òptiquesuniaxial (–)
Birefringènciaforta; O = marró rosat, E = marró fosc
Magnetismefeble
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolIlm Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques modifica

 
Estructura cristal·lina de la ilmenita

La ilmenita, de fórmula Fe2+TiO₃, és un mineral feblement magnètic, de color negre o gris. Conté un 47,34% de FeO i un 52,66% de TiO₂, encara que aquesta proporció és variable per l'entrada de l'òxid fèrric, reemplaçable per magnesi i manganès. Cristal·litza en el sistema trigonal, i es presenta en forma de cristalls normalment tabulars prims i romboèdrics. A les sorres de les platges se solen trobar partícules molt petites d'aquest mineral, amb diàmetres d'entre 0,1 i 0,2 mm.

És l'anàleg de ferro de la geikielita, la pirofanita i l'ecandrewsita, tots tres membres del grup ilmenita.[2] Es pot confondre amb els minerals del rup crichtonita i amb l'hematites. També forma dues sèries de solució sòlida, una amb la geikielita i una altra amb la pirofanita.[3][4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ilmenita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

La majoria de la ilmenita s'empra en aliatges especials per a la indústria aeroespacial i per pigments. El producte aquí és el diòxid de titani, que és una substància extremadament blanca usada com a base per a diferents tipus de pintures.

Formació i jaciments modifica

És un mineral ortomagmàtic que es troba en gairebé totes les roques eruptives com a mineral accessori. Se'n troba també en pegmatites associades a gabres, en druses alpines, i com a sediment en placers. Acostuma a trobar-se a les roques metamòrfiques i en les roques bàsiques ígnies (gabre, diabasa, piroxenita). Es forma gairebé sempre a temperatures superior als 500 °C.

S'ha trobat ilmenita a les roques de la Lluna. L'any 2005, la NASA va utilitzar el Telescopi Espacial Hubble per localitzar llocs potencialment rics en Ilmenita. Aquest mineral podria ser fonamental a l'hora de crear una base lunar, ja que proporcionaria una font de ferro i titani molt important per als elements estructurals, a més de poder obtenir oxigen.[5]

Als territoris de parla catalana se n'ha trobat ilmenita al Principat al Cap de Creus, a Casterner de les Olles (Tremp, Pallars Jussà), a Vimbodí (Conca de Barberà), a Sant Jaume d'Enveja (Montsià) i a la Sèrra de Horno, a Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).[6] Al País Valencià es troba a la pedrera Los Serranos (Albatera, Alacant i a Quesa i a Barxeta (València). També es troba a les mines de Nuestra Señora del Carmen (Jumella, Múrcia). A la Catalunya Nord, en trobem al massís d'Agli, a Fontcoberta (Queixàs), a El Barcarès, a Valmanya (Massís del Canigó), a les mines de Costabona (Prats de Molló i la Presta), a Rasigueres, a Santa Maria la Mar i a Torrelles de la Salanca.[1]

Grup ilmenita modifica

El grup ilmenita està format per aquestes quatre espècies minerals:[2]

Espècie Fórmula
Ecandrewsita (Zn,Fe2+,Mn2+)TiO₃
Geikielita MgTiO₃
Ilmenita Fe2+TiO₃
Pirofanita Mn2+TiO₃

Varietats modifica

Les varietats d'ilmenita són força nombroses: guadarramita (suposadament radioactiva), hystatita (amb ferro), ilmenita fèrrica (fins a un 33% de Fe₂O₃), ilmenita mangànica (amb manganès), iserina (que cristal·litza en el sistema cúbic), kibdelofana (amb un elevat contingut de titani), manaccanite (amb ferro), manaccanita magnèsica (amb ferro i magnesi), magnetoilmenita (amb ferro i magnètica), manganilmenita (amb manganès), picrocrichtonita (amb magnesi), picroilmenita (rica en magnesi), picroilmenita rica en crom (rica en crom i magnesi, fins amb un 8,6% de Cr₂O₃ i un 17,0% de MgO), picrotitanita (amb magnesi), silico-ilmenita (amb silici) i washingtonita (amb ferro).

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ilmenita
  1. 1,0 1,1 «Ilmenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 agost 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Ilmenite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 agost 2014].
  3. «Geikielite-Ilmenite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 agost 2014].
  4. «Ilmenite-Pyrophanite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 agost 2014].
  5. «How to set up a moon base» (en anglès). BBC News, 26-08-2005.
  6. Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Josep Carreras Peñalvert «Mineralitzacions en esquerdes de tipus alpí a la Sèrra de Horno, Vielha e Mijaran, Val d’Aran, Lleida, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 3, 2016, pàg. 5 - 54 [Consulta: 24 novembre 2023].