Immigració portuguesa a Andorra

història sobre la migració de portuguesos cap a Andorra

La immigració portuguesa a Andorra és un fenomen migratori de ciutadans portuguesos arribats a Andorra principalment durant els anys 80, 90 i començaments dels 2000.

Plantilla:Infotaula esdevenimentImmigració portuguesa a Andorra
Imatge
Tipusmigració humana Modifica el valor a Wikidata
Interval de tempsdècada del 1980 - 2007 Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants1.100 (1980)
2.500 (1990)
7.000 (2000)
13.500 (2007)
10.500 (2010)
8.900 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Punt de sortidaPortugal (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Punt d'arribadaAndorra Modifica el valor a Wikidata

AntecedentsModifica

Portugal va viure un gran canvi social a partir de 1974, degut a la Revolució dels Clavells i la fi de la guerra colonial portuguesa, que van comportar la pèrdua dels territoris d'ultramar i la caiguda de la dictadura de Salazar. Desenes de milers de portuguesos van tornar de les colònies i es van trobar un país amb grans dificultats econòmiques.[1][2] El país atlàntic va viure llavors una etapa d'emigració massiva amb destinació a diversos països d'Europa i Amèrica.[3][4]

Per la seva part, Andorra va viure un boom demogràfic en l'etapa 1960 - 1980, augmentant la seva població en prop d'un 320%.[5] Emulant l'èxode gallec i andalús, milers de ciutadans del nord de Portugal –Alto-Minho, Beira Alta i Baixa o Trás-os-Montes– van migrar a Andorra a partir de 1980.[4]

Moviment migratori a AndorraModifica

L'arribada continua de portuguesos a partir de 1980 va fer que ràpidament s'establissin com el tercer grup nacional més gran de l'estat, per darrera d'andorrans i espanyols i significativament per sobre dels francesos. L'arribada d'immigrants portuguesos va créixer fins mitjan la dècada del 2000, quan va començar la crisi financera.[6][7]

1960 1980 1989 1999 2007 2021
Població total d'Andorra 8.392 35.460 50.826 65.971 83.137 79.535
Població portuguesa s/d 1.099 2.439 6.926 13.551 8.693
Proporció 3,1% 4,8% 10,5% 16,3% 10,9%

La diàspora portuguesa a Andorra s'ha caracteritzat per ocupar un segment social de rendes baixes, treballant en sectors poc qualificats com el de la construcció, hoteleria, comerç o al servei domèstic. En contraposició, el nombre de portuguesos dedicats al sector financer, sanitari o a l'educació és ínfim quan es contraposa amb els immigrants francesos o espanyols.[8][9]

D'ençà de 2008, l'entrada de portuguesos s'ha reduït dràsticament. La crisi econòmica va minvar la necessitat de mà d'obra, motiu pel qual molts dels lusitans residents a Andorra van sortir del país, o bé tornant a Portugal o bé buscant fortuna en altres països.[10]

Rebuda i adaptacióModifica

Les diferències lingüístiques, culturals i econòmiques entre la població portuguesa i l'andorrana va fer que l'adaptació al nou país fos difícil. A això se li ha de sumar el rebuig que la societat andorrana va mostrar als nouvinguts.[11] L'especial casuística d'Andorra pel que fa a l'obtenció de la nacionalitat va esdevenir també un obstacle afegit a l'hora de perllongar l'arrelament dels migrants al Principat —que sovint tornen a Portugal quan arriben a l'edat de jubilació.[12]

 
Partit internacional del FC Lusitans, 2015.

La comunitat portuguesa va fundar l'any 1996 el Grup de Folklore Casa de Portugal, que ensenya i difon la seva cultura i organitza diferents esdeveniments a l'estat.[13][14] En destaquen la tradicional cantada de Janeiras al Nadal i O Feirão d'Andorra la Vella, una fira ambientada en la primera meitat del segle xx i en la qual s'hi venen productes típics de Portugal.[15][16]

Una altra mostra és la fundació del FC Lusitans l'any 1999 (desaparegut el 2020), un club de futbol format inicialment per joves d'origen portuguès i que va guanyar dues lligues i una copa.[17]

ReferènciesModifica

  1. «La Revolució dels Clavells, hora a hora». Sàpiens. [Consulta: 5 juliol 2022].
  2. Riera Serna, Genís. Portugal: Trajectòria del Estado Novo a la Revolució dels Clavells.El final de quaranta anys d'història d'un desconegut (1933-1976) (tesi). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2014. 
  3. Góis, Pedro; Marques, José Carlos «Retrato de um Portugal migrante: a evolução da emigração, da imigração e do seu estudo nos últimos 40 anos» (en portuguès). e-cadernos CES, 29, 15-06-2018. DOI: 10.4000/eces.3307. ISSN: 1647-0737.
  4. 4,0 4,1 Mazzoli, 2017, p. 16-17.
  5. Micó i Ibàñez, 2013, p. 215-216.
  6. Micó i Ibàñez, 2013, p. 216-218.
  7. «Població per lloc de naixement». Estadístiques i dades. Govern d'Andorra. [Consulta: 4 juliol 2022].
  8. Micó i Ibàñez, 2013, p. 221.
  9. Guerrero, Joan Antoni. «Andorra, petit Portugal - 16 nov 2009». El Punt Avui, 16-11-2009. [Consulta: 5 juliol 2022].
  10. Micó i Ibàñez, 2013, p. 217-219.
  11. «“Els portuguesos estan completament integrats, contràriament als estereotips”». Poble Andorrà, 22-08-2020. [Consulta: 5 juliol 2022].
  12. Gomà i Sala, 2013, p. 230.
  13. «Grup de Folklore Casa de Portugal». Registre Comunal d'Associacions. [Consulta: 5 juliol 2022].
  14. «El Grup de Folklore Casa de Portugal celebra 25 anys d’activitat». Bon Dia, 2021. [Consulta: 5 juliol 2022].
  15. Masegosa, Fabiola Sofia. «‘Vamos a cantar as Janeiras’». El Periòdic, 27-01-2021. [Consulta: 5 juliol 2022].
  16. «El mercat tradicional ‘O feirão’ torna a la plaça de les Arcades després de la pandèmia». Altaveu, 27-06-2022. [Consulta: 5 juliol 2022].
  17. Cabaleiro Larrán, Jesús. «Fútbol, clubes y huella de Portugal en los cinco continentes» (en castellà), 30-12-2015. [Consulta: 5 juliol 2022].

BibliografiaModifica

Bibliografia complementàriaModifica