Imperivm: Great Battles of Rome

videojoc de 2005

Imperivm III: Great Battles of Rome és un videojoc d'estratègia per a ordinador personal produït per FX Interactive, basat en fets històrics ocorreguts a Europa i el Nord d'Àfrica. En concret, el jugador pot reviure esdeveniments tan importants com les campanyes de Marc Aureli en Germània, la conquesta d'Egipte i Britànnia, el setge d'Alèsia o la batalla de Zama. A més, el jugador pot posar-se al comandament dels exèrcits de set importants civilitzacions antigues: Roma, Egipte, Germània, Britànnia, Hispània, Gàl·lia i Cartago.A aquestes civilitzacions se li sumen grans personatges com Juli Cèsar, Cleòpatra, Marc Aureli, August, Gai JuliAgrícola, Anníbal, Vercingetòrix, Armini, Escipió Emilià, Publi Corneli Escipió l'Africà, Boudica, Seti...
És important afegir que aquest joc no només està basat en fets i batalles històriques, sinó que a més s'ha inspirat profundament en jaciments arqueològics i ceràmiques per realitzar tant les estructures com les unitats.
Aquest videojoc ha venut més d'un milió de còpies a Espanya i Itàlia.[1]

Imperivm: Great Battles of Rome

PublicacióITA 10 de maig de 2005
ESP 10 de maig de 2005
GènereEstratègia en temps real, Tàctica en temps real
Característiques tècniques
PlataformaWindows
ModesVideojoc d'un jugador
Dispositiu d'entradaTeclat i ratolí
Equip
Desenvolupador(s)Haemimont Games
EditorFX Interactive Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Lloc webweb.archive.org… Modifica el valor a Wikidata

Imatges externes
Portada

Dinàmica del joc modifica

El joc se centra en la tàctica, el moviment de les tropes i l'exploració del terreny més que no pas en la força dels números per guanyar les batalles. Encara que els recursos són importants, no tenen tanta rellevància com en altres jocs de batalles en temps real. En lloc d'enviar els camperols a recol·lectar, els recursos es generen automàticament depenent de la població que tinga un edifici. A més a més, només hi ha dos tipus de recursos: l'or i el menjar.

L'or serveix per comprar qualsevol cosa, com els guerrers o les millores.

El menjar serveix per alimentar les unitats i per a comprar determinades coses que no es poden comprar amb or. Si una unitat no té menjar, li baixa la vida.

Tot i que el joc sempre consisteix a controlar exèrcits i vèncer els enemics, hi ha diverses modalitats: Grans batalles, Conquesta i Estratègia.

Grans Batalles (campanya) modifica

Les Grans Batalles són partides basades en fets històrics militarment rellevants o peculiars. Aquesta modalitat de joc és la més didàctica i interactiva, ja que hi ha encapçalaments amb vídeos sobre la història de la batalla en concret i converses entre els personatges, seguint un argument i un encadenament d'objectius i accions.

Batalles de Roma modifica

  • Desembarcament en Àfrica (any 204 a. de C.): Cada victòria d'Hanníbal en el cor de Roma és un atac a l'orgull romà, així que el Senat decideix combatre Cartago en el seu propi terreny. El general Publi Corneli Escipió l'Africà desembarca prop d'Útica.
  • La presa de Numància (any 134 a. de C.): Després de 20 anys de fracassos, la inexpugnable ciutat ibera de Numància segueix resistint. El Senat envia a Publi Corneli Escipió Emilià, conqueridor de Cartago, per prendre la ciutat d'una vegada per sempre.
  • El setge d'Alèsia: (any 52 a. de C.): La guerra en la Gàl·lia ha arribat al seu punt àlgid: el cònsol Juli Cèsar ha assetjat amb les seues tropes la fortalesa gal·la d'Alèsia, però els gals amenacen de trencar el setge. El geni militar de César es posa a prova davant un enemic que li supera enormement en nombre.
  • August al Nil (any 31 a. de C.): Marc Antoni, aliat amb la reina egípcia Cleòpatra, anhela aconseguir el poder a Roma. L'emperador Octavi August parteix a la terra dels faraons després de derrotar-los en la batalla d'Àccium.
  • La conquesta de Britànnia (any 77 d. de C.): El tribú Cneu Juli Agrícola és designat governador de l'illa de Britànnia amb un doble objectiu, pacificar la regió de guerrers britans i mantenir allunyats els caledonis del nord, experts en les emboscades.
  • Marc Aureli a la Germània (any 177 d. de C.): Els germans de més enllà del Rin han saquejat la ciutat d'Aquilea, en el golf de Venècia. L'emperador Marc Aureli no pensa tolerar aquesta acció i, al capdavant del seu exèrcit, parteix a expulsar els germans més enllà del Danubi.

Reptes de Roma modifica

  • Hanníbal a les portes de Roma (any 216 a. de C.): el brillant general cartaginès Aníbal es troba a les portes de la mateixa Roma a punt per conquerir-la.
  • Viriat domina Hispània (any 146 a. de C.): Com a cabdill de la tribu dels lusitans, Viriato manté en escac a les tropes romanes de la regió. En el seu moment de major poder, Viriat domina quasi tota Hispània, sense que els romans siguen capaços de derrotar-lo.
  • Egipte en armes (any 58 a. de C.): El faraó Ptolemeu XII governa Egipte afavorit per Roma, però els romans exigeixen al poble egipci tributs abusius. Farts dels alts impostos i que el seu faraó siga un titella romà, els egipcis s'alcen en armes.
  • El setge de Gergòvia (any 52 a. de C.): El cabdill gal Vercingetòrix ha sigut nomenat cap de totes les tropes gal·les. Vercingetòrix es refugia en Gergòvia, on es prepara per a resistir el setge de les tropes romanes del genial Juli Cèsar.
  • Ermini, el general rebel (any 6 d. de C.): El somni de Roma és expandir-se més enllà del Rin, on habiten les feroces tribus germàniques. El governador Publi Quintili Var parteix amb les seues tropes, i entre ells es troba el general Armini, un germà disposat a abandonar Roma per a defensar al seu poble.
  • La rebel·lió de Budicca (any 60 d. de C.): Britànnia és un formiguer de rebel·lions enfront de l'arrogància romana. La reina icènia Boadicea es rebel·la i es dirigeix cap a la capital romana de la regió mentre el governador Gai Suetoni Paulí sufoca una altra rebel·lió en Anglesey.

Conquesta modifica

En el mode de Conquesta, es pot triar una civilització de les set civilitzacions disponibles i, a partir de la regió d'aquesta, conquerir les altres civilitzacions. Els mapes per a cada regió són sempre els mateixos.

Estratègia modifica

És el mode per a jugar partides personalitzades. Es poden triar el nombre d'enemics, el tipus i la grandària del mapa i la quantitat d'or inicial. S'hi poden formar aliances entre els jugadors.

Civilitzacions modifica

  • Ibers
  • Britans
  • Romans (republicans o imperials)
  • Egipcis
  • Cartaginesos
  • Gals
  • Germans

Referències modifica