Inés Arrimadas García

presidenta de Ciutadans

Inés Arrimadas García (Jerez de la Frontera, 3 de juliol de 1981) és una política i advocada catalana.[1] Va ser diputada al Parlament de Catalunya pel grup de Ciutadans-Partit de la Ciutadania[2] i cap de l'oposició al Parlament de Catalunya en l'onzena i dotzena legislatura. Des del 10 març de 2020 és presidenta de Ciutadans.

Infotaula de personaHonorable Modifica el valor a Wikidata
Inés Arrimadas García
Dobles grados de las facultades de Derecho y Empresariales (34543100771) (cropped 2).jpg
Inés Arrimadas (2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 juliol 1981 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Jerez de la Frontera (Cadis) Modifica el valor a Wikidata
Logo oficial Ciudadanos.svg Presidenta de Ciutadans
8 març 2020 –
← Albert Rivera Díaz
Escudo de España (mazonado).svg Diputada al Congrés dels Diputats d'Espanya
3 desembre 2019 –
Circumscripció electoral: Barcelona

Escudo de España (mazonado).svg Diputada al Congrés dels Diputats d'Espanya
16 maig 2019 – 3 desembre 2019
Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputada al Parlament de Catalunya
17 gener 2018 – 20 maig 2019 (renúncia)Jorge Feijóo Suñol →
Circumscripció electoral: Barcelona

Cap de l'oposició a Catalunya
26 octubre 2015 – 20 maig 2019
← Oriol Junqueras i ViesCarlos Carrizosa Torres →
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputada al Parlament de Catalunya
26 octubre 2015 – 28 octubre 2017 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputada al Parlament de Catalunya
17 desembre 2012 – 4 agost 2015 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
FormacióUniversitat Pablo de Olavide . llicenciatura en Dret (1999–2005) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolítica, advocada i consultora Modifica el valor a Wikidata
PartitCiutadans - Partit de la Ciutadania (2011–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeXavier Cima i Ruiz (2016–) Modifica el valor a Wikidata
ParentsMoisés Arrimadas Esteban (oncle segon) Modifica el valor a Wikidata

Facebook: ines.ciudadanos Twitter: InesArrimadas Instagram: inesarrimadas Telegram: InesArrimadasCs Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Inés Arrimadas va néixer al municipi gadità de Jerez de la Frontera el 3 de juliol de 1981. Amb pares de Salmoral,[2][1] té tres germans i una germana.[3] Filla d'un policia científic que va treballar a Barcelona durant la dècada de 1960,[4] i cosí de Moisés Arrimadas, delegat del Ministeri d'Habitatge a Cadis als anys 60 i governador civil i cap del Movimiento Nacional a Conca i Albacete als anys 70. La família es va mudar a Jerez de la Frontera el 1970, on el seu pare obriria un despatx d'advocats i esdevindria regidor municipal per la Unió de Centre Democràtic entre 1979 i 1983.[4] Inés Arrimadas va estudiar al col·legi religiós Nuestra Señora del Pilar de Jerez.[4]

Amb 18 anys se'n va anar a viure a Sevilla per a estudiar dret, tal com havien fet tres dels seus germans. Va realitzar un Erasmus a Niça.[5] El 2005 es va llicenciar en Dret i Administració i direcció d'empreses per la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla. Abans d'ocupar l'escó com a diputada, durant vuit anys va exercir de consultora d'operacions i estratègia en el grup empresarial Daleph i de responsable de qualitat i administració en el grup MAT, al Campo de Gibraltar.[3] Va començar a viure a Barcelona entre el 2006 i el 2008,[4][6] per motius de feina. El 2010 va assistir a un acte de Ciutadans al Teatre Romea[6] i el 2011 va començar a militar al partit, implicant-se progressivament i ocupant diferents càrrecs orgànics dins el partit.[5]

Diputada al Parlament de CatalunyaModifica

El 2011 va esdevenir membre del comitè executiu, de la junta directiva de l'Agrupació de Joves de Ciutadans i responsable de les relacions institucionals. El 2012 va ser escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya i entre 2014 i 2015 va ser la portaveu adjunta del grup parlamentari de Ciutadans i després va ser-ne la portaveu.

Com a diputada, desenvolupà el càrrec de portaveu del seu partit en les comissions parlamentàries d'empresa i ocupació; polítiques de lluita contra l'atur; igualtat; joventut i reforma horària; Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia, i en Comissió d'Investigació sobre la Fallida de Spanair.[7]

En aquesta etapa va començar a participar activament en diversos mitjans de comunicació, comentant l'actualitat política com a tertuliana. El 2014 fou guardonada com a subcampiona en la categoria Jove Europeu de l'any 2014 dels premis Leader (Liberal Democrat Local and Regional Politicians Awards), concedits per l'Aliança dels Liberals i Demòcrates en el Comitè de les Regions de la Unió Europea.

Cap de l'oposicióModifica

 
Reunió entre Carles Puigdemont i Inés Arrimadas el 2016

Va ser candidata per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015. Durant la campanya es va presentar com a garant d'una centralitat «que permet bastir ponts entre Catalunya i la resta d'Espanya».[8] El seu partit va treure un total de 25 escons, cosa que la convertia en cap de l'oposició, i va ser nomenada candidata de Ciutadans a la presidència de la Generalitat de Catalunya.[8] L'octubre de 2015 Carlos Carrizosa va rellevar-la com a portaveu parlamentària i, alhora, Inés Arrimadas va passar a presidir el grup parlamentari. El gener de 2016 la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, la va nomenar formalment cap de l'oposició, tot i que Arrimadas va renunciar als privilegis d'aquesta condició.[9] Va reclamar la celebració d'unes noves eleccions a Catalunya on cada partit es presentés per separat i amb el seu veritable nom.[8] Com a cap de l'oposició, es va erigir com una figura parlamentària crítica amb el procés independentista i l'organització d'un referèndum sobre la independència.

El maig de 2017 va guanyar les primàries de Ciutadans per ser la candidata a la presidència de la Generalitat de Catalunya en les eleccions al Parlament de Catalunya.[10] A les comicis d'aquell any fou escollida diputada amb Ciutadans, que fou la força més votada en aquestes eleccions amb més d'un milió de vots i on va guanyar a les 10 ciutats més poblades de Catalunya com Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa, Tarragona o Lleida entre altres.[11] Durant la dotzena legislatura del Parlament de Catalunya, va mantenir un to bel·ligerant amb el govern de Quim Torra, a qui va definir com a «racista» i «supremacista». L'octubre de 2018 va negar que el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys fos afusellat per l'estat espanyol, en afirmar que «qui va afusellar el senyor Companys va ser el règim franquista, no va ser l'estat espanyol».[12]

El 2019 va anunciar que es presentaria com a cap de llista de Ciutadans al Congrés dels Diputats per la circumscripció de Barcelona a les eleccions generals d'aquell any.

Presidenta de CiutadansModifica

El fracàs en les eleccions de novembre de 2019, en la que va sortit escollida diputada, va provocar la dimissió d'Albert Rivera. També va resultar a la renúncia de diversos pesos pesants del partit i la formació d'una gestora.[13] Amb la formació arrossegada a la marginalitat i irrellevància polítiques, el partit busca la supervivència amb una aliança constitucionalista amb el Partit Popular per a les eleccions als parlaments autonòmics convocades en 2020.[14] Les primàries de març de 2020 van donar com a vencedora a Inés Arrimadas enfront de Francisco Igea.[15]

Vida personalModifica

És la parella de l'exdiputat convergent Xavier Cima i Ruiz,[16][17] amb qui es va casar el juliol de 2016 a Jerez de la Frontera.[18] És seguidora del Futbol Club Barcelona.[5][19]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Siempre que puedo digo que soy salmantina porque así me siento»
  2. 2,0 2,1 «Inés Arrimadas García». Parlament de Catalunya.
  3. 3,0 3,1 Pérez Colomé, Jordi «La medio tímida». El Español, 22-09-2015.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Del Campo, Eduardo «'La niña ya es imparable'». El Mundo, 04-10-2015 [Consulta: 4 octubre 2015].
  5. 5,0 5,1 5,2 Ruiz de Almirón, Víctor «Inés Arrimadas, entre las playas de Cádiz y la Costa Brava». ABC, 03-10-2015 [Consulta: 4 octubre 2015].
  6. 6,0 6,1 Ruiz de Almirón, Víctor «Arrimadas, la obra más perfecta de Rivera». ABC, 28-09-2015 [Consulta: 4 octubre 2015].
  7. «Inés Arrimadas, una andaluza que aspira a la Generalitat» (en castellano). La Vanguardia, 03-07-2015. [Consulta: 20 juliol 2015].
  8. 8,0 8,1 8,2 Montilla, Raúl «Arrimadas ofereix Ciutadans per bastir ponts amb la resta d'Espanya» (paper). La Vanguardia, 15 setembre del 2015, pàg. 14.
  9. «Forcadell declara Arrimadas cap de l'oposició al Parlament». 324.cat. [Consulta: 26 gener 2016].
  10. «Inés Arrimadas gana las primarias de Cs para la Generalitat con el 96% de los votos». Europa Press, 27-05-2017. [Consulta: 28 maig 2017].
  11. «Composició del Parlament - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017» (en català). [Consulta: 22 desembre 2017].
  12. 324cat «Arrimadas nega que l'Estat afusellés Companys i en responsabilitza el franquisme» (en català). CCMA.
  13. Mascaró, Anna. «La desfeta de Ciutadans fulmina Albert Rivera». Ara, 12-11-2019. [Consulta: 1r desembre 2019].
  14. Tomás, Nicolas. «La descomposició de Ciutadans: de partit d’Estat a UPyD 2.0». El Nacional, 16-02-2020. [Consulta: 16 febrer 2020].
  15. «Arrimadas guanya les primàries de Ciutadans i derrota el seu rival Igea». El Nacional, 08-03-2020. [Consulta: 9 març 2020].
  16. «Inés Arrimadas tiene un novio independentista: Xavier Cima» (en castellà). La Vanguardia, 29-09-2015. [Consulta: 30 setembre].
  17. «Inés Arrimadas, molt més que una noia bufona». El País, 09-07-2015. [Consulta: 30 setembre 2015].
  18. «Inés Arrimadas i Xavier Cima es casen en una hisenda de Jerez de la Frontera». 324.cat. [Consulta: 30 juliol 2016].
  19. Campillo, Óscar «Arrimadas: "Quiero que la selección vuelva al Camp Nou"». marca, 02-10-2015 [Consulta: 4 octubre 2015].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Inés Arrimadas García