Inanna

(S'ha redirigit des de: Inana)

Inanna fou la deessa tutelar d'Uruk a Sumer des d'abans del 3000 aC. Hom la considera la deessa sumèria de la libido, la guerra i, en el seu aspecte astral, se la identifica amb el planeta Venus. Sembla ser l'antecessora de moltes divinitats similars, com Ixtar, Venus o Afrodita. Va descendir a l'infern o inframón, essent el primer relat conegut d'una catàbasi.

Infotaula personatgeInanna
Marriage of Inanna and Dumuzi.png
Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat de la guerra
deïtat de l'amor i la luxúria
deesa Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia sumèria Modifica el valor a Wikidata
Dades
Sexedona Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDumuzid i An Modifica el valor a Wikidata
MareNingal Modifica el valor a Wikidata
PareNanna, An i Q28482206 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsShara (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansUtu (en) Tradueix i Ereixkigal Modifica el valor a Wikidata
ParentsGeshtinanna Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part demitologia sumèria i Q1660906 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EquivalentNinegal (en) Tradueix, Manungal (en) Tradueix, Astarte, Venus i Ixtar Modifica el valor a Wikidata
Estrella de vuit puntes, símbol de Inanna

Tradicions mítiquesModifica

En algunes tradicions fou filla d'Anu i Ki (la terra), i en altres de Sin i Ningal (la lluna). Té set temples a Summer, el major estava a Uruk E.Ana. El seu consort fou Dumuz (Semidéu i heroi d'Uruk). El temple d'Inanna a Uruk, està dedicat a ella i a Anu.

Enki i InannaModifica

Segons el mite sumeri d'Enki i Inanna (en acadià Ea i Ishtar) el déu de l'aigua Enki, una de les deïtats més importants, ocultava els em, que eren totes aquelles formes de conducta i usos socials necessaris per al funcionament del món. Però Inanna, vol portar-los a la seva ciutat d'Uruk. Per a això viatja pels cels en la seva barca cap al apsu, la llar d'Enki. Aquest, que està advertit de les intencions d'Inanna, prepara una festa per rebre-la. Però Inanna aprofita el convit i emborratxa al déu. Quan es recupera, Enki mana a una sèrie d'emissaris perquè recuperin els em, però Inanni els venç i finalment, s'emporta els em a la ciutat d'Uruk des d'on es difonen.

Descens a IrkallaModifica

En la tradició mesopotàmica, tardor i hivern són èpoques en les quals la terra recupera la seva força i la seva puresa en contraposició amb primavera i estiu, èpoques de florida i fertilitat. A sumèria, aquesta època (tardor i hivern) es fa servir amb la mateix fi religiós, recuperar la força i millorar internament. Irkalla (terra de la no tornada) és el lloc al que van, segons la tradició mesopotàmica, les impureses, els mals hàbits, les memòries que es perden, així com el lloc al que van els morts. La mort, en la tradició mesopotàmica, és un estat de purificació i millora que condueix a una nova vida.

En aquest context explica la mitologia sumèria que Inanna va decidir baixar a l'inframón per enfrontar-se a la seva germana i deïtat oposada, Ereixkigal. En la lluita Inanna va morir, després de la qual cosa cap ésser a la terra tenia desig cap d'apariar-se: ni homes ni animals. Davant això, Enki crea a unes criatures sense gènere que enganyen a Ereshikigal aconseguint que els lliuri el cadàver de la deessa al que apliquen l'aigua de la vida. Així Inanna ressuscita, però ha de trobar un substitut que ocupi el seu lloc en la ultratomba. En tornar a la terra troba que el seu espòs Dumuzi ha ocupat el seu lloc, per la qual cosa és a ell a qui envia a l'inframón.

Com a conseqüència Dumuzi reina durant la tardor i l'hivern, mentre Inanna reina durant la primavera i l'estiu.

CulteModifica

Va tenir set temples a Sumèria, el major dels quals estava a Uruk el temple d'E-anna, dedicat a ella i a Anu. La ciutat d'Uruk, dedicada a Inanna, tenia celebracions diverses d'àmbit sexual i violent. Es tenen referències del poema babiloni d'Erra, en el qual es critica durament l'actitud d'un rei d'Uruk, que no tracta amb suficient amabilitat a les "prostitutes, cortesanes i [...] als nois alegres que van canviar la seva masculinitat per feminitat "així com els portadors de dagues, portadors de navalles..., ja que aquests amb els seus actes agraden al cor d'Ishtar.

SímbolsModifica

El símbol que més freqüentment s'associa al culte d'Inanna és l'estrella de vuit puntes,[1] que també es relaciona amb el planeta Venus del qual ella n'era patrona. L'associació amb aquest planeta es veu reflectida en el seu descens als inferns, ja que l'astre sembla ocultar-se sota terra per emergir en els seus moviments respecte la Terra.[2]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Black, Jeremy; Green, Anthony (1992), Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia: An Illustrated Dictionary, The British Museum Press, ISBN 978-0-7141-1705-8
  2. Cooley, Jeffrey L. (2008), "Inana and Šukaletuda: A Sumerian Astral Myth", KASKAL, 5: 161–172, ISSN 1971-8608

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Inanna