Incendi forestal

(S'ha redirigit des de: Incendis forestals)

Un incendi forestal és la propagació d'un foc sense control a través d'una superfície forestal arbrada o no.

Incendis de l'Alt Empordà de 2012. A la foto, el foc des de Terrades el matí del 23 de juliol
Pineda de pinassa a Castelltallat, durant l'any 2011, que mostra els troncs cremats i la reducció de les branques de la capçada com a efecte de l'incendi de l'any 1998
Tanker 910 durant l'extinció d'un incendi forestal
Cartell informatiu al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter afectat pel foc de l'any 2001.

Les zones de clima mediterrani de tot el món són fàcilment afectades pels incendis forestals, ja que la vegetació a l'estiu està envoltada per una atmosfera molt càlida i a la vegada molt seca i la inflamabilitat és molt alta.

Encara que els focs forestals siguin una part de l'ecosistema, l'activitat humana n'ha incrementat la freqüència i l'extensió.

El combustibleModifica

Dins dels dos components d'un foc comburent (aire) i combustible la massa forestal és en conjunt un combustible de diferent inflamabilitat segons la seva composició (terpens, reïnes i minerals) i el seu grau d'humitat.

La ignició del focModifica

Les tres principals causes naturals d'ignició són:[1][2]

Les causes d'incendis d'origen antròpic més freqüents són la piromania, llançament de cigarrets no apagats, arcs elèctrics en línies d'alta tensió i espurnes d'equipament.[3][4] L'inici d'incendis a través del contacte amb fragments calents de bales de rifle també és possible en certes condicions.[5] Els focs també poden començar en comunitats amb agricultura itinerant, on el terreny es neteja ràpidament i el sòl es cultiva fins que perd fertilitat, i en artigatges.[6] La tala d'àrees forestals porta al creixement d'herbes inflamables, i les carreteres emprades per talar, si s'abandonen, poden facilitar la propagació de l'incendi. Els focs anuals dels prats del sud de Vietnam provenen parcialment de la destrucció de zones forestals per part d'herbicides, explosius i operacions de l'exèrcit dels Estats Units en marc de la guerra del Vietnam.[7]

Els motius més habituals d'incendis varien arreu. A Canadà i al nord-oest de la Xina, els llamps són la principal font d'ignició, i són la causa d'entre el 8 i el 10% dels incendis forestals en llocs de clima mediterrani com Catalunya (especialment en tempestes seques de l'estiu). En altres parts del món, el factor humà és un contribuïdor significatiu. A l'Àfrica, l'Amèrica central, Fiji, Mèxic, Nova Zelanda, Amèrica del Sud i el sud-est asiàtic, els incendis forestals es poden atribuir a activitats humanes com l'agricultura, la ramaderia i la crema per convertir terreny. A la Xina i la conca del Mediterrani, la negligència humana és una de les principals causes d'incendis.[8][9] Als Estats Units i Austràlia, les principals fonts de focs forestals són llamps i l'activitat humana (com espurnes de maquinària o cigarrets).[10][11] Els focs en vetes de carbó ocorren arreu, en llocs com Burning Mountain, a Nova Gal·les del Sud; Centralia, a Pennsilvània; i diversos incendis es mantenen a través d'aquest carbó a la Xina. També poden brotar inesperadament i ignir material inflamable proper.[12]

Tipus d'incendis forestalsModifica

  • Focs de superfície: són els que es propaguen cremant l'estrat herbaci i el matollar. Són els més freqüents i els inicials que passen a ser dels altres tipus.
  • Focs de capçades: cremen la part alta dels arbres i avancen molt més de pressa que l'anterior, ja que amb l'altura s'incrementa la velocitat del vent.
  • Focs de subsòl: es propaguen sota de la superfície i cremen matèria orgànica seca, arrels o torba, el desplaçament és més lent que en els tipus anteriors però pot durar més.

Prevenció d'incendis forestalsModifica

Bàsicament la prevenció consisteix a gestionar el risc d'incendi que cal determinar a partir de dues perspectives complementàries: el coneixement del risc derivat de les característiques pròpies de cadascuna de les zones d'un territori (que permetrà fer un pla de necessitats d'equipament) i el coneixement de les condicions meteorològiques que afavoriran en un moment donat l'inici d'un foc forestal.

Les mesures habituals que es prenen són les d'aclarir en algunes zones la massa forestal, l'establiment de zones sense vegetació sota les línies elèctriques, els tallafocs, els conreus verds a l'estiu (trepadella, cànem, vinya, etc.) el desbrossat, l'acció de pastura controlada i l'establiment de vies d'accés. Amb aquestes mesures es descompacta la massa de combustible i s'interromp la seva continuïtat.

Mesures d'extinció de foc forestalModifica

  • Contrafocs: en grans incendis de vegades és la mesura més efectiva, consisteix a cremar controladament una superfície perquè quan hi passi el foc aquest es pari en no trobar combustible.
  • Equips de terra: es componen de voluntaris (Agrupació de Defensa Forestal i altres voluntaris a Catalunya) i professionals bombers (al País Valencià: Brigades d'Emergència, bombers professionals i voluntaris). Tots aquests veuen dificultada la seva actuació per la dificultat d'accés a determinats punts del bosc i la manca d'aigua. De vegades els petits focs es poden apagar amb branques.
  • Equip aeri: el componen avions i helicòpters, en grans focs la seva acció malgrat que sigui espectacular de vegades no és gaire efectiva.

Les causes dels incendis forestals a CatalunyaModifica

Les causes dels incendis forestals a Catalunya segons la web oficial d'estadística de Catalunya en la secció Anuari Estadístic, ens mostra l'estadística dels Incendis Forestals per causes des de 2011 fins a 2015, aquestes dades estableixen la divisió de les causes en sis subgrups: Accidents, intencionats, Naturals, Negligències, Revifats i Desconeguts.

  • Accidents: Succés imprevist que altera la marxa normal o prevista de les coses provocant danys. En aquest subgrup trobem:
  1. Els ferrocarrils: Els frecs i guspires produïts normalment per canvis bruscos de velocitat o excessos de càrregues són la causa que origina els incendis forestals per aquest transport. El grau de perillositat augmenta si travessen zones muntanyoses i la falta de manteniment de la vegetació.
  2. Línies elèctriques: Són diverses les causes per les quals les línies elèctriques originen incendis forestals. La principal és la de caiguda de línies, però també és freqüent l'inici per contacte directe entre la vegetació i les línies, el curtcircuit en estacions o subestacions i transformadors.
  3. Motors i altres: Els incendis forestals iniciats per motors i altres maquinàries depenen principalment del lloc on s'origina l'incendi. Els iniciats al costat de carreteres es deuen a les fuites dels vehicles i als treballs de manteniment de cunetes i talussos en les mateixes. Altres llocs freqüents d'inici d'incendis per aquesta causa són els conreus, on la maquinària agrícola és la principal responsable. Els incendis en camins i sendes estan igualment associats al trànsit de vehicles. Finalment, destaquen els incendis per aquesta causa en urbanitzacions, on l'origen de l'espurna que inicia el foc és molt més variable.
  • Intencionats: Que implica o denota alguna intenció o propòsit. Segons les dades de l'Estadística d'Incendis Forestals (EGIF) del Ministeri d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA) a Catalunya les causa principals són:
  1. Vandalisme: Els incendis forestals causats per actes intencionats i vandàlics no persegueixen cap benefici econòmic, els causants únicament tenen el desig de causar danys, normalment danys materials.
  2. Piromania: Els piròmans pateixen un trastorn de personalitat greu que dona lloc a una pèrdua de control d'impulsos que inicien un foc sense perseguir cap mena de benefici material propi o dany aliè. Al piròman calar foc li produeix sensació de benestar, gratificació i alliberament de la tensió, el que no l'eximeix que es penedeixi amb freqüència. Se'n penedeixen perquè no tenen intenció de causar dany.
  3. Per interessos o causes desconegudes.
  • Naturals: De la naturalesa, relacionat amb ella o produït per ella sense la intervenció de l'home. El llamp és l'únic agent de la natura que comença incendis forestals al nostre país, els únics, per tant, que no són provocats d'una manera o altra per l'home.
  • Negligències: Falta de cura, aplicació i diligència d'una persona en el que fa, especialment en el compliment d'una obligació. Aquesta és la principal causa que provoca un incendi forestal a Catalunya, seguida dels que són intencionats i els accidents.
  1. Abocadors: Les cremes d'escombraries, dins o fora d'abocador, estan prohibides per la legislació vigent, no només pel risc d'origen d'incendis forestals, sinó principalment pels efectes ambientals que implica.
  2. Cigarrets: Els incendis forestals per negligència per a fumadors.
  3. Crema agrícola: En les cremes de restes agrícoles, el foc és usat de forma extensiva com a eina per eliminar les restes de les collites ja segades i així facilitar la preparació del sòl per al nou cultiu, generalment herbàcies en cultiu extensiu (cereals, gira-sol i lleguminoses principalment).
  4. Crema pastures: Amb elles es persegueix la crema del matoll, generalment quan aquest deixa de ser desitjable per al bestiar, afavorint així la regeneració de la pastura, primer, i del rebrot del matoll després.
  5. Fogueres: Són dos els tipus identificats d'inici d'incendis per aquests motius: l'abandó de fogueres mal apagades i l'ocupació del foc en zones o no condicionades o, encara que sí que ho estiguin, en períodes de risc d'incendis.
  6. Treballs forestals.
  7. Altres.
  • Revifats: per causes naturals, normalment els causats pel vent.
  • Desconeguts: no se sap de la seva existència.

[13]

Els incendis forestals al País ValenciàModifica

Durant la història del País Valencià hi ha hagut incendis forestals que han servit als interessos de construcció. Destaca els casos de Terra Mítica.

Quan ocorregueren els incendis de Benitatxell i la Granadella el 2016, el govern valencià d'aleshores reforçà la normativa legal perquè no fóra possible que es construïsca sobre terrenys cremats.[14]

ReferènciesModifica

  1. «Wildfire Prevention Strategies» p. 17. National Wildfire Coordinating Group, març 1998. Arxivat de l'original el 9 desembre 2008. [Consulta: 3 desembre 2008].
  2. Scott, A «The Pre-Quaternary history of fire». Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 164, 1–4, 2000, pàg. 281–329. Bibcode: 2000PPP...164..281S. DOI: 10.1016/S0031-0182(00)00192-9.
  3. Pyne, Stephen J.; Andrews, Patricia L.; Laven, Richard D. Introduction to wildland fire. 2nd. John Wiley and Sons, 1996, p. 65. ISBN 978-0-471-54913-0 [Consulta: 26 gener 2010]. 
  4. «News 8 Investigation: SDG&E Could Be Liable For Power Line Wildfires». UCAN News, 05-11-2007. Arxivat de l'original el 13 agost 2009. [Consulta: 20 juliol 2009].
  5. Finney, Mark A.; Maynard, Trevor B.; McAllister, Sara S.; Grob, Ian J. A Study of Ignition by Rifle Bullets. Fort Collins, CO: United States Forest Service, 2013 [Consulta: 15 juny 2014]. 
  6. The Associated Press. «Orangutans in losing battle with slash-and-burn Indonesian farmers». TheStar online, 16-11-2006. Arxivat de l'original el 13 agost 2009. [Consulta: 1r desembre 2008].
  7. Karki, 4.
  8. Liu, Zhihua; Yang, Jian; Chang, Yu; Weisberg, Peter J.; He, Hong S. «Spatial patterns and drivers of fire occurrence and its future trend under climate change in a boreal forest of Northeast China» (en anglès). Global Change Biology, 18, 6, juny 2012, pàg. 2041–2056. Bibcode: 2012GCBio..18.2041L. DOI: 10.1111/j.1365-2486.2012.02649.x. ISSN: 1354-1013.
  9. de Rigo, Daniele; Libertà, Giorgio; Houston Durrant, Tracy; Artés Vivancos, Tomàs; San-Miguel-Ayanz, Jesús. Forest fire danger extremes in Europe under climate change: variability and uncertainty. Luxembourg: Publication Office of the European Union, 2017, p. 71. DOI 10.2760/13180. ISBN 978-92-79-77046-3. 
  10. Krock, Lexi. «The World on Fire». NOVA online – Public Broadcasting System (PBS), juny 2002. Arxivat de l'original el 27 octubre 2009. [Consulta: 13 juliol 2009].
  11. Balch, Jennifer K.; Bradley, Bethany A.; Abatzoglou, John T.; Nagy, R. Chelsea; Fusco, Emily J.; Mahood, Adam L. «Human-started wildfires expand the fire niche across the United States» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 114, 11, 2017, pàg. 2946–2951. Bibcode: 2017PNAS..114.2946B. DOI: 10.1073/pnas.1617394114. ISSN: 1091-6490. PMC: 5358354. PMID: 28242690.
  12. Krajick, Kevin «Fire in the hole». Smithsonian Magazine, maig 2005 [Consulta: 30 juliol 2009].
  13. «Incendios Forestales de Cataluña por Causas».
  14. Escrivà, Andreu ««Es pot construir en terreny cremat?»: una pregunta errònia». Revista Saó, 419, octubre 2016.
  • Foc verd II, Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca 1999
  • Baumgardner, D., et al. 2003. Warming of the Arctic lower stratosphere by light absorbing particle. American Geophysical Union fall meeting. Dec. 8-12. San Francisco.
  • Bridge, S.R.J, K. Miyanishi and E.A. Johnson. 2005. A Critical Evaluation of Fire Suppression Effects in the Boreal Forest of Ontario. Forest Science 51:41-50.
  • Cumming, S.G. 2005. Effective fire suppression in boreal forests. Can. J. For. Res. 35: 772–786.
  • Fromm, M., et al. 2003. Stratospheric smoke down under: Injection from Australian fires/convection in January 2003. American Geophysical Union fall meeting. Dec. 8-12. San Francisco.
  • Johnson, E.A. and Miyanishi K. (Eds.) 2001. Forest Fires - Behavior and Ecological Effects. Academic Press, San Diego.
  • Johnson, E.A., K. Miyanishi, and S.R.J. Bridge. 2001. Wildfire regime in the boreal forest and the idea of suppression and fuel buildup. Conserv. Biol. 15:1554-1557.
  • Li, C. 2000. Fire regimes and their simulation with reference to Ontario. P. 115-140 in Ecology of a managed terrestrial landscape: patterns and processes of forest landscapes in Ontario, Perera, A.H., D.L. Euler, and I.D. Thompson (editors). UBC Press, Vancouver, BC.
  • Makarim, Nabiel, et al. BAPEDAL and CIDA-CEPI. 1998. Assessment of 1997 Land and Forest Fires in Indonesia: National Coordination. From "International Forest Fire News", #18, page 4-12, January 1998.
  • Martell, D.L. 1994. The impact of fire on timber supply in Ontario. For. Chron. 70:164-173.
  • Martell, D.L. 1996. Old-growth, disturbance, and ecosystem management: commentary. Can. J. Bot. 74:509-510.
  • Miyanishi, K., and E.A. Johnson. 2001. A re-examination of the effects of fire suppression in the boreal forest. Can. J. For. Res. 31:1462-1466.
  • Miyanishi, K., S.R.J. Bridge, AND E.A. Johnson. 2002. Wildfire regime in the boreal forest. Conserv. Biol. 16:1177-1178.
  • Pyne, S.J. et al. 1996. Introduction to Wildland Fire. Wiley, New York.
  • Stocks, B.J. 1991. The extent and impact of forest fires in northern circumpolar countries. P. 197-202 in Global biomass burning: atmospheric, climatic and biospheric implications, Levine, J.S. (ed.). MIT Press, Cambridge, MA.
  • Wang, P.K. 2003. The physical mechanism of injecting biomass burning materials into the stratosphere during fire-induced thunderstorms. American Geophysical Union fall meeting. Dec. 8-12. San Francisco.
  • Ward, P.C., and W. Mawdsley. 2000. Fire management in the boreal forests of Canada. P. 274-288 In Fire, climate change, and carbon cycling in the boreal forest, Kasischke, E.S., and B.J. Stocks (editors). Springer, New York, NY.
  • Ward, P.C., and A.G. Tithecott. 1993. The impact of fire management on the boreal landscape of Ontario. Aviation, Flood and Fire Management Branch Publication No. 305. Ont. Min. Nat. Res., Queens Printer for Ontario, Toronto, ON.
  • Ward, P. C., Tithecott, A. G., & Wotton, B. M. 2001. Reply—a re-examination of the effects of fire suppression in the boreal forest. Canadian Journal of Forest Research, 31(8), 1467.
  • Weber, M.G., and B.J. Stocks. 1998. Forest fires in the boreal forests of Canada. P. 215-233 in Large forest fires, Moreno, J.M. (ed.). Backhuys Publishers, Leiden, The

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica