Obre el menú principal

Incon de Nantes

(S'ha redirigit des de: Incon)

Incon fou cap dels víkings de Bretanya a Nantes vers 930- 937.

Infotaula de personaIncon de Nantes
Biografia
Floruit dècada del 930
Activitat
Ocupació Aristòcrata
Altres
Títol Duc
Modifica les dades a Wikidata
Placa a la façana de l'ajuntament de Plourivo commemorant la batalla del Trieux entre Alan II Barbitorte i Incon (curiosament sobre la placa figura el nom Icon, i no Incon).

BiografiaModifica

Inconus o Incon és el nom donat per Flodoard al cap dels víkings de la Bretanya que va ser sens dubte el successor de Rognväld. Aquest patronímic és de manera versemblant una deformació del seu nom escandinau: Håkon o Inge. El centre del seu poder era Nantes. El seu estat comprenia Bretanya i sens dubte una part dels actuals departaments de la Vendée i de la Manche.

L'annalista anota que el 930, el rei Raül I de França va dispersar en un sol combat al lloc anomenat Ad Destricios (Estresse, prop de Beaulieu-sur-Dordogne) als «normands del Loira».[1]

L'any següent precisa que els bretons es van aixecar en el moment de les solemnitats de la festa de sant Miquel (29 de setembre) i van matar tots els invasors començant pel seu cap, anomenat Félécan.[2] Incon cap dels Víkings de Bretanya hauria penetrat llavors amb els seus, ajudat pels víkings de Normandia, a les terres bretones i s'hauria apoderat del país després d'haver vençut i haver matat els rebels bretons.[2]

El 933, Guillem I de Normandia duc de Normandia va fer homenatge al rei Raül per a « la terra dels bretons situada a la riba del mar ». Es tracta del Cotentin i de l'Avranchin concedits per Carles II el Calb al rei Salomó I de Bretanya seixanta-sis anys abans. Amb això Normandia havia arribat gairebé a la seva extensió definitiva.[3]

El 935 uns víkings, que en aquesta època no podien venir més que de la regió de Nantes i que destrossava el Berry, foren atacats i derrotats pels habitants.[4]

Els annals francs no ens donen més informació sobre aquest personatge. Sembla que fou el cap dels víkings de Nantes que va haver de fer front a la contra ofensiva victoriosa d'Alan II Barbitorte i dels bretons retornats d'Anglaterra[5] i qui es va acabar per la reconquesta de la ciutat i l'expulsió dels escandinaus el 937.[6]

La Cançó d'AquinModifica

La Cançó d'Aquin és una cançó de gesta del segle XII publicada sota el nom de «Le Roman d'Aquin o la Conqueste de la Bretaigne par le Roy Charlemaigne», del qual l'autor seria un bretó del cercle de l'arquebisbe de Dol-de-Bretagne. L'única versió coneguda és la d'un manuscrit del segle XV trobat a les ruïnes del convent dels Frares Menors Recol·lectes de l'illa de Cézembre a l'altura de Saint-Malo després del bombardeig per la flota anglesa el 1693.

La Cançó d'Aquin té per objecte la combinació, hàbilment efectuada, de dos esdeveniments històrics separats un de l'altre per un interval de més d'un segle.

El text intégre d'altra banda temes vinculats a les Croades, ja que els enemics dels francs són confosos amb sarraïns. Sembla que Incon va servir de model al rei «Aquin» dels « homes del "Nort país"» del qual la residència és tanmateix fixada a Aleth.[7]

NotesModifica

  1. Crònica de Flodoard any 930
  2. 2,0 2,1 Crònica de Flodoard any 931
  3. convé senyalar que la frontera fou provisionalment fixada al riu Sélune, deixant encara el Mont Saint-Michel a Bretanya
  4. Crònica de Flodoard any 935
  5. Crònica de Flodoard any 936 Els Bretons que venien de les regions d'ultramar, del servei al rei Adelstan, van tornar al seu país
  6. Crònica de Flodoard any 937 Els Bretons van tornar després de llargs viatges al seu país devastat... van tenir de freqüents combats contra els "normands"... en van quedar vencedors i van reprendre el país devastat & Crònica de Nantes, capítols XXIX & XXX
  7. «Émir Aiquin qui est en Quidalet la cité forte»

FontsModifica

  • Jean Renaud Les Vikings et les Celtes Éditions Ouest-France, Université Rennes 1992 ISBN 2737309018
  • Bruno Renoult Les Vikings en Bretagne Bretland Barcelonne (1985) ISBN 8476330057
  • Flodoard, Chroniques féodales 918-978 Sources de l'Histoire de France Paleo Clermont-Ferrand (2002) ISBN 2913944655
  • Arthur De La Borderie, Histoire de Bretagne. Tome troisième « La Chanson d'Aquin », Joseph Floch Imprimeur Éditeur à Mayenne (1975) pàgs. 229-242.
  • Noël-Yves Tonnerre Naissance de la Bretagne. Géographie historique et structures sociales de la Bretagne méridionale (Nantais et Vannetais) de la fin du VIIIe à la fin du XIIe siècle, Presses de l'Université d'Angers Angers (1994) ISBN 2903075589, pàg. 273-281.