Indefinit

quantificador

Els indefinits són quantificadors que es caracteritzen pel fet que aporten una significació d'indeterminació o vaguetat.[1] La major part d'ells presenten flexió de gènere i nombre: "algun, altre, cert, tot…" Des del punt de vista sintàctic, els indefinits poden ésser pronoms o bé funcionar com a especificadors d'un nom, i en molts casos presenten formes específiques per a cadascuna d'aquestes funcions.

Forma pronominal / Ambdues formes / Forma especificadora [2]

algú 	 algun / alguna / alguns / algunes 
altre 	 altre / altra / altres 
altri 
cada u 	 cada un / cada una
cadascú cadascun / cadascuna 
hom (o un hom) 
ningú 
qualsevol 	 qualsevol / qualssevol 
quelcom 
res 
tal 	 tal / tals 
tot 	 tot / tota / tots / totes 
tothom 
un / una / uns / unes un / una / uns / unes

Els indefinits conformen una subcategoria nominal inclosa en la categoria dels quantificadors.

Els indefinits especifiquen el nom tot i restringir-ne l'extensió de manera poc precisa. Tradicionalment fan la funció d'adjectius pronominals (algun, cap, tot) que tenen un sentit més limitat, i de pronoms (algú, res, tothom) que tenen un sentit més general.[3] Cada, cadascun (distributius), ambdós, sengles (formes inclusives),tot, algun, gens, cap, un.

Joan Solà i Cortassa diferencia tres tipus de caràcters per als indefinits:[4][5]

  • Caràcter universal: tot
  • Caràcter existencial: algun
  • Caràcter no existencial o indefinit negatiu: gens, cap

«Tot» i «algun» són equiparables a «u, hom, cadascú, altri». «Tot» és un predeterminant: especificador que funciona com a operador amb abast sobre tota la resta del sintagma nominal. Té un comportament sintàctic específic: és el més extern dels especificadors (a l'esquerra de tots els altres especificadors nominals) i pot traslladar-se fora del sintagma nominal, exemple: «Tots els germans se n'anaren a passejar».

Segons la teoria generativa, un indefinit és un especificador de tot el sintagma nominal: no es pot pronominalitzar; pot acompanyar els pronoms personals i els noms propis; i pot anar seguit d'un altre determinat (si el nucli del sintagma nominal és un nom comú).

Sintàcticament s'agrupa amb solament, només, fins (i tot), ni tan sols, també: predeterminants, però per l'origen i pel caràcter invariable són de tipus adverbial. Altres indefinits (també anomenats “postdeterminants” o indefinits denotatius”): sol, únic, mateix, altre, tal, cert... No apareixen mai com a únic especificador; van precedits de determinant (o Qu); i van en posició postnominal (alguns casos). Són a mig camí entre els indefinits i els adjectius no restrictius.[6]

Podem parlar dels indefinits algueresos com els més diferenciats: qualquu-algú, calgui-algun-a, arrés-res.

ReferènciesModifica

  1. Els indefinits, per Pep Blai
  2. Indefinits al web de la UB
  3. «Indefinit». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Rigau i Oliver, Gemma. Gramàtica del català contemporani (en anglès). 2. Editorial Empúries, 2002, p. 1552. ISBN 8475969089. 
  5. Ma Josep Cuenca Ordinyana. Sintaxi catalana, p.128 i 203. 
  6. Tema 19: Els determinants: article, demostratiu, possessiu, numeral i indefinit per Antoni Teruel i Barberà