Indicador redox
Un Indicador redox (També anomenat un Indicador Reducció-Oxidació) és un indicador que sofreix un canvi de color sota un canvi de potencial d'elèctrode.
La necessitat d'un canvi de color ràpid i reversible significa que l'equilibri de la reacció redox per a un indicador redox necessita ser estabilitzat ràpidament. Així doncs, només unes poques classes orgàniques de sistemes redox poden ser utilitzades com a indicadors.[1]
Hi ha dos tipus comuns d'indicadors redox:
- Compostos Organometal·lics (Ex. fenantrolina)
- Verdaders Sistemes redox orgànics (Ex. Blau de metilè)
Algunes vegades alguns colorants inorgànics oxidants o reductors (Ex. Manganat de potassi, Dicromat de potassi) també són anomenats incorrectament indicadors redox. No poden ser classificats com a verdaders indicadors redox com a causa de la seva irreversibilitat.
Gairebé tots els indicadors redox amb Sistemes redox orgànics involucren un protó com a participant en la seva reacció electroquímica. Així doncs, els indicadors redox són també dividits generalment en dos grups: Dependent o independent del pH.
Indicadors redox independents del pH modifica
| Indicador | E0, V | Color de la forma Oxidada | Color de la forma Reduïda |
|---|---|---|---|
| 2,2'-bipiridina (Complex del Ru) | +1.33 | Incolor | Groc |
| Nitrofenantrolina (Complex del Fe) | +1.25 | Cian | Vermell |
| N-àcid fenantrolínic | +1.08 | Violeta | Incolor |
| 1,10-Fenantrolina Ferro(II) complex de sulfat (Ferroína) | +1.06 | Cian | Vermell |
| 2,2`-Bipiridina (Complex del Fe) | +0.97 | Cian | Vermell |
| 5,6-Dimetilfenantrolina (Complex del Fe) | +0.97 | Groc-Verdós | Vermell |
| o-Dianisidina | +0.85 | Vermell | Incolor |
| Sodi Difenol sulfat | +0.84 | Fucsia | Incolor |
| Difenilbenzeina | +0.76 | Violeta | Incolor |
| Difenilamina | +0.76 | Violeta | Incolor |
| Viológen | -0.43 | Incolor | Blau |
Indicadors redox dependents del pH modifica
| Indicador | E0, V
at pH=0 |
E0, V
at pH=7 |
Color de la forma Oxidada | Color de la forma Reduïda |
|---|---|---|---|---|
| Sodi 2,6-Dibromofenol-indofenol o Na-DCPIP | +0.64 | +0.22 | Blau | Incolor |
| Sodi o-Cresol indofenol | +0.62 | +0.19 | Blau | Incolor |
| Trionina (També anomenat Violeta de Lauth) | +0.56 | +0.06 | Violeta | Incolor |
| Blau de metilè[2] | +0.53 | +0.01 | Blau | Incolor |
| Indigo-tetraàcid sulfònic | +0.37 | -0.05 | Blau | Incolor |
| Indigo-triàcid sulfònic | +0.33 | -0.08 | Blau | Incolor |
| Indigo-carmina o Indigo-diàcid sulfònic | +0.29 | -0.13 | Blau | Incolor |
| Indigo-monoàcid sulfònic | +0.26 | -0.16 | Blau | Incolor |
| Fenosafranina | +0.28 | -0.25 | Vermell | Incolor |
| Safranina T | +0.24 | -0.29 | Fucsia | colorless |
| Vermell Neutre | +0.24 | -0.33 | Vemell | Incolor |
Referències modifica
- ↑ Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry (en anglès). 1. Wiley, 2003-03-11. DOI 10.1002/14356007.a14_127.pub2. ISBN 978-3-527-30385-4.
- ↑ HEWITT, LF. "Oxidation-Reduction Potentials in Bacteriology and Biochemistry." Oxidation-Reduction Potentials in Bacteriology and Biochemistry. Edn 6 (1950).